Browsing: Gestió sanitària

Veurem fins a quin punt es milloren els problemes que s’arrosseguen fa temps, com les llargues llistes d’espera, la insatisfacció professional o la debilitat de l’atenció primària. Els recursos econòmics per si sols no resolen les dificultats, són les polítiques que s’apliquen les que ho poden fer.

La fidelització no s’aconsegueix amb més flexibilitat empresarial; s’aconsegueix amb millors salaris, estabilitat, conciliació, desenvolupament professional i condicions laborals competitives.

Quan ens plantegem com ha de ser la governança de les AIS, el primer que cal és pensar i actuar en clau de sistema de salut, i no només de sistema sanitari. Això implica assumir que els àmbits local i territorial són espais d’actuació i integració, i posar realment la persona al centre de l’atenció.

La idea que l’atenció primària actuï com a primera línia d’assistència, capaç de resoldre bona part de les necessitats i de coordinar àgilment l’atenció especialitzada en benefici dels pacients, no acaba de funcionar bé. Les aglomeracions als serveis d’urgències hospitalaris en són una mostra.

La desinformació, la comunicació interna o el paper dels mitjans tradicionals són alguns dels temes que es van abordar a la Clinic Summer School, una jornada que va reunir personal sanitari i periodistes per analitzar el rol de la comunicació en salut.

La mediació busca restaurar relacions, reduir el sofriment emocional i recuperar la confiança quan s’ha trencat. En el context sanitari, això és especialment important perquè els conflictes acostumen a afectar qüestions íntimes i profundament sensibles: la salut, el dolor, la mort, la dignitat o la identitat personal.

Situacions com la generada a Andalusia conviden a reflexionar sobre la pertinència de decisions polítiques amb repercussions sanitàries que es prenen sense la necessària prudència, coneixement i valoració, tant de l’evidència científica disponible com del context sòcio-econòmic.

Investigadors de Bellvitge publiquen un estudi que evidencia la conveniència d’un circuit ràpid entre la Primària i especialistes hospitalaris per a un millor pronòstic de malalties intersticials pulmonars.

L’atenció als migrants s’ha d’entendre com un reconeixement efectiu d’un dret bàsic i com un pilar d’una societat inclusiva i més justa.

L’atenció primària rep una injecció notable –616 milions d’euros addicionals– amb l’objectiu que representi el 31% del pressupost total de salut, seguint els criteris de l’OMS.