Anàlisi

La ciència impacient durant la pandèmia de la Covid-19

Han estat mesos d’una gran incertesa. La irrupció de la pandèmia pel SARS-CoV-2 ha estat tan inesperada que ha agafat a tothom desprevingut. La necessitat d’una actualització urgent i constant ha comportat una allau d’informació mai vist fins ara, provocant tota mena de respostes, sovint errònies, contradictòries o directament falses. La Covid-19, però, també ha servit per fer valdre el periodisme científic, fins ara una de les branques més marginals en els mitjans de comunicació. On la política i, fins i tot, la comunitat científica, a vegades no s’ha posat d’acord, els professionals de la informació han exercit d’àrbitres i de filtre enmig d’aquesta voràgine informativa.

Grans esdeveniments i reptes científics han format part dels debats de periodisme científic que organitza la Fundació Dr. Antoni Esteve. Ho va ser el brot d’Ebola que el 2014 va fer saltar totes les alarmes internacionals quan va desembarcar al món occidental, ho va ser la seqüenciació del genoma humà i, per descomptat, ho va ser el primer avís el 2003, quan la SARS ens va brindar un primer assaig a petita escala de la pandèmia global que patim aquests dies. Aleshores, el format de debat girava al voltant de quatre personalitats de l’àmbit científic i quatre del món periodístic, que analitzaven com va ser el tractament informatiu d’aquests fets històrics un any o dos més tard del seu esclat. La idea era poder discutir sense presses, amb la perspectiva del temps.

Amb la Covid-19 calia donar-hi la volta. Era necessari reflexionar en temps real sobre un esdeveniment que ha trastocat les nostres vides des de fa més de nou mesos. Com a institució de l’àmbit de la farmacologia, s’havia d’enfocar l’anàlisi en els medicaments i les vacunes, el centre de totes les esperances i blanc també de tantes i tantes fake news. I com no podia ser d’una altra forma en aquest any de confinaments i distància social, s’havia de renunciar al cara a cara, recórrer a la tecnologia i transformar el debat presencial en una jornada en línia.

El resultat ha estat La ciència impacient durant la Covid-19, un debat virtual que va moderar la periodista científica Núria Jar l’1 de desembre passat i en què una vintena de personalitats de l’àmbit científic i periodístic van analitzar com ha estat la comunicació de la recerca durant la pandèmia.

El debat es va dividir en tres sessions de ponències i diàleg entre una personalitat de l’àmbit científic i una altra relacionada amb el periodisme científic. El primer bloc del debat es va centrar en la comunicació dels tractaments farmacològics contra la Covid-19. Magí Farré, Cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital Germans Trias i Pujol, va fer un balanç de la recerca farmacològica al voltant de la Covid-19, mentre que el periodista de Materia a El País Javier Salas explicà com ha estat l’experiència dels mitjans de comunicació contra la infodèmia, la infoxicació i les fake news durant aquests mesos de pandèmia.

A continuació, el debat es va centrar en les vacunes. Per això, va comptar amb Isabel Sola, del Centro Nacional de Biotecnología del CSIC, que va donar una visió realista sobre el desenvolupament d’aquestes vacunes. Per altra banda, la periodista Milagros Pérez Oliva, de El País, va exposar alguns dels errors que s’han comès en la comunicació de possibles vacunes.

La pressió per comunicar els resultats al voltant de la Covid-19, amb la immediatesa que la societat exigeix, ha propiciat que el sistema tradicional de publicació científica se sotmeti sense gaires alternatives a un estat de transformació o ‘revolució’, com l’han denominat algunes publicacions. Sobre aquests riscos d’una recerca accelerada va tractar la tercera sessió del debat, que van protagonitzar Ana María García, Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat de València, i Pampa García Molina, coordinadora de l’agència SINC, que va aprofundir en com informar des de la incertesa.

Una quarta i última sessió, que va moderar el periodista Michele Catanzaro (El Periódico), va reunir un panell de discutidores i discutidors, entre els quals es trobaven les viròlogues Margarita del Val, del Centro de Biología Molecular del CSIC, i Ana Fernández Sesma, del Icahn School of Medicine at Mount Sinai, experts en epidemiologia i salut pública com Esteve Fernández, de l’Institut Català d’Oncologia, o el codirector del Global Health & Emerging Pathogens Institute, Adolfo García Sastre. Les van acompanyar també destacades i destacats periodistes científics, com Graziella Almendral (Indagando TV, La Sexta), Gonzalo Casino (Universitat Pompeu Fabra) i Gema Revuelta (Centro de Estudios de Ciencia, Comunicación y Sociedad).

En total, gairebé quatre hores de fructuós debat que ja es pot veure al canal de Youtube de la Fundació Dr. Antoni Esteve i que també formarà part d’un nou llibre en què els participants hi plasmaran les seves conclusions. Una nova experiència per a l’equip d’aquesta institució que ha obert la porta a noves oportunitats amb la tecnologia com a mecanisme per al nostre principal objectiu: compartir ciència.