El pont entre la investigació en salut i les persones té en La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio un exemple de referència ineludible. Representa una consciència sobre el valor de la recerca que passa a l’acció ‘viralitzada’ en la vida real, en els centenars de petites i grans missions que inspira per a estimular la sensibilització personal i l’aportació de donatius. Gràcies a això, en els 31 anys des que es va posar en marxa aquesta iniciativa que abraça privadesa i solidaritat global, s’han finançat 985 projectes que han portat a terme uns 10.000 investigadors i investigadores vinculats a 1639 equips de treball en recerca.
La Marató ha donat a conèixer, també, el dia a dia de persones que conviuen amb una malaltia, algunes d’elles que molta gent no sabia que existien. Tal com explica el director de la Fundació La Marató de TV3 (CCMA), Lluís Bernabé, amb ella s’ha contribuït a “avançar en el coneixement de moltes malalties greus i cròniques, a crear noves eines de diagnòstic i de prevenció, a dissenyar tractaments més eficients i a millorar el pronòstic de les persones que hi conviuen. Alhora, s’ha convertit en una eina clau per a la competitivitat, la consolidació i la projecció internacional dels equips de recerca”. Per tant, una fórmula que afavoreix tothom.
Avenços mesurables
El retorn de l’esforç aportat en accions a tot el territori per recollir fons per a la investigació, en aquest cas a través de la Marató, són els avenços que s’aconsegueixen en forma de tractaments més precisos i eficients, descoberta d’indicadors que ajuden a diagnosticar i predir afectacions, i millorar la qualitat de vida dels pacients.
Recentment, s’ha aconseguit crear el primer model d’un malaltia ultrarara que causa parkinsonisme infantil. Ho ha pogut fer, amb fons de La Marató 2019, un equip d’investigadores de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), l’Institut de Recerca de Sant Joan de Déu (IRSJD), l’Institut de Recerca de Sant Pau i la UB. Han generat el primer model, basat en cèl·lules mare, de la Deficiència de la Tirosina Hidroxilassa (THD), una malaltia genètica ultrarara que afecta els infants.
El THD causa una disminució important de dopamina al cervell, un dels neurotransmissors més importants del sistema nerviós central, i sol afectar infants ocasionant parkinsonisme infantil. Alguns pacients milloren molt amb el tractament, però d’altres continuen amb símptomes greus de motilitat i discapacitat intel·lectual. El model que han aconseguit plasmar aquestes investigadores reprodueix fidelment les característiques patològiques de la malaltia, i s’ha generat a partir de cèl·lules de la pell reprogramades en cèl·lules mare pluripotents, que posteriorment s’han diferenciat a neurones. Amb aquest calc sobre el que poden fer proves, han vist també la resposta al tractament dels pacients. “Proporciona una eina molt valuosa per investigar els mecanismes patogènics de la THD, així com per al desenvolupament de noves teràpies que millorin la gestió dels pacients. Fins i tot pot ajudar a la implantació de teràpies personalitzades, ja que no tots els pacients responen al tractament”, explica la doctora Antonella Consiglio, cap de grup a l’IDIBELL, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona, i una de les líders del projecte. Els resultats d’aquest estudi s’han presentat a la revista EMBO Molecular Medicine Journal.
Però la investigació té un cost molt elevat. En aquest cas, a més de la contribució de fons de la Fundació La Marató TV3, el projecte ha rebut també el suport de l’European Research Council (ERC), el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO), el Ministeri de Ciència i Innovació (MCIN), els Fons Next Generation (EU), l’Institut de Salut Carles III (ISCIII), el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i l’Agència Estatal d’Investigació (AEI).
Altres fites aconseguides
Alguns dels reptes assolits per investigadores i investigadors que han pogut comptar amb el suport dels fons de La Marató de TV3 per a desenvolupar la seva recerca han estat, per exemple, el canvi aconseguit en la manera de tractar els ictus arreu del món, gràcies a una nova estratègia que consisteix a administrar la medicació, no abans, sinó després de la intervenció per treure el trombe. Ara per ara, només el 27% dels pacients d’ictus isquèmic, el de la immensa majoria de casos, el superen sense seqüeles. Amb la nova estratègia, aquesta superació completa s’incrementa fins al 59% dels casos (ICTUS. La Marató 2016).
També s’han perfeccionat els bioimplants amb cèl·lules mare per reparar el múscul cardíac després d’un atac de cor (Teràpies avançades en salut cardiovascular. La Marató 2014). Igualment, s’han identificat les cèl·lules responsables de la recaiguda en el càncer de colon i s’ha demostrat que la immunoteràpia anterior a la cirurgia pot eliminar aquestes cèl·lules abans que iniciïn la metàstasi i així preveure les recaigudes en la malaltia (Càncer. La Marató 2018).
Una altra fita aconseguida ha estat descriure la base genètica d’una nova malaltia neurològica rara que fins ara no tenia un diagnòstic clar. La recerca ha identificat mutacions en un gen que dirigeix la síntesi d’uns lípids essencials en el desenvolupament del cervell i que causa símptomes greus com retard en el desenvolupament neurològic, paraplegia i artritis reumatoide (Malalties minoritàries. La Marató 2019).
Fruit de les recerques iniciades amb les recaptacions de La Marató 2016, dedicada a la lesió medul·lar, s’ha pogut comprovar que l’estimulació elèctrica activa i remodela un tipus de neurones que permeten als pacients amb paràlisi posar-se drets, caminar i regenerar els músculs, cosa que representa una important millora de la qualitat de vida dels pacients.
Aquestes són només alguns dels retorns de la investigació a la involucració social en la investigació en salut, en aquest cas, del particular impuls de La Marató de TV3, en marxa tot l’any en la seva missió. Per a fer la seva tasca, però sobretot la dels propis equips d’investigació, la Fundació La Marató ha posat en marxa la proposta “Visita la recerca de La Marató”. Amb ella, la gent pot visitar qualsevol dels 15 centres de recerca d’arreu de Catalunya on hi ha investigadors que tenen actius projectes de La Marató. D’aquesta manera, els equips de recerca els expliquen directament què estan fent amb els seus donatius.
