El més llegit
Subscriu-te
No et perdis cap article
Browsing: Opinió
Amb la construcció de nous hospitals és molt clar quin és el model, la inèrcia i els interessos de l’administració sanitària a Catalunya: prioritzar els tractaments a l’hospital oblidant un cop més l’Atenció Primària, que vol dir als seus professionals desesperats per les seves condicions de treball i a la ciutadania per les males condicions d’atenció
Quan va començar la pandèmia i estàvem confinats, vam prendre consciència de la importància dels nostres sanitaris, que la tasca que duia a terme la Sanitat pública no l’havíem reconegut prou
Cal recordar que el Sistema Sanitari Públic estava ja en una crisi profunda abans de la pandèmia. Ara no el volem “enfortir”, el volem transformar radicalment, millorar-lo per la salut de les persones.
L’Atenció Primària i Comunitària s’està enfonsant, necessita mesures amb urgència. Cal atendre urgentment aquestes millores radicals i fer un pla pactat amb tots els agents socials i professionals que ha d’incloure les mesures més immediates possibles per no perdre’n més en el camí
Quan aplaudíem als balcons als nostres professionals sanitaris i es feia evident que hi ha un immens consens social per reforçar el nostre sistema sanitari, estàvem prenent consciència com a societat de moltes coses que s’havien fet malament. Ara, cal comprometre’s a convertir aquells aplaudiments en drets.
Cal un pla d’acció conjunt de tots els sectors professionals que conformen l’atenció primària (infermeria, medicina, administració, auxiliars, treball social) i de les forces sindicals, socials i polítiques per aconseguir millores urgents i realitzables a curt termini que han d’anar dirigides a que el sistema faci un gir resolut cap a l’atenció primària
Les principals pèrdues arran de la pandèmia han afectat col·lectius amb condicions de treball i de vida molt precàries, majoritàriament dones. Hi ha hagut afectacions degudes a les condicions de confinament, on els condicionants socials, com l’empobriment, han tingut un pes molt important, tant en el risc d’infecció com en altres riscos per a la salut física i mental
En aquesta segona onada d’infeccions de la Covid-19, i sense un estat del benestar consolidat, estem trobant polítiques socials febles i continuen les retallades en àmbits fonamentals
Sobre la manca d’evidències en medicina i la plètora de tractaments no provats
Cadascú té les seves raons particulars, però algunes les compartim tots. Entre elles la decepció del què no arriba després de les expectatives de la desescalada. O les pèrdues que s’acumulen (vides, treballs, vincles, recursos). A més, se suma una creixent crisi social