L’envelliment i l’estil de vida actual, amb nens i adults que passen molt de temps davant de pantalles i no jugant o passejant a l’aire lliure i enfocant la mirada més lluny, són un gran handicap per al bon estat dels ulls i, en conseqüència, per a la salut visual. També ho són totes les patologies hereditàries, tant d’oftalmologia, com d’altres que poden tenir repercussió en la vista, com ara la retinopatia diabètica.
La investigació mèdica i les més avançades tecnologies són a la carrera per contrarestar el deteriorament de la visió, fins i tot reptant els límits de la ceguesa. Els darrers progressos, segons repassem amb la cap del servei d’Oftalmologia del Parcdesalutmar (Hospital del Mar i Hospital de l’Esperança), Ana Martínez Palmer, s’han donat tant en els diagnòstics i seguiment de les patologies, com en el tractament i l’atenció als pacients.
Pel que fa al diagnòstic, una eina que ha aportat molta millora qualitativa i beneficiosa per al pacient en els últims anys és la prova de la tomografia de coherència òptica (OCT). “Ens permet visualitzar estructures oculars, des de la còrnia fins a la retina i el nervi òptic amb gairebé precisió microscòpica, mentre que per al pacient l’exploració suposa com una fotografia, és a dir absolutament indolora i d’uns 10 minuts de durada”, exposa la Dra. Martínez Palmer. “I recentment, s’han incorporat equips d’angio OCT amb els que visualitzem els vasos de la retina i la circulació sense necessitat d’injectar un contrast per veure-ho”, afegeix l’especialista.
També la intel·ligència artificial ha fet les seves aportacions en oftalmologia. Com precisa la cap del servei d’Oftalmologia del Parcdesalutmar, “el gran increment en la capacitat computacional permet actualment manegar quantitat ingent de dades. Ja hi ha equips treballant amb algoritmes que ens ajuden a analitzar aquestes dades i prendre decisions de forma automàtica, obtenint resultats iguals o superiors a rendiment humà. Això facilitarà l’screening poblacional i el seguiment de patologies cròniques com la retinopatia diabètica, la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), l’edema macular diabètic, el queratocon, les cataractes, la retinopatia de prematuritat i el glaucoma”.
El glaucoma és la primera causa de ceguera irreversible i es preveu que, l’any 2040, 112 milions de persones desenvolupin aquesta malaltia a tot el món. Ens ho recorden des de l’Hospital Sant Rafael de Barcelona, on una oftalmòloga, la doctora María Iglesias, ha patentat un nou instrument que permet mesurar amb precisió la pressió intraocular en pacients operats de miopia. “Quan aquesta pressió a dins de l’ull és elevada, de forma crònica, comporta ceguesa irreversible asimptomàtica, per la qual cosa és important poder mesurar-la de manera precisa i que el pacient es faci revisions periòdiques”, precisen des de l’Hospital de Sant Rafael. A causa de l’absència de símptomes fins a fases avançades del glaucoma, un 50% dels afectats no sap que ho pateix.
Aquesta malaltia comprèn un conjunt de patologies que provoquen un dany progressiu i irreversible del nervi òptic, que és l’estructura que actua de conductora de la informació des de l’ull fins al cervell, que la interpreta i genera la visió. A conseqüència del deteriorament del nervi es produeix una pèrdua de funcionalitat i el camp visual del pacient va reduint-se si la malaltia no es tracta. La clau per prevenir el dany irreversible que produeix el glaucoma és el diagnòstic precoç de la malaltia, per poder controlar-la abans que segueixi evolucionant.
La prevalença de glaucoma entre la població miop és de 2 a 4 vegades més freqüent que entre les persones sense aquesta afecció ocular. Segons explica la Dra. Iglesias, “en els pacients operats de miopia amb làser es produeix una disminució del gruix de la còrnia que comporta que la pressió intraocular que s’obté amb el tonòmetre de Goldmann –l’estàndard- sigui inferior a la registrada abans de la cirurgia. I la subestimació d’aquest valor augmenta el risc de no diagnosticar un possible glaucoma”, afegeix l’oftalmòloga de l’Hospital de Sant Rafael. La seva troballa ha estat modificar la punta anterior del tonòmetre estàndard perquè tingui una forma convexa que, sobre la còrnia, podria compensar la seva pèrdua d’espessor després d’una cirurgia, evitant, així la subestimació de la pressió intraocular en aquests pacients.
