Hi sentim prou bé?

Pujar massa el volum de la tele, haver de canviar-nos el telèfon d’orella o parlar massa alt poden ser un avís de pèrdua d’audició.

L’Organització Mundial de la Salut preveu que cap a l’any 2050 hi hagi al món gairebé 2500 milions de persones amb algun grau de pèrdua d’audició, i que almenys 700 milions requereixin rehabilitació. També segons els seus càlculs, a causa de pràctiques d’audició poc segures, més de 1000 milions de joves adults corren el risc de patir una pèrdua d’audició evitable i permanent.

Nens, joves, adults i persones grans tenim en la nostra oïda un dels pilars d’una bona integració social. El desenvolupament del llenguatge, des de ben petits, i la comunicació a totes les edats està en gran part en mans d’aquest complex engranatge que s’amaga més enllà de les nostres orelles i que, si tot funciona bé, tant ignorem.

Però, i aquella companya de la colla que tot sovint sembla desconnectada de la conversa? O el veí que, tot i que és ben jove, sempre ens fa tornar a repetir què li hem dit? I la nostra amiga que ens truca per telèfon i ens hem de separar l’aparell de l’orella perquè crida massa… No serà que no hi senten bé?

Revisar-nos l’oïda, de la mateixa manera que ho fem amb la vista, ens pot descobrir la necessitat d’una ajuda que ens faria la vida més fàcil.

L’envelliment de les cèl·lules de l’oïda, a partir dels cinquanta anys, ja pot fer que, progressivament, cada vegada hi sentim una mica pitjor. Però l’exposició a sorolls molt intensos, sobretot de forma continuada en certes ocupacions laborals, o pel costum de freqüentar espais sovint molt concorreguts de gent on tothom va alçant la veu per fer-se sentir, pot afectar la qualitat de la nostra oïda a qualsevol edat.

Atenció a la desatenció en els menors

Pares, cuidadors i professors són responsables d’alertar quan algun detall pugui fer sospitar una hipoacúsia en els infants. “Per exemple, si no segueixen les explicacions a classe o acostumen a tenir sempre una tendència a pujar el volum de la tele o dels aparells amb els què juguen o treballen, tot això pot indicar que no hi senten bé”. Ho explica la Rosa Mª Casademont, que és pediatra del Centre d’Atenció Primària Vallcarca-Sant Gervasi. Afortunadament, tal com explica, cada vegada més els CAP’s com el seu compten amb consultes ambulatòries on es realitzen audiometries, i no cal esperar la derivació al servei d’otorrinolaringologia.

Moltes vegades, explica Casademont, grans refredats o al·lèrgies fan que es perdi oïda, però de manera temporal. Aquesta hipoacúsia la soluciona el propi metge de família, normalment prescrivint antihistamínics. L’atenció pediàtrica als CAP’s ja determina si es tracta d’una sordesa per mucositat acumulada deguda al constipat, o si pot tenir una causa neurològica i, per tant, requerir una derivació a l’especialista.

Des del centre especialitzat en rehabilitació audiològica a Barcelona, Audiopacks, pensant en la població infantil aconsellen fixar-se en signes com aquests que podrien indicar pèrdua auditiva:

• Dificultat per a seguir lliçons o participar en debats a l’aula
• Disminució del rendiment acadèmic
• Dificultat amb la lectura, ortografia o la comprensió
• Demanar amb freqüència instruccions o ajuda
• Canvis socials i de comportament: la pèrdua auditiva pot afectar les interaccions socials i el comportament d’un nen.

Estigui atent als següents indicadors: Retir de les activitats socials o dificultat per a fer amics, així com també la irritabilitat, frustració o signes d’angoixa emocional, i l’augment de la fatiga, particularment en situacions  que requereixen escoltar i concentrar-se.

Adverteixen, a més, que cal tenir present sempre si hi ha antecedents familiars que puguin estar associats a una pèrdua auditiva. I recorden que la intervenció primerenca, com l’adaptació d’audiòfons, pot millorar en gran manera les habilitats de comunicació, el rendiment acadèmic i les interaccions socials del seu fill.

Ulleres sí, però no audiòfons?

L’estigma als aparells que es col·loquen als orificis de l’orella, els audiòfons, té a veure en part amb la mida més voluminosa que els dispositius més antics tenien i perquè, així com els problemes de visió els assumim a qualsevol edat, la sordesa l’associem encara a la vellesa. Els perills de no veure-hi bé es veuen i es corregeixen més ràpid, triant ulleres o utilitzant lentilles, però els de la pèrdua d’oïda molts cops porten els afectats a conviure amb les dificultats durant una pila d’anys abans no busquen remei. Igualment és considerat una barrera el cost dels audiòfons, que ronden els 1.500 euros per a cada oïda, que és només assumit per la seguretat social fins a l’edat de vint-i-sis anys. Per a les persones majors, cada comunitat autònoma té establerts uns criteris de subvenció vinculats a certs criteris com ara la pensió de cadascú.

Consultar al metge de família els problemes que ens trobem, i fer-ho el més aviat possible, perquè ens derivi a l’especialista en otorrinolaringologia per a confirmar la pèrdua d’audició i el nivell d’aquesta en totes dues oïdes és la principal recomanació dels experts.

Tal com explica l’especialista en otorrinolaringologia de Clínica Corachan, Zenaida Piñeiro, sobre la base de les proves que es realitzen coneixem la causa i el grau de pèrdua auditiva, i es fa la valoració del tractament més adequat. En cas de requerir la utilització d’audiòfons, per valorar el tipus d’audiòfon o les diferents gammes d’aquests, i ajustar-los, els audiòlegs o audioprotètics ens podran ajudar des dels establiments en els quals s’adquireixen els audiòfons. Els audiòfons són les pròtesis que amplifiquen, en l’oïda, la freqüència dels sons que ens arriben. Portar-los, quan la nostra audició s’ha reduït, evita l’aïllament social, perquè permet que ens arribin nítidament tots els sons.

“Adequar la pròtesi i ajustar les freqüències per a una audició tan òptima com sigui possible és una tasca que com més es triga a posar l’audiòfon, més complicada és”, explica el Ruben Luna, audiòleg protèsic del centre Audiopacks, especialitzat en processos de rehabilitació auditiva de Barcelona. Així també s’expressa la Dra. Zenaida Piñeiro: “l’oïda que no és estimulat, sempre serà més difícil d’amplificar en el cas que la pèrdua sigui progressiva, per exemple, per l’edat. Per això, no hem d’esperar a tenir pèrdues severes per a adaptar-nos, és a dir, l’estimulació de l’oïda amb l’audiòfon ha de ser precoç, ja que així rehabilitem o entrenem l’audició que ens queda”. Suggereix que, igual que s’acostuma a fer amb la vista, «a partir dels cinquanta anys convindria també fer audiometries cada any o cada dos anys».

Segons les dades de l’enquesta de salut de la Generalitat de Catalunya de l’any 2021, el total de sords és de 205.307, és a dir, un 2,6% de tota la població. D’aquests, 81.789 són homes i 123.518 són dones. La franja d’edat més afectada és a partir de seixanta-cinc anys, gairebé un 73,5% del total.