Per fer front als problemes que afecten la salut estic en contra d’actuar sobre les persones moltes vegades, com si fos l’únic “remei” i no sobre les causes que si afecten la salut (socials, econòmiques, culturals, ambientals, de gènere i altres). Volem tractar els problemes de salut medicalitzant-los, sobretot quant ja estan instaurats, molts cops per interessos econòmics, de poder, corporatius i sobretot per l’hegemonia cultural i professional de model de Sistema sanitari.
Tenim un bon exemple en l’actual Pandèmia, ens ha agafat per sorpresa (quan hi havia avisos reiterats de la seva possibilitat) no estàvem organitzats en la prevenció, per tenir un model d’actuació amb la malaltia ja instaurada, sense serveis de salut publica forts i una atenció Primària, social i sistema de cures molt retallats i precaritzats. Actuem sense acabar d’entendre el que ha passat i el per què ha passat, actuem tard i malament sobre les persones, amb repercussions greus sobre elles i en altres nivells socials i econòmics i no entenem que els virus que són capaços de superar-nos en aquesta batalla.
No hem entès encara que és la prevenció. La lluita contra les múltiples causes d’emmalaltir que a la vegada són produïdes pel “model” econòmic i social equivocat del món que hem construït. Els virus (que són molts) s’aprofiten d’aquestes condicions i a causa de la seva estructura, molt senzilla, i la seva flexibilitat biològica, tenen molta capacitat d’adaptar-se i mutar a noves situacions. De fet els virus ens sobreviuran a l’espècie humana en el planeta terra.
Per què estem empantanegats en aquesta situació?, doncs, com en tantes altres, per molts interessos d’uns quants (en el poder econòmic i polític) que han creat aquesta “cultura” hegemònica encara a la majoria de la gent, pels seus interessos particulars. Fa molts anys algú va dir “La religió és l’opi del poble” perquè tapa els problemes de desigualtats (de misèria injustícies i explotació, llavors de la classe obrera) amb l’esperança d’una altra vida millor, tapant els veritables problemes i les seves causes, de la gent. Avui podríem dir: “la medicalització de la vida i la salut és l’opi del poble” perquè amaga les causes de la mala salut, creant, a més, falses expectatives.
Això no vol dir que renunciem a tenir uns serveis públics de salut suficients i forts, no “medicalitzats” i sobretot orientats a la promoció de la salut de la comunitat (de tota, amb equitat i disminuint les desigualtats) que vol dir com a prioritats estratègiques del Sistema Sanitari públic: la salut pública, l’Atenció Primària i comunitària, la Salut Mental i les Cures. Això que molts reivindiquem des de fa molts anys ara s’ha fet més evident, per la crisi de la pandèmia, per molta gent. El que cal és defensar els interessos de salut i de vida de la gent, interesso del bé comú de la majoria, en contra dels interessos dels poders esmentats (en àmplia minoria) Hi haurà fortes resistències i mentides, jugaran amb la por de les persones, els canvis socials sempre són lents, però són inajornables. Aquesta lluita per la salut veritable conflueix amb les altres lluites: ambientalistes (ara canvi climàtic) feministes, de condicions laborals, de precarietat, desigualtat i discriminació, de renda de ciutadania, de discriminació territorial, alimentació, i tantes altres.
En Salut, les causes reals d’emmalaltir i morir són sobretot econòmiques i socials, de model del món, de cap a on volem anar. Caldrà confluir en la definició i defensa d’aquest nou món, aquí sí que ens hi va la vida, personal i com espècie, i a més, els virus, si no trenquem les lleis de la naturalesa, en aquest nou món, hauran de quedar confinats en els seus hàbitats de sempre.
