El 2017, investigadors de la Universitat de Múrcia (UMU) ja alertaven dels problemes de fertilitat masculina a Europa, a causa de la disminució de la concentració d’esperma entre els homes.
Ara, un nou estudi internacional, en el qual ha participat el grup de recerca de Salut Pública i Epidemiologia de la Universitat de Múrcia (UMU), ha realitzat aquest estudi també entre homes de Sud i Centreamèrica, Àsia i Àfrica, que s’uneix a les dades extretes d’Amèrica del Nord, Europa i Austràlia, per recalcar no sols el decreixement del número d’esperma en tots els continents, sinó també com aquest problema s’està accelerant durant el segle XXI.
Aquesta “crisi emergent”, com esmenten els mateixos autors, no sols resulta preocupant en relació a la fertilitat masculina, “també és un indicador de l’estat de salut dels homes, amb nivells baixos associats amb un increment del risc de malalties cròniques i càncer testicular”, ressalta Jaime Mendiola, professor titular de Salut Pública de la UMU. Els autors assenyalen, a més, que aquesta disminució reflecteix una crisi global relacionada amb l’actual degradació del medi ambient i l’estressant ritme de vida de la societat, amb àmplies implicacions per a la supervivència de l’espècie humana.
Un problema global
Els resultats, acabats de publicar en Human Reproduction Update, han estat recaptats durant els últims set anys (2011-2018) amb dades de 53 països, i se centra en les tendències en recomptes espermàtics entre homes de regions no prèviament revisades, específicament Sud-amèrica, Àsia i Àfrica. Les dades mostren, per primera vegada, que els homes d’aquestes regions comparteixen un minvament significatiu en el seu recompte espermàtic i una reducció en la concentració espermàtica, una realitat observada prèviament a Amèrica del Nord, Europa i Austràlia.
A més, aquest estudi mostra que la declinació ha estat molt més gran a partir de l’entrada en el nou segle. Com resumeix Hagai Levine, investigador líder del projecte: “En general, estem veient una disminució mundial significativa dels recomptes espermàtics de més del 50% en els últims 46 anys, una disminució que s’ha accelerat en els últims anys”.
Tal com confirma Mendiola, membre de l’equip investigador internacional i coautor del treball, “els estudis analitzats a Espanya reflecteixen una tendència similar a la mostrada en l’estudi global i constaten una disminució en el recompte total i la concentració espermàtica.”
Mentre que el treball actual no analitza les causes del declivi espermàtic observat, recerques recents indiquen que les alteracions en el desenvolupament del tracte reproductiu durant la vida fetal estan relacionades amb una afectació de la fertilitat durant la vida adulta, així com amb altres marcadors de disfunció reproductiva. A més, Levine també associa que “uns certs hàbits de vida i els compostos químics en el medi ambient estan afectant adversament el desenvolupament fetal.”
“Les nostres troballes serveixen com el canari en la mina de carbó”, ressalta l’investigador de l’Escola de Salut Pública Hadassah Braun a Jerusalem. “Tenim un problema seriós a les nostres mans que, si no es mitiga, podria amenaçar la supervivència de la humanitat. És necessari fer una crida urgent per a l’acció global amb la finalitat de promoure un medi ambient més saludable per a totes les espècies i reduir les exposicions i conductes que amenacen la nostra salut reproductiva”.
Importants conseqüències per a la salut masculina
Per part seva, la professora Shanna Swan, codirectora del projecte i investigadora de l’Escola Icahn de Medicina de Mount Sinai (Nova York, els EUA), ha assenyalat que els recomptes espermàtics baixos no sols afecten la fertilitat dels homes, sinó que també tenen importants conseqüències per a la salut masculina en general, i estan relacionats amb altres tendències adverses, denominades genèricament síndrome de disgenèsia testicular.
“L’inquietant declivi en els recomptes i la concentració espermàtica de més de l’1% per any mostrats en el nostre treball són consistents amb les tendències adverses en altres patologies de l’home, com ara el càncer testicular, les alteracions hormonals i els defectes congènits genitals, així com el minvament en la salut reproductiva de la dona”, explica Swan.
A més, el professor Alberto Torres, catedràtic de la UMU i expert internacional en aquest tema, assenyala que “diversos estudis epidemiològics han evidenciat que una concentració espermàtica disminuïda estaria associada amb un risc més gran d’hospitalització, diabetis mellitus, osteoporosi, malaltia cardiovascular, alteracions del somni, estrès psicològic o mortalitat, així com amb una esperançada de vida escurçada.”
Al costat dels professors de la Universitat Hebrea de Jerusalem i de l’Escola Icahn de Medicina de Mount Sinai han participat un grup internacional d’investigadors de Dinamarca, el Brasil, Espanya, Israel i els EUA.
Aquest article s’ha publicat originalment a Agencia SINC. Llegeix-lo en castellà aquí.
