Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Entre el 10% i el 40% de la població mundial està afectada per la rinitis al·lèrgica deguda a l’exposició al pol·len estacional. En les al·lèrgies al pol·len, els símptomes més comuns són els esternuts, la picor de nas i la congestió nasal. Els al·lergògens inhalats també poden provocar una exacerbació de l’asma bronquial al·lèrgica.
A més, la majoria de les al·lèrgies alimentàries intervingudes per immunoglobulina E al·lergen-específica (IgE) en adults segueixen a la sensibilització prèvia a aeroal·lèrgens. En un context de canvi climàtic, amb un impacte en els ecosistemes naturals i en els cultius, la incidència de pol·len al·lergènic està subjecta a variacions que poden ser dràstiques i impactar de manera considerable en la salut de la població.
Esdeveniments meteorològics extrems, com la sequera o les precipitacions severes, les ratxes de vent, les tempestes elèctriques i l’augment dels episodis de transport de pol·len a llarga distància representen nous reptes en aquest escenari.
Calor i abundància de pol·len
Una àmplia investigació realitzada a la darrera dècada ha demostrat que el pol·len transportat per l’aire ha augmentat. L’increment de les taxes de sensibilització i els símptomes més greus han estat el resultat parcial de l’augment de la producció de pol·len de les plantes pol·linitzades pel vent, que ha donat lloc a un augment a llarg termini de l’abundància de pol·len a l’aire que respirem.
Hi ha forts indicis que les plantes produeixen més pol·len i abans quan les temperatures són més altes, és a dir, a llocs urbans, en elevacions més baixes, en vessants amb exposició al sud i durant períodes més càlids.
En general, hi ha una correlació positiva entre els símptomes al·lèrgics i l’abundància de pol·len. Tot i això, aquesta relació pot variar significativament entre diferents regions bioclimàtiques, entre diferents pacients i per a cada tipus de pol·len. I per descomptat, hi sol haver un desfasament temporal variable entre l’exposició real al pol·len i l’aparició dels símptomes al·lèrgics.
Els resultats obtinguts als Països Baixos indiquen que hi ha una forta correlació entre la temperatura i l’inici de l’estació del pol·len: s’ha observat un avenç i un increment en la durada. Els canvis més primerencs de les estacions de pol·len a l’aire fan que l’aparició dels símptomes al·lèrgics sigui més difícil de predir i de tractar amb eficàcia.
S’ha constatat un avenç i una prolongació generalitzats de l’estació del pol·len i un augment de les concentracions a tot Amèrica del Nord que estan fortament acoblats a l’escalfament observat. Els resultats de l’estudi revelen que el canvi climàtic a causa dels éssers humans ja ha exacerbat les estacions pol·líniques les darreres tres dècades, amb els consegüents efectes nocius per a la salut respiratòria.
Esdeveniments climàtics extrems i pol·len al·lergènic
Encara hi ha una gran incertesa sobre les taxes de canvi climàtic que cal esperar, però és clar que els canvis, com els extrems de temperatura i precipitació, es manifestaran cada cop més de manera important i tangible.
La investigació internacional documenta que el pol·len de les gramínies és el principal aeroal·lergen a tot el món. Els canvis climàtics (increment a l’aridesa i la freqüència de temperatures extremes) que afavoreixin l’extensió d’estepes de gramínies i compostes poden incrementar la quantitat de pol·len a l’atmosfera.
La pujada de la temperatura mitjana, la irregularitat de les precipitacions i un increment de l’amplitud de les oscil·lacions afavoreixen l’ocupació d’hàbitats seminaturals per espècies invasores. Els terrenys agrícoles abandonats per pèrdua de rendibilitat com a conseqüència del canvi climàtic també són ocupats per espècies invasores oportunistes.
L’espècie Ambrosia artemisiifolia L. és a Europa una planta invasora i exòtica. A més, el seu pol·len és altament al·lergènic. Les estimacions primàries han indicat que la sensibilització a l’ambrosia es duplicarà amb escreix a Europa, passant de 33 milions de persones el 2020 a 77 el 2060. Els majors augments proporcionals es produiran als llocs on la sensibilització és actualment poc freqüent.