L’ull com a finestra del cos
De fet, ja hi ha estudis que demostren que els vasos i capes neuronals de la retina reflecteixen el que està passant en altres òrgans, concretament al cor i al cervell, així com altres malalties sistèmiques i neurodegeneratives que es manifesten a través de l’ull.
Donat que les tres capes de desenvolupament embrionari, l’ectoderma, el mesoderma i l’endoderma, es troben representades en la composició dels ulls, en ells conflueixen molts teixits diferents, això fa que l’ull, tot i ser un òrgan de petita dimensió, englobi una gran complexitat. A més –explica Ana Martínez Palmer- “l’ull està relacionat amb nombroses patologies sistèmiques, de manera que suposa una finestra a l’interior del cos que ens permet, per exemple, visualitzar l’estat de la microcirculació en pacients diabètics”.
L’estudi cada cop més precís de l’ull obre, doncs, la perspectiva de detecció i coneixement també d’altres patologies, la seva detecció i pronòstics, facilitant els cribratges poblacionals.
En aquest sentit, també estan aportant moltes garanties d’ajuda els biomarcadors. “Són les substàncies que indiquen un estat biològic i s’utilitzen com a predictors de pacients que desenvoluparan malalties, detecció-diagnòstic indicadors primerencs o d’evolució i pronòstic de determinades patologies”, segons explica la Dra. Martínez Palmer.
Des del camp de l’òptica també es lloen els avenços tecnològics. L’instrumental òptic ha avançat molt amb noves aplicacions i tècniques, com les noves –ja citades- tomografies de coherència òptica en plataformes multidiagnòstic, biselladores, làser refractiu, càmeres de retina o foròpter (instrument de diagnòstic per a l’oftalmòleg o l’optometrista per calcular la graduació subjectiva del pacient). “La majoria són tecnologies que ens permeten obtenir imatges de l’interior de l’ull i les seves diferents parts. També analitzen que totes les seves estructures estan bé i confirmen que tinguin les dimensions correctes. Bàsicament permeten tenir informació cada vegada més precisa sobre els ulls i tot el sistema visual”, exposa Fabio Delgado, director òptic de Cottet. Aquesta és una de les firmes col·laboradores de l’organització Visión y Vida en l’estudi La pandèmia de la miopia, segons dades del qual s’estima que el 2050 les taxes de discapacitat visual es podrien triplicar, si no es prenen mesures preventives. “L’augment de casos de miopia magna està sent considerable, augmentant el risc de patir despreniment de retina, alteracions del vitri, glaucoma i desenvolupament precoç de cataractes (amb casos en persones més joves i joves)”, explica Fabio Delgado. “A més de factors externs que afecten la nostra visió com l’ús de pantalles amb tecnologia LED, hi ha altres factors que perjudiquen o van en contra de la nostra qualitat visual, com la mala alimentació, la manca de visió en el camp obert o altres components genètics (antecedents familiars)”, afegeix.
La miopia, tal com detalla l’especialista òptic de Cottet, és un defecte en la longitud de l’ull. Es podria dir que “l”ull s’allarga provocant que la retina i altres de les seves estructures s’aprimin i es debilitin. Aquesta longitud no es pot alentir ni invertir avui. La cirurgia refractiva permet millorar la qualitat visual, la nostra graduació, però la forma de l’ull no es pot modificar. Però en aquest sentit, és clau tota la prevenció que es pot fer amb una revisió visual anual en l’òptica optometrista de confiança, o visitar l’oftalmòleg perquè remeti a l’òptica. D’aquesta manera podem minimitzar la pèrdua visual i la possible baixa visió”.
Làser i fototractament
L’oftalmologia va ser la primera especialitat en què es va aplicar la llum làser com a tractament de patologies. Actualment –exposa l’oftalmòloga dels hospitals del Mar i l’Esperança- s’utilitzen diferents tipus de làser en tractaments de retinopatia diabètica, oclusions vasculars, glaucoma, errors refractius com la miopia o l’astigmatisme i en la cirurgia de trasplantament còrnia i cataractes. “Al nostre hospital hem incorporat recentment un equip de llum polsada intensa, que permet el tractament d’algun tipus d’ull sec, blefaritis i mussol”, afegeix.
