La identificació precoç del risc de patir-lo, un cribratge més precís per evitar biòpsies innecessàries i reduir les seqüeles del tractament en la vida dels pacients són algunes de les dianes en la investigació de la malaltia oncològica amb més incidència en homes.
La pròstata és una glàndula que forma part de l’aparell reproductor masculí. En ella es produeix el líquid seminal, que forma part del semen. Les causes del desenvolupament maligne de les cèl·lules del teixit de la pròstata que donen lloc al càncer es desconeixen, però es vinculen a l’edat, donat que la majoria de casos es donen en pacients majors de 45 anys.
El càncer de pròstata a Espanya (i en general als països occidentals) és el que té una major incidència en homes i ocupa el quart lloc en índex de mortalitat. En xifres, es podria equiparar al càncer de mama, en el cas de les dones, amb la diferència que en el de mama la recerca està molt més avançada, i se’n parla molt més. Ho comenta Francesco Sanguedolce, president de la secció d’imatge urològica (Section in UrologicalImaging –ESUI) de l’Associació Europea d’Urologia (EAU). Sanguedolce treballa com a cirurgià a la Unitat d’Urologia Oncològica de la Fundació Puigvert, que dirigeix el Dr. Alberto Breda, i ha centrat el seu estudi com a investigador en el càncer de pròstata.
En l’actualitat, Francesco Sanguedolce i el seu equip a la Fundació Puigvert estudien el paper de la ressonància magnètica per preveure l’extensió exacta del càncer de pròstata, abans de fer la intervenció quirúrgica.
En el càncer de pròstata, la ressonància magnètica equival a la mamografia en el cas del càncer de mama. En tots dos casos es necessita una infraestructura per obtenir aquesta imatge feta de diverses seqüències que entren en un algorisme que el metge analitza i, segons el que obté, estableix una puntuació de l’1 al 5 sobre la probabilitat del pacient a tenir càncer de manera clínicament significativa. Evitar que es facin biòpsies innecessàries, que tant afecten psicològicament els pacients, és un dels objectius mèdics, que va de la mà de les investigacions que miren de perfilar cada cop amb més precisió a través de la imatge qui és candidat a la biòpsia i qui no. “Estem tractant de millorar la identitat (o caracterització) dels càncers amb altres proves afegides a la ressonància i la PSA”, comenta l’especialista.
El PSA (antígen prostàtic específic) és el biomarcador de pròstata que més es fa servir a tot el món. Fa gairebé 40 anys que contribueix a determinar, amb una senzilla analítica de sang, el risc de patir càncer de pròstata. Però no existeix un valor que precisi exactament amb seguretat de tenir-lo. L’edat del pacient, el tamany de la pròstata, si presenta o no inflamació, o, directament la presència d’un tumor en aquesta glàndula són factors a tenir en compte també i que fan que els valors que apunti la PSA hagin de tenir una importància més o menys relativa. A més, el càncer de pròstata es presenta en diverses formes d’agressivitat, i allò que el cribatge amb PSA ha comportat ha estat un augment del diagnòstic d’aquells càncers no agressius (no significants). Perquè ja “en l’actualitat hi ha pacients de 70 o 80 anys que moren sense haver estat diagnosticats del càncer de pròstata que tenien. I d’altres casos en què l’agressivitat del tumor a la pròstata és tan lleu que hi ha qui fins i tot no el considera càncer”, puntualitza Francesco Sanguedolce.
Amb els temps s’han anat interpretant en context les dades obtingudes de la Resonancia Magnètica de pròstata multiparamètrica per determinar cada cop amb més precisió quan convé practicar una biòpsia. I cada cop es té més en compte les expectatives i allò que prima més el pacient a la seva vida a l’hora d’endinsar-se més en l’obtenció d’un diagnòstic el més precoç possible o preferir controls puntuals, així com seleccionar un tractament més o menys invasiu. “És un canvi d’actitud que té molt més en compte el pacient, el situa al centre de les decisions i el fa participar d’aquestes. D’un món que era medicocèntric s’ha de passar a un altre pacientcèntric, tal com ho estan fent als països anglosaxons”, comenta el Dr. Sanguedolce.
Risc per mutacions genètiques
Precisar les possibilitats de desenvolupar un càncer de pròstata en pacients que presenten mutacions genètics de determinat tipus (BRCA1 i 2) és una altra branca d’estudi internacional en la qual hi participen investigadors de Catalunya. Hi participa l’Hospital de Sant Pau, amb la Doctora Ramon y Cajal com a referent en l’estudi, i la Fundació Puigvert fa el reclutament i seguiment clínic dels pacients amb les mutacions.
