Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El dia 20 de novembre es va fer públic que el CAP del Raval Nord s’ubicarà a la Capella de la Misericòrdia. Queden enrere 8 mesos d’ocupació com acció directa envers la manca de solucions per part de les autoritats responsables. Més d’un any de lluita intensa pels membres de la Plataforma CAP Raval Nord digne! (@RavalNord) i 11 anys d’espera per l’assignació d’un nou edifici ja que l’actual havia quedat obsolet i presenta greus mancances d’espai, accessibilitat i seguretat.
Des del setembre del 2018, quan es va constituir la Plataforma, veïnes i treballadores del CAP han realizat diferents accions i han mantingut, amb perseverança i contra tot pronòstic, la pugna per a què el CAP del Raval Nord es construeixi a la Capella de la Misericòrdia. No ha sigut gens fàcil i ha calgut una gran dosi d’optimisme i convenciment ja que qui també competia pel nou equipament era el MACBA i la seva fundació. La diversitat dels membres de la Plataforma també ha fet necessari posar per damunt de les conviccions i les idees personals l’objectiu del bé comú que suposava tenir un CAP digne al Raval Nord. Prioritzar el col·lectiu envers l’individual ha estat precisament la clau de l’èxit!
I és per tot plegat, per la llarga espera, per la intensitat de la lluita i per ser David contra Goliat que la notícia ha estat rebuda amb una gran alegria per les veïnes i treballadores del CAP. Alegria, però sobretot satisfacció i orgull pel barri i per l’Atenció Primària perquè és una victòria dels de baix i això no acostuma a passar.
Aquesta lluita, que neix del cansament d’anys d’espera pel trasllat del CAP, ha anat molt més enllà d’aconseguir un edifici. Ha mobilitzat les principals entitats primaristes de la ciutat que s’han sumat i han donat suport a la reivindicació perquè s’entenia que era fonamental per a la dignificació de l’Atenció Primària. Tenir un CAP on treballar i donar el servei i l’atenció que mereix un dels barris amb l’índex de salut més baix de Barcelona era una qüestió de justícia social. És doncs, també, una victòria de les que volem una Atenció Primària forta, que sigui l’eix d’un Sistema Sanitari Universal, centrada en les persones i per a les persones.
Davant la sorpresa que ha causat la noticia en alguns entorns, les treballadores i veïnes responen que, el veritablement sorprenent és que per tenir un equipament de primera necessitat com és un CAP s’hagi hagut de fer totes les accions que s’han realitzat. Acció directa com l’ocupació de la Capella, entre d’altres. Perquè no ha estat gratuït. Ha suposat moltes hores d’absència amb les nostres famílies en pro del bé comú i ho tornaríem a fer. Moltes hores de son invertides en preparar debats, entrevistes, mobilitzacions i accions perquè sabíem que només nosaltres i amb el nostre esforç ens faríem visibles.
Amb la distància d’haver passat ja la ressaca de la notícia, el més positiu de tota la lluita, sens dubte, han estat els vincles creats a la comunitat que perduraran en el temps. Diuen els experts que l’Atenció Comunitària és aquella intervenció que millora la salut de la comunitat. En la lluita per un #CAPaLaMisericòrdia s’ha fet una comunitària col·lectiva, nascuda de l’activisme, amb i per a la comunitat. El nou edifici no farà desaparèixer els problemes de salut ni les mancances i dificultats de la població del Raval, però sí que és un impuls d’autoestima per a totes aquelles lluites que hi ha al barri: contra els desnonaments, els narcopisos, el sensesostrisme, la gentrificació, la turistificació, la lluita per espais verds, etc.. Haver guanyat el CAP impregna en el barri la sensació de que si anem juntes tot és possible.
La reflexió final de tot plegat, passa per entendre que si treballadores i veïnes empenyen i perseveren quan els arguments de la reivindicació són coherents, prioritaris, de necessitat i per justícia social tenim més possibilitats d’aconseguir allò que es demana.
Ens hi posem plegades per una Atenció Primària digna i respectada?
