La migranya és una malaltia molt prevalent, que afecta més freqüentment a dones i per a la qual no existeixen biomarcadors que puguin ser utilitzats per al diagnòstic de la malaltia o per a la predicció de l’eficàcia del tractament. Es tracta d’un tipus de cefalea que es caracteritza per episodis repetits de dolor intens i fins i tot nàusees i, segons calcula l’Organització Mundial de la Salut, és la sisena malaltia més incapacitant.
Ara, el grup de Cefalea i Dolor Neurològic del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha publicat un estudi a la revista Cephalalgia que obre la porta a tractar aquest mal de manera personalitzada. Un concret, s’han mesurat els nivells de la proteïna CGRP en saliva durant els atacs de migranya i s’ha observat que hi ha dos tipus d’atac: els que augmenten aquests nivells i els que no. Descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus pot ajudar a establir una classificació entre els tipus de migranya i establir un tractament personalitzat a cada pacient.
A l’estudi van participar 22 dones amb migranya esporàdica i 22 sense mal de cap, d’entre 18 i 65 anys. De totes elles es va fer seguiment durant 30 dies. El primer dia, es prenia una mostra de sang i, durant la resta del mes, les participants havien d’agafar mostres de saliva cada matí. En cas de patir un atac de migranya, també havien d’agafar mostra de saliva en tres moments: a l’inici de l’atac, 2 hores després i 8 hores després. En total, es van poder estudiar 49 atacs de migranya.
En primer lloc, es van comparar els nivells de CGRP entre les dones control i les dones amb migranya esporàdica. Els resultats van mostrar que, tot i que hi podien haver grans diferències entre persones, de mitjana, els nivells de la proteïna eren gairebé el doble en les persones amb migranya.
“És el primer estudi que mostra un canvi gradual dels nivells de CGRP durant l’atac i ens dona més informació sobre els mecanismes moleculars de la migranya, que fins ara només es diagnostica en base a criteris clínics basats en símptomes. Podria, per tant, ser un biomarcador molecular per monitoritzar la migranya”, explica la Dra. Alicia Alpuente, especialista del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de Cefalea i Dolor Neurològic del VHIR.
Cap a la classificació molecular de la malaltia
A més de les diferències entre persones, l’estudi es va focalitzar en analitzar el canvi en els nivells de CGRP en una mateixa persona durant un atac de migranya. Es va comprovar que els nivells de CGRP augmenten durant l’atac i tornen a disminuir un cop ha passat. Això succeïa gairebé en el 80% dels atacs, els quals es consideren dependents de CGRP. En aquests, eren freqüents símptomes físics com la fotofòbia i la fonofòbia (molèsties associades a la llum i als sorolls). En canvi, el 20% restant no experimentava un augment d’aquesta proteïna i tenia més tendència a tenir mareig. Per tant, es creu que aquestes pacients podrien respondre molt menys als tractaments més habituals.
“Aquest estudi permet començar a descriure la migranya a nivell molecular i entendre les diferències entre individus, la qual cosa pot ajudar a establir una classificació basada en la biologia molecular i ens apropa cap a un futur de medicina de precisió. Si entenem la fisiopatologia de la migranya, en el futur, podríem oferir un tractament personalitzat adequat en funció de les característiques de cada pacient”, conclou la Dra. Alpuente.
El Diari de la Sanitat, 2024