Hem llegit amb perplexitat l’informe “30 mesures per enfortir el Sistema de Salut” realitzat pel Comitè d’Experts per a la Transformació del Sistema Públic de Salut.
En genèric, podríem coincidir amb l’afirmació que cal enfortir/reformar el nostre sistema de salut i l’enunciat de certs punts de l’informe: insuficient finançament, salut pública sòlida, modernització dels centres, lideratge professional, participació ciutadana, etc.
A partir d’aquí, és on ja són manifestes les nostres discrepàncies i l’oposició al desenvolupament dels continguts o mesures.
Fa anys que denunciem la manca de voluntat política per poder modificar les polítiques de salut i l’estat del nostre sistema sanitari, que en moments d’alt estrès, com ho demostra la pandèmia de la Covid-19, està defallint i, molt especialment, en l’Atenció Primària, en fase de desnaturalització i liquidació. En el document no hi ha cap element autocrític, ni tan sols una imprescindible causalitat entre la progressiva caiguda del sistema PÚBLIC i les polítiques reiterades de retallades, derivacions, externalitzacions, privatitzacions.
Quan es refereixen a la “participació ciutadana” es limiten a dir el de sempre: pura literatura, és a dir, res de seriós, nou, ni compromès. No admeten ni actuen en conseqüència, en són conscients que la ciutadania n’és la veritable propietària i titular que finança el sistema públic i, per tant, té tot el dret a participar CO-decidint, prenent de nou protagonisme.
Resulta cridanera la fixació dels principis més neoliberals i el mantra de la mal anomenada “col·laboració públic–privada” que s’usa, s’abusa, i encara es proposa ampliar-se com a mecanisme de derivació de recursos públics cap a beneficis privats. Allò de l’enginyeria financera.
També hem trobat a faltar una proposta per la transparència on s’hagin de retre comptes al Parlament. Els nombrosos casos de corrupció que ve patint la nostra sanitat obliga a una actitud amatent i, a la pràctica, a una veritable auditoria ciutadana capaç de detectar males praxis i conflictes d’interessos.
Resumint, les mesures proposades són continuistes, no hi cap proposta innovadora. Ans al contrari, insisteixen en la concepció economicista i neoliberal que mercantilitza la salut i en fa un sector de negoci.
En definitiva, proposem com a mesures prioritàries dotar al Sistema sanitari de suficient finançament mitjançant els pressupostos per a poder garantir una Atenció Primària forta, que doni servei de qualitat i pugui ser més àgil en les necessitats en salut de la població. Que les llistes d’espera siguin gestionades des de l’AP amb una llista única.
Cal un control parlamentari de tots els centres que intervenen donant serveis en salut públics, concertats i privats, per tal que hi hagi un control de la despesa i evitar externalitzacions que, a la llarga, són més costoses. És a dir, una transparència REAL del servei de salut.
Proposem nomenar a cada centre sanitari, àrea bàsica o hospital, un consell participatiu amb presència d’entitats veïnals, organitzacions sindicals, entitats de defensa de la sanitat pública, etc.
Pel que fa al Comitè de persones expertes, com hagués estat millor anomenar-lo, també deixa molt a dir pel seu biaix notòriament alineat amb el govern, institucions diverses, interessos de mercat i organitzacions corporatives. Trobem a faltar persones expertes crítiques, independents de debò, no manifestament conformes amb els estàndards del Departament de Salut i altres lobbys corporatius, COMB, patronals sanitàries, etc.
Ens hauria agradat trobar més persones, que també n’hi ha a Catalunya, de l’Atenció Primària, dels moviments que defensen la Sanitat Pública, les dones, les persones migrades. Persones expertes en l’estudi de la salut pública i els seus determinants socials, les inequitats en salut i tants altres epígrafs, que sí que aportarien elements de transformació en positiu, universal, solidari, integral, de qualitat, democràtic, i PÚBLIC, com caracteritzen un veritable Sistema de Salut.
Aquest no passaria de ser un document més d’autolloança, de justificació i lluïment que persisteix en els errors sinó un detallat full de ruta per rematar la feina dels darrers decennis que ha constatat la demolició programada de la sanitat pública… i la salut. La salut com aquella manera de viure que és autònoma, solidària i joiosa.
Sortosament, a Catalunya hi ha vida i pensament, a més de raons i determinació en la concepció antagònica a aquests postulats mercantils.
