Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Segons el programa de Nacions Unides pel desenvolupament, l’Índex de desenvolupament humà ha retrocedit cinc anys al món a partir de la pandèmia de la Covid-19. Empitjora l’esperança de vida, el nivell educatiu i els estàndards i qualitat de vida dels països. A més, els efectes de la guerra d’Ucraïna i les crisis polítiques, econòmiques i ambientals fan que les previsions pel 2023 siguin encara pitjors.
S’ha produït una caiguda global de l’esperança de vida, que ha passat de 73 anys el 2019 a 71,4 anys el 2021. L’informe també descriu com a qüestions molt preocupants el canvi climàtic, la globalització i la polarització política, que presenten un complex nivell d’incertesa “mai vist en la història de la humanitat”, fet que porta a sentiments d’inseguretat creixents.
“No podem seguir amb les regles del segle passat”, urgeix al final de l’informe Achim Steiner, administrador del Programa de l’ONU per al Desenvolupament, que prefereix posar el focus en la transformació econòmica més que fer del creixement una panacea. “Parlant francament, les transformacions que necessitem ara requereixen que nosaltres introduïm els objectius de futur: baixes emissions de carboni, menys desigualtat, més sostenibilitat”, sosté.
Fins i tot, el Papa actual, en l’última encíclica, diu: “Si algú creu que només es tracta de fer funcionar millor el que ja fèiem, o que l’únic missatge és que hem de millorar els sistemes i les regles ja existents, està negant la realitat”. Cal canviar radicalment el sistema econòmic i les regles, el polític i cultural, d’un creixement econòmic d’uns quants, per sobre de les capacitats i l’espoli del planeta, junts a la creixent precarietat de la majoria de la gent, l’augment de l’emergència climàtica, l’empixonament de la salut, la qualitat i l’esperança de vida.
Cal parlar i enfrontar el repte de prosperitat i qualitat de vida i de salut igual per a tothom. Cal parar el mite del creixement econòmic (l’indicador el PIB), que només està al servei del capitalisme i els beneficis d’uns quants, i que és insostenible en un món de recursos finits. Cal parlar de creixement, no en termes de consum i de recursos econòmics d’una minoria, sinó en coneixements, en uns millors servis públics equitatius i de qualitat, en un treball digne i una renda bàsica de ciutadania.
Segons Lucía Muñoz Sueiro i Giorgos Kallis, “el decreixement aposta per l’abolició del creixement econòmic com a objectiu de les societats i planteja un procés de transició cap a un altre sistema socioeconòmic en què la disminució del PIB sigui sostenible des del punt de vista social i ambiental. El decreixement pot definir-se, per tant, com el procés de reorganització econòmica, política i social que té com a finalitat la reducció dràstica de la producció i el consum d’energia i materials, alhora que es millora la qualitat de vida de les persones. Per assolir-lo, cal començar a crear, com abans millor, un futur en què les necessitats humanes se satisfacin amb una fracció de l’energia que utilitzen avui dia les nacions industrials i en què el progrés, la felicitat, el benestar o la idea de ‘vida bona’ es desvinculin del creixement econòmic”.
Les Nacions Unides ens ho tornen a proposar amb els seus Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que són una crida universal a acabar amb la pobresa, protegir el planeta i garantir pau i prosperitat per a tota la població. L’anomenada Agenda 2030, que conté 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible, constitueix el full de ruta del desenvolupament global per als pròxims anys. Aquests objectius globals (i les seves 169 metes) completen l’agenda dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, però van molt més enllà, en incloure reptes com el canvi climàtic, la desigualtat econòmica, el consum sostenible, la pau i la justícia, entre d’altres. Aquesta agenda inclusiv, llançada el 2015 per l’Assemblea General de les Nacions Unides, aplica a tots els països, pobres i rics, encara que cada país podrà impulsar diferents metes, segons les seves prioritats.
Aquí, a Catalunya, tenim una bona referència en el tema amb l’Institut de Salut Global, que fa seus aquests objectius i els treballant en el concepte de Salut Global, que diu que no podem estar sans, ni els humans, ni tota la biosfera, si no millorem els determinants econòmics, socials i polítics actuals.
Enfront dels interessos d’una minoria que vol seguir amb els seus beneficis, malgrat que comporten el retrocés de la salut i la vida de la majoria, la força per canviar de model de desenvolupament amb valors republicans està en la majoria de la gent, sobretot dels més vulnerables i desafavorits. Cal ser actius en aquest canvi, confluir en valors i interessos i exigir al nivell polític i de poder econòmic actual aquest canvi radical i urgent.
