Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La contaminació atmosfèrica redueix l’esperança de vida a Espanya. Una recerca liderada per científics de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) assegura que un increment de 5 μg/m3 en la concentració de partícules PM10 provoca una pèrdua de gairebé un any de vida. Per això afirmen que les concentracions de contaminació atmosfèrica estan associades amb importants reduccions en l’esperança de vida.
Amb l’objectiu d’investigar l’associació entre l’exposició a la contaminació de l’aire i les zones verdes amb la mortalitat i l’esperança de vida a d’Espanya, també han descobert que un augment de 2 μg/m3 en la concentració de partícules PM2.5 podria provar una reducció de 7 mesos de vida. L’estudi s’ha publicat a la revista Environment International. En vista dels resultats, els investigadors demanen que fer front a la contaminació atmosfèrica sigui “una prioritat en salut pública”.
“L’exposició a la contaminació atmosfèrica ja s’havia associat amb un increment en les taxes de mortalitat, però fins ara pocs estudis s’havien centrat en l’esperança de vida i la majoria tenia una cobertura espacial restringida”, afirma Carmen de Keijzer, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi.
Per realitzar l’estudi els investigadors van dividir l’estat espanyol en quasi 2.200 àrees amb 3.500 persones. Els resultats s’han publicat en el context del projecte Life Medhiss, que té per objectiu contribuir a l’actualització i desenvolupament de la política mediambiental de la Unió Europea en termes d’efectes adversos en la salut de la contaminació atmosfèrica.
Els investigadors també han estudiat els espais verds. “De la mateixa manera que havia ocorregut en altres estudis anteriors, en el nostre cas els espais verds es van associar a un augment de l’esperança de vida en zones amb nivell socioeconòmic baix, mentre que es van associar a una reducció de l’esperança de vida en zones més pròsperes”, diu Xavier Basagaña, investigador d’ISGlobal. Expliquen, però, que és difícil valorar l’efecte dels espais verds sense la suficient informació sobre els tipus d’espai I l’ús que té per part de la població.
