Catalunya disposa d’investigadors de prestigi internacional i centres de recerca biomèdica que són referència mundial. Es lideren projectes d’investigació que abasten des del treball del laboratori fins a la seva aplicabilitat clínica per tal de cobrir les necessitats dels malalts. És per això que alguns dels màxims representants de la recerca biomèdica catalana van reunir-se el passat 4 de maig de 2022 de 17 a 19 hores en un acte que organitza la Fundació Dr. Antoni Esteve a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya que va commemorar els 250 anys d’aquesta institució històrica.
A l’acte Catalunya a l’avantguarda en biomedicina: de la genòmica a la teràpia gènica i cel·lular van intervenir cinc dels màxims responsables científics dels centres de recerca biomèdica més avançats de Catalunya. La sessió, que també es va poder seguir en línia, va ser moderada per Luis Serrano, director científic del Centre de Regulació Genòmica, i Jordi Sierra, director del Servei d’Hematologia de l’Hospital de la Santa Creu i Santa Pau, juntament amb Josep Antoni Bombí, president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
La jornada científica va revisar el passat, present i futur de la biomedicina catalana, centrant-se en un dels camps més prometedors per al tractament de malalties: la teràpia gènica i cel·lular. És per això que els responsables de diferents línies de recerca que estudien maneres de reparar, regular, afegir o eliminar seqüències gèniques van exposar els seus últims avenços per tractar, curar o prevenir malalties.
Va obrir la jornada Roderic Guigó, coordinador del Programa de Bioinformàtica del Centre de Regulació Genòmica i professor de la Universitat Pompeu Fabra, analitzant l’impacte dels projectes postgenòmics en ciències de la salut. A continuació, es va abordar el tema de les cèl·lules mare del càncer, de la mà d’Anna Bigas, cap de grup de cèl·lules mare i càncer de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques i vicedirectora de recerca preclínica de l’Institut contra la Leucèmia Josep Carreras.
La tercera sessió es va centrar en les malalties que afecten la sang, la medul·la òssia i els ganglis limfàtics. Elias Campo, director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), professor de la UB i membre de l’Acadèmia Nacional de Medicina dels Estats Units, va explicar algunes de les tècniques de diagnòstic molecular més avançades, com l’electroforesi en gel d’agarosa o la seqüenciació genòmica de cèl·lules individualitzades.
Per la seva banda, el cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i professor de la UAB, Agustí Barnadas, es va centrar en la immunoteràpia dels tumors, el tipus de tractament contra el càncer que estimula les defenses naturals del cos per combatre aquesta malaltia i que abasta tècniques com els anticossos monoclonals o la teràpia cel·lular. Finalment, va ser el torn de Fàtima Bosch, directora del Centre de Biotecnologia Animal i Teràpia Gènica i professora de la UAB, que va enumerar els avantatges de la teràpia gènica en la pràctica clínica. Un cop finalitzades les sessions científiques, el periodista científic Michele Catanzaro va moderar una última sessió amb tots els participants per extreure quins beneficis comporten i comportaran aquests avenços mèdics per als malalts i per a la societat.
La commemoració dels 250 anys de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va culminar amb un segon acte institucional en què el Dr. Lluís Guerrero i Sala va fer un repàs per la història d’aquesta institució. A continuació es van entregar les Medalles d’Honor a diferents personalitats de la indústria farmacèutica, entre elles el Dr. Antoni Esteve i Cruella, President de la Fundació Dr. Antoni Esteve. Per últim, va tancar la sessió el Conseller de Salut, el Dr. Josep Maria Argimon. La sessió en línia es pot recuperar a través del canal de YouTube de la Fundació Dr. Antoni Esteve.
