En el Dia Mundial dels Hospices i les Cures Pal·liatives 2018, l’Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida Hospice.cat ha organitzat unes jornades anomenades “Cures pal·liatives: Perquè jo importo” on el Diari de la Sanitat hi participem. La taula rodona a la que assistirem respon al títol ‘Mitjans de comunicació: Per què es parla poc de la mort?’.
La idea de la jornada és obrir a la comunitat una àrea força tabú com és el parlar de la mort i qüestions que l’envolten. Qui ho organitza segueix els principis de cura de hospice, un servei que millora la qualitat de vida de les persones amb malalties terminals en ajudar amb el patiment físic, emocional i espiritual. Les llars hospice es dediquen doncs a acompanyar les persones en el procés final de la seva vida.
Paral·lelament a aquest reclam, la jornada també busca donar a conèixer la necessitat d’informació social sobre els molts aspectes que envolten el tema del morir, suposicions, temors, desassossecs i ansietats, sabent que existeixen eines claus per solucionar aquestes emocions amb una bona educació preventiva.
És seguint aquesta lògica que l’Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida Hospice.cat ha decidit posar en marxa la primera d’una sèrie de jornades que denominem “Pedagogia del morir”. En aquesta primera que es celebra avui al Col·legi Oficial d’Infermeres de Barcelona es debatrà sobre “el procés de final de la vida, sobre el present i el futur d’un tema tan delicat i sensible com és afrontar la mort amb respecte i dignitat i, sobretot, com podem afegir el nostre gra de sorra per aconseguir-ho entre tots”.
A més, també s’analitzaran els mitjans de comunicació, com la televisió, la premsa i la radio, com a ”elements de difusió d’uns models de mort, en transmetre uns ideals o aculturaments de com s’ha de sentir el morir”.
Finalmnet, en l’últim debat de la jornada es donarà a conèixer quina és la situació real a Catalunya. Entre aquests denuncien la manca de serveis especialitzats en l’acompanyament en el procés final de la vida en tots els àmbits i especialment el comunitari. A més, apunten que les Llars Hospice, per les seves característiques distintives davant el procés final de vida, resoldrien per exemple la manca de coneixement de les persones de la comunitat pel que fa a l’existència dels serveis adreçats al final de la vida: Llars Hospice i altres. També ajudarien alhora d’informar i trencar amb la indecisió, el desconcert i l’espant quan es fa èmfasi en la responsabilitat personal de cada un per exigir el dret a decidir el seu procés de vida i aquells serveis més adequats per a cada persona.
