Aquests dies s’està parlant molt sobre l’impacte de la COVID en les persones amb malaltia mental i de quina manera l’impacte de la pandèmia i de la crisi econòmica els afectarà.
El passat mes de gener vaig escoltar una reflexió interessant a la London School of Economics (LSE) del Professsor Richard Layard en la presentació del seu darrer llibre, “Can Be Happier?”. Layard és professor emèrit de la LSE . En els darrers anys, els seus treballs han estat enfocats a analitzar el benestar de les persones i de la societat. En el 2014 va escriure un potent llibre conjuntament amb David Clark, “Thrive”, sobre el poder de les teràpies psicològiques amb evidència científica.
El que més m’ha interessat d’aquest economista és la importància que dóna a la malaltia mental en la seva contribució al benestar de la societat. I en conseqüència, la necessitat de disposar de potents polítiques de salut mental amb un finançament adequat
Altres economistes també han aprofundit en els costos que comporta la malaltia mental, no solament des del vessant del tractament sinó també per a la societat en general, fent una especial insistència en el món del treball, tenint en compte l’absentisme laboral de les persones amb malaltia mental o l’impacte en la salut de les persones que treballen en organitzacions amb deficients polítiques de gestió. A més posen un especial interès a analitzar el patiment que la malaltia mental significa per a les persones afectades i les seves famílies. Això hauria d’estimular a fer una anàlisi cost/benefici i a recomanar una major despesa en salut mental per evitar despeses més grans en altres àmbits.
Aquestes anàlisis m’han portat a reflexionar sobre la situació de les polítiques de salut mental en el nostre país.
Tots i els esforços de l’administració, de les organitzacions sanitàries i associacions de familiars i persones amb malaltia mental, la salut mental encara és una realitat amagada o poc compresa per al conjunt de la societat.
La salut mental hauria de constituir uns dels eixos centrals de les polítiques de salut tant per l’impacte que té en el benestar de les persones com per la interrelació amb altres polítiques públiques i l’impacte en el conjunt de la societat I en aquest sentit els lideratges han d’estar al màxim nivell Conseller/a i Director/a del Servei Català de la Salut.
Existeix una transversalitat en l’abordatge de tots els aspectes de la Salut mental. A més del de Salut, cal tenir molt present les interrelacions amb el mercat laboral (Treball), amb els Serveis Socials i amb el món educatiu principalment (Ensenyament).
Per tant caldria anar més enllà. La salut mental no hauria de ser només una línia sectorial pròpia del Departament de Salut. S’hauria de configurar com una política assistencial central, tant del Departament de Salut com del departament de Presidència si realment és capaç de liderar el programa interdepartemental de Salut Mental. Per això caldria articular millor el Pla Integral amb lideratges clars i recursos adients
A més, l’aproximació des dels serveis de salut a la malaltia mental ha de ser realment àmplia, i contemplar totes les patologies i els estadis de gravetat (lleu, mitja o greu). Cal destacar que els enfocaments terapèutics són diferents en funció de les patologies i dels nivells de gravetat. Actualment, veiem que a nivell de recursos s’ha orientat molt a l’atenció d’aguts i no sempre hi ha un alineament entre aquesta atenció i la que cal fer després en el seguiment o el suport a la cronicitat. Per això també caldria ampliar l’atenció amb les teràpies psicoterapèutiques, amb més recursos i amb la contractació de professionals. El temps actualment destinat, que es dedica avui a l’atenció psicoterapèutica és realment baix.
En aquest sentit la recuperació de la persona amb malaltia mental i la seva integració plena en la vida quotidiana tant laboral com social és clau i les entitats orientades a l’atenció comunitària són les que millor poden fer-ho.
Caldrà seguir treballant amb els professionals de l’atenció primària per aproximar i donar suport a l’atenció de la salut mental en els primers nivells del sistema sanitari i incorporar polítiques preventives potents, en especial en la infància o l’adolescència en els entorns comunitaris. Una bona actuació en aquestes edats impedeix el desenvolupament de malalties greus en edats posteriors
L’atenció en salut mental necessita de tots els actors i cal continuar adequant els serveis a les noves necessitats, als avenços del coneixement i de noves formes de pràctica assistencial.
S’haurà de treballar cada vegada més amb evidència científica i d’acord amb la valoració dels resultats assistencials. Hi ha molt camp a recórrer en el nostre país, però projectes com el d’Arsisam-ROM (Routine Outcome Measures), nascuda d’una iniciativa de diverses entitats d’atenció comunitària, enfocat a avaluar de manera continuada els resultats de l’atenció tenint en compte la percepció de les persones ateses marquen un camí a seguir. El ROM pretén, mitjançant qüestionaris validats, conèixer de manera sistemàtica l’evolució de la malaltia tant des de la visió de la persona atesa com de la del professional que l’atén. A més l’autoavaluació del professional i l’explotació agregada dels resultats poden obrir molts camps d’estudi i recerca.
Resumint, calen lideratges socials i polítics clars, polítiques globals i orientades a tota la societat, integració i suma d’esforços equilibrats entre tots els actors i participació activa de les persones afectades amb malaltia mental.