L’ull sec afecta més del 30% dels majors de 60 anys, i mitjançant polsos de curta intensitat aplicats sobre les parpelles i en l’àrea periocular es millora la circulació sanguínia de la zona. També s’aconsegueix reduir la inflamació i es millora la funció de les glàndules que secreten la capa lipídica de la llàgrima, de manera que es pot mantenir una pel·lícula lacrimal adequada per protegir la superfície ocular. També té efecte antimicrobià i antiparasitari, per la qual cosa és indicada en el tractament de la blefaritis, la inflamació de la parpella i la infestació per demodex, que és un paràsit molt comú de la vora de les parpelles”.
D’altra banda, el tractament de la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), que és la primera causa de ceguesa en el món industrialitzat (a Espanya afecta unes 800.000 persones) incorpora en els seus fàrmacs anticossos contra el factor de creixement vascular de l’endoteli, cada vegada més eficient i amb una durada més llarga en el seu efecte. “S’estima que fins a un 50% de les persones que pateixen DMAE necessiten l’ajuda dels cuidadors per tasques domèstiques i quotidianes”, apunta l’especialista en oftalmologia del Parcdesalutmar.
Teràpia gènica
Substituir gens defectuosos per d’altres sans ha esdevingut una gran esperança per a la cura i prevenció de malalties. En oftalmologia, així s’ha aconseguit revertir l’envelliment de les cèl·lules ganglionars, responsables del dany del nervi òptic en ratolins amb glaucoma, tal com publicava la revista Nature el desembre passat. Segons l’article, científics de la Universitat de Harvard varen poder revertir la pèrdua de visió en ratolins per malalties com el glaucoma o per l’edat, reprogramant genèticament les cèl·lules de la retina. Aquesta –diu la Dra. Martínez Palmer- “és una de les línies de recerca més importants i prometedores en l’actualitat, especialment en el tractament de les patologies de l’envelliment, que són les més prevalents en oftalmologia, com la DMAE, el glaucoma o les cataractes, a més de moltes altres sistèmiques. Mitjançant l’alteració del material genètic del pacient, es poden afegir gens que ajudin el cos a lluitar contra malalties o desactivar els que estan causant una patologia”.
Un altre important pas endavant en oftalmologia s’ha donat també en l’atenció als pacients de manera conjunta per part de diferents especialitats. A l’Hospital del Mar, s’ha inaugurat aquest any la unitat de Neuro-oftalmologia, per sumar esforços de neuròlegs i oftalmòlegs i altres especialistes, per a un millor diagnòstic, tractament i seguiment de pacients amb patologies neurològiques que afecten la visió. És la primera unitat d’aquest abordatge holístic en un hospital d’atenció pública a Catalunya. Hi donen també el seu servei en aquesta unitat conjunta especialistes en Neuropediatria, Neurocirurgia, Reumatologia, Genètica, Radiodiagnòstic i Neurofisiologia. Segons explica la Dra. Martínez Palmer, “els especialistes de la unitat tractaran un ampli ventall de patologies, des de les vinculades a malalties minoritàries, com la miastènia gravis, en què el sistema immunitat afecta els músculs i causa debilitat, i miopaties hereditàries, pèrdua de to múscul d’origen genètic, o fins i tot deterioraments de la visió causats per tumors cerebrals, i d’altres relativament més comuns, com és el cas de l’estrabisme.
Els principals motius de consulta de pacients en aquesta unitat de Neuro-oftalmologia de l’Hospital del Mar són visió doble, pèrdua d’agudesa visual, pupil·les asimètriques o caiguda de parpelles.
Progressos en òptica
Segons expliquen els especialistes de Cottet, els avenços òptics s’estan accelerant des de fa uns anys amb instruments i productes òptics que busquen millorar la qualitat de vida de les persones. En aquest sentit, avui dia –diuen- “disposem de lents oftalmològiques i lents de contacte amb control de miopia, lents d’alt contrast per a persones daltòniques, lupes específiques i ulleres amb lents especials d’alta graduació”.
També es disposa de dispositius òptics electrònics per a pacients amb baixa visió o ceguesa. Amb funcions diferents, permeten personalitzar-se per a diferents situacions, activitats o condicions visuals. “Poden fer reconeixement facial i d’objectes, lectura de textos d’un llibre, d’una pantalla de telèfon o d’una altra superfície, també fan traducció simultània amb microaltaveu i el revolucionari dispositiu es pot acoblar molt fàcilment a qualsevol tipus de vareta d’unes ulleres”, precisa Fabio Delgado.