Relació entre tempestes elèctriques i asma
Després de tempestes elèctriques és habitual que es desencadenin atacs aguts d’asma. Les descàrregues de les tempestes elèctriques poden concentrar els aeroal·lèrgens (pol·len de gramínies) a nivell del sòl i alliberar partícules al·lergògenes respirables després de la seva ruptura per xoc osmòtic relacionat amb la humitat i les precipitacions.
La inhalació d’altes concentracions d’aquests aeroal·lèrgens per part d’individus sensibilitzats pot induir respostes asmàtiques primerenques que van seguides d’una fase inflamatòria tardana.
Les tempestes elèctriques durant les temporades de pol·len poden provocar una exacerbació de l’al·lèrgia respiratòria i l’asma en pacients amb febre del fenc. Un fenomen similar s’observa en el cas de la floridura. Una anàlisi detallada ha suggerit que el canvi conduirà a entorns més freqüents favorables per a les tempestes severes, però la interpretació de com canviaran els perills individuals és oberta al dubte.
Transport de pol·len a llarga distància
Hi ha exemples de transport de pol·len a llarga distància. S’han registrat diversos episodis de transport de pol·len extraregional a Tenerife (Illes Canàries). Les tres principals procedències van ser:
- El sud de la península ibèrica i el Marroc (pol·len d’arbres com els dels gèneres Olea i Quercus barrejat amb pol·len d’herbàcies asteràcies, Chenopodiaceae, Amaranthaceae i gramínies),
- El sector saharià (pol·len d’herbàcies Chenopodiaceae-Amaranthaceae i gramínies),
- El Sahel (pol·len d’arecàcies, Chenopodiaceae-Amaranthaceae, ciperàcies i gramínies).
Els esdeveniments esporàdics de transport de pol·len a llarga distància han de ser tinguts en compte a Tenerife com a possibles agents responsables en els episodis d’al·lèrgia respiratòria.
Durant les dues darreres setmanes de maig de 2003 es va registrar transport de pol·len a llarga distància cap al sud de Groenlàndia. Els resultats indiquen que el nord-est d’Amèrica del Nord és la zona d’origen dels grans de pol·len transportats associat a un moment de flux màxim de pol·len emès a l’atmosfera a la zona d’origen.
La calima i la boira
A Pequín, els episodis de boira severa s’associen a la reducció dels vents del nord hivernals en superfície, l’afebliment dels vents del nord-oest a la troposfera mitjana i l’augment de l’estabilitat tèrmica de l’atmosfera inferior.
No és clar com poden respondre aquestes condicions meteorològiques al canvi climàtic, encara que es preveu un augment del 50% a la freqüència i un 80% a la persistència de condicions meteorològiques propícies.
El Sàhara produeix més pols eòlica que qualsevol altre desert del món. La pols sahariana té un important impacte en els processos climàtics, els cicles dels nutrients, la formació del sòl i els cicles dels sediments. Aquestes influències s’estenen molt més enllà d’Àfrica, gràcies a les grans distàncies que recorre la pols sahariana, afectant la salut respiratòria de les poblacions afectades no només per partícules minerals sinó també pel pol·len associat.
Canvis en l’al·lergenicitat del pol·len
L’al·lergenicitat del pol·len no és només el resultat de l’al·lergen, sinó també dels factors adjuvants del pol·len. Així, l’exposició als al·lergògens és necessària, però no suficient per al desenvolupament de l’al·lèrgia.
Els pòl·lens alliberen una àmplia gamma de diferents substàncies bioactives, com sucres, lípids, metabòlits secundaris i hormones. En particular, aquests mediadors bioactius s’uneixen als receptors de les cèl·lules immunitàries humanes, cosa que podria promoure la sensibilització al·lèrgica a les proteïnes derivades del pol·len o potenciar les respostes immunitàries al·lèrgiques ja manifestades.
Així mateix, sembla que la temperatura té un efecte directe en l’alliberament d’al·lèrgens, com revela la variabilitat interanual en un estudi sobre el pol·len de bedoll a Alemanya.
Concepció Obón de Castro és professora titular de Botànica del Departament Biologia Aplicada de la Universitat Miguel Hernández.
Diego Rivera Núñez és Catedràtic de Botànica, investigador en Taxonomia, Etnobotànica, Etnofarmacologia i Arqueobotànica, de la Universitat de Múrcia.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation. Llegeix-lo en castellà aquí