Sobre la identificació des tumors hereditaris en portadors de l’alteració genòmica, segons explica el Dr. Sanguedolce, “es fa un cribratge als familiars, i això ens està ajudant a identificar pacients molt joves, a partir dels 40 anys, que tenen més risc de tenir un càncer de pròstata i amb característiques més agressives.”. També precisa, però, que “aquest en concret és un nínxol molt petit, però que té implicacions també en els pacients amb el càncer molt avançat i que són portadors de les mateixes alteracions genètiques, perquè poden beneficiar-se de línies de tractament que els podrien salvar”. I posa com a exemple un fàrmac inhibidor del gen encarregat de la reparació de l’ADN.
Com a metge especialista en urologia, adjunt de l’equip d’oncologia de la Fundació Puigvert, coordina les sessions oncològiques en càncer de pròstata, i en els darrers anys s’ha encarregat d’implementar programes d’atenció al pacient amb càncer de pròstata, basant-se en experiències professionals viscudes per ell mateix en centres sanitaris especialitzats en càncer de pròstata a la Gran Bretanya.
Per exemple, gràcies a la feina de Sanguedolce a la Gran Bretanya, va acabar impulsant un curs, que es va fer a la Fundació Puigvert, per a fomentar una nova figura d’atenció sanitària: la gestora de casos de càncer de pròstata. Segons ell mateix explica, “és una infermera sènior que, aprofitant tots els seus coneixements i experiència, pot beneficiar el pacient, fent més àgil la seva relació amb l’equip multidisciplinar que porta el seu cas. Es facilita la presa decisions, es redueix el temps d’espera i s’eviten duplicats de proves, informació o visites per al diagnòstic, el tractament i el seguiment”.
La detecció i tractament del càncer de pròstata s’aborda de manera multidisciplinària. Hi intervenenespecialistes d’oncologia mèdica, oncologia radioteràpia, anatomia patològica i medicina nuclear. “En molts dels grans hospitals la figura de gestor de casos ja existeix, però en altres càncers, noen el de pròstata”, remarca l’impulsor d’aquesta iniciativa gràcies a la qual, la Fundació Puigvert compta ara amb el reconeixement de l’Associació Europea d’Urologia com a centre europeu referent en procés de càncer. Per a molts pacients oncològics, el gestor de casos és la persona de referència als seus hospitals.
Tot el que comporta en la vida d’un pacient el risc de patir càncer de pròstata, un diagnòstic en ferm, el tractament i les possibles seqüeles d’aquest són temes que investiguen equips de recerca en els quals el Dr. Sanguedolce participa. La majoria són estudis internacionals en els quals intervenen diversos centres, i esponsoritzats per companyies farmacèutiques. És el cas de la investigació promoguda per una farmacèutica per a la identificació i confirmació de seguretat en l’administració d’un fàrmac (darolutamida) en pacients amb càncer de pròstata resistents a la castració que no presenten metàstasi.
Francesco Sanguedolce també intervé en un estudi (iPROMET) en el què participen centres de tota Espanya, liderat des del Vall d’Hebron Institut Oncològic (VHIO) amb la implicació de la Fundació Puigvert. En ell s’investiga el paper de la ressonància magnètica de cos sencer per al diagnòstic i seguiment de pacients amb càncer de pròstata resistents a la castració i que presenten metàstasi.
Investigació i tractaments a tot el món caminen cada cop més junts. Sanguedolce explica que també en el càncer de pròstata es treballa el ‘teranòstic’, el diagnòstic i el tractament a l’hora. Ell participa ara en un estudi que mira de provar, a través d’un instrument, com identificar el final d’un diagnòstic, un tractament o monitoratge. A través de la medicina nuclear s’utilitzen mol·lècules radioctives (Lutetio 177 PET-PSMA) que es guien cap a un receptor que, sobreexpressant en el context d’un càncer, permet veure més de forma dirigida on està el càncer, veure si existeix metàstasi, i concentrant-se en el tumor, el maten.
Aplicació per monitoratge
En les properes setmanes, s’iniciarà també un estudi sobre una aplicació mòbil que permetrà el pacient interactuar a mesura que comença un tractament sistèmic que actua globalment –un fàrmac-, per anar deixant constància de com l’afecta en la vida diària. El Dr Sanguedolce ha col·laborat en la preparació del disseny de l’estudi en el qual participarà no només la Fundació Puigvert, si no també el Servei d’Oncologia de radioteràpia de l’Hospital de Sant Pau, juntament amb altres 6 centres de la resta de l’Estat.
El Diari de la Sanitat, 2024