Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Cal ser una miqueta il·lús per pensar que les notícies que ens arriben, fins i tot en el camp de la salut, són les que realment interessen al públic. Les notícies són una cosa i allò noticiable (és a dir, el què interessa conèixer al públic i, per tant, mereixeria ser convertit en notícia) una altra ben diferent. Mesurar l’interès d’una notícia per la presència i la rellevància que tenen en els mitjans, és un error. Les notícies són una construcció social (llegeixi’s, un producte, un bé que es pot comprar i vendre, un objecte en termes ontològics), i l’interès periodístic, valor noticiable o noticiabilitat (newsworthiness, en anglès) és un judici psicològic. El valor noticiable d’una informació nova, ja sigui d’índole política, científica o d’un altre tipus, és solament un dels molts i no ben coneguts factors que determinen que acabi convertida en notícia.
Com va posar en relleu una recerca de Pamela Shoemaker i Akiba Cohen, tothom (periodistes, professionals de les relacions públiques i audiència tant de baix com d’alt nivell socioeconòmic) coincideix en ordenar una llista de notícies segons el seu valor noticiable, amb independència que els diferents mitjans els concedeixin un espai i una rellevància variables. Aquest treball va ser realitzat en països tan diversos com Xile, Austràlia, Xina, Alemanya, Índia, Rússia, Israel, Jordània, Estats Units i Sud-àfrica, i en tots ells el judici psicològic sobre el valor noticiable va ser molt similar, sense importar la classe social de l’avaluador i ni tan sols si era o no periodista. Un altre assumpte ben diferent és el que després converteixen en notícia els mitjans d’aquests països, doncs el sistema polític, l’orientació ideològica del mitjà i altres factors resulten decisius. El rellevant és que el judici previ de valor noticiable que es fa d’un fet abans de decidir què es difon és molt semblant.
Les notícies de ciència i salut no són una excepció, ni tan sols en prevaler les males notícies sobre les bones. Encara que són l’arquetip de les anomenades notícies soft o toves (és a dir, les que no precisen una difusió immediata) per contraposició a les hard o dures (les de política, accidents, crims, esports, etc., que no poden esperar perquè deixarien de ser notícia), la seva difusió també obeeix a una sèrie de condicionants que van més enllà del seu valor noticiable. El que difonen els mitjans sobre ciència i medicina no és exactament el que més interessa al públic, ni tampoc el més rellevant científicament o educativament, sinó un popurrí de notícies condicionades per una sèrie de factors entre els quals cal destacar els interessos professionals i econòmics de l’anomenada indústria de la salut. Això no és una conclusió fermament assentada, sinó més aviat una hipòtesi plausible i recolzada en alguns indicis i estudis científics diversos i escampats.
Mentre no s’estudiïn a fons els factors de la noticiabilitat en ciència i medicina, hem de sospitar que l’aparador de notícies està molt condicionat per tots aquests interessos econòmics i professionals que hi ha darrere de tot el dispositiu de comunicats de premsa i missatges promocionals. Deia Manuel Vázquez Montalbán que “per saber llegir qualsevol mitjà, en qualsevol llenguatge, el primer que hem d’aprendre és qui és el propietari d’aquest mitjà i, a partir d’aquí, es pot començar a descodificar cada lingüística comunicacional”. Per llegir les notícies de medicina i salut també convé tenir en compte aquesta recomanació, deixar de ser il·lusos i aplicar el mateix sentit crític que com a lectors solem posar en llegir i descodificar les notícies polítiques o d’una altra índole.
