Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Fòrum Català de l’Atenció Primària, Rebel·lió Primària i la Marea Blanca de Catalunya han donat tret a la campanya ‘Donem vida a l’Atenció Primària’ en un acte a l’auditori de Calàbria 66. La campanya, en últim lloc busca “un sistema de salut 100% públic, universal, primarista i de qualitat”. I així ho han manifestat a través de diverses veus que han explicat perquè un sistema de salut primarista és essencial, la situació actual de la Primària en termes de gestió i pressupostaris, la situació dels professionals sanitaris però també d’altres treballadors essencials com ara el personal de neteja i finalment l’estructura de la campanya.
Francesca Zapater de FoCAP ha estat la responsable de desglossar la campanya. Una campanya que pretén “fer visible al carrer, a les associacions i a les famílies la situació de l’Atenció Primària però també fer pressió sobre les institucions perquè es posin les piles i engeguin mesures de millora urgents”. En el seu parer, i seguint la tònica general de totes les intervencions, “no podem esperar massa més perquè si no l’AP acabarà agonitzant”. Tot i el missatge d’alarma, la campanya ha volgut construir-se a través de missatges positius com ara relació el fet que donar vida a la Primària és donar vida a les persones.
Durant sis mesos diferents entitats i organitzacions muntaran accions diverses “per posar l’Atenció Primària sobre la taula”. Així, la campanya es pretén descentralitzada i inclourà dues parts: una de denúncia i descripció de la situació ‘Saps que està passant’ i una altra de propositiva.
En aquesta segona recopilen certes demandes com ara la visita màxima en 48 hores per part del metge o infermera de capçalera, ja que entenen que tenir referents “és una millor garantia de salut”. També demanen que tothom tingui un professional assignat tan si són visites de dia, de control o a domicili per tal de “mantenir la confiança” i que les visites siguin de qualitat i amb temps. Es manifesten en contra les visites exprés, ja que esdevenen despersonalitzades. Alhora també exigeixen que la major part dels problemes passin a resoldre’s als CAP: “hem de recuperar recursos i funcions perquè als CAP podem resoldre del 80 al 90% dels problemes de la població i per això ens cal el 25% del pressupost global del Departament… Ara només tenim el 13,7%”, ha explicat Zapater.
L’altra part, la de denúncia, estructura informació com ara que el 40% del personal té contractes precaris i que aquest, argumenta Zapater, és un dels motius pel qual sovint ens canvien de metge de capçalera i assenyala que “la falta de continuïtat dels professionals és una conseqüència de les retallades i les polítiques del personal de salut”. També assenyalen que amb les retallades s’han perdut 3000 professionals “i això és l’explicació de les cues d’espera perquè no hi ha personal per cobrir-ho tot”. La campanya, a més, vol servir per recuperar l’essència de la primària i denuncia que cada cop es tracta més per parts i malalties en comptes de tractar “la globalitat de la salut de la persona”.
Promoure xerrades als barris i pobles per tal de difondre el concepte i la importància de l’Atenció primària, posar en coneixement de la població el funcionament del sistema sanitari “basat en l’hospitalització i la medicalització”, obrir punts d’informació a les portes dels caps, recollir signatures o realitzar concentracions als CAP un cop al mes així com presentar mocions als ajuntaments i districtes. Aquestes i moltes altres idees que van anar sortint després de la intervenció per part d’un membre del CAP La Sagrera seran els eixos vertebrals de la campanya durant els propers sis mesos.
Sis mesos que comencen després de tants altres realitzant un document que aposta per un sistema de salut primarista. Maria José Fernández de Sanmamed, membre de FoCAP i de la Marea Blanca de Catalunya, ha participat de l’elaboració del document, un document que partia, en paraules seves, “de la realitat que en tots els països però més en els capitalistes i més industrialitzats hi ha una mercantilització de la salut, ja que aquesta s’ha convertit en un bé de consum i és un camp de negoci”.