La pèrdua d’olfacte, que sobretot varen patir els afectats per les primeres variants del coronavirus que va capgirar la vida a tot el món, ara fa quatre anys, avui encara la pateixen algunes persones que varen agafar la malaltia aleshores. També els acompanya cansament, mal de cap, certa boira mental i, en determinats casos, una lleu pèrdua de memòria. Són els pacients de Covid persistent que, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), acaben sent entre un 10 i un 20% dels contagiats del virus.
Gemma Lladós, metgessa de l’Hospital Germans Trias i Pujol i investigadora de la Fundació Lluita contra les Infeccions precisa encara més l’abast de la Covid persistent, situant la seva prevalença entre un 5 i un 15% del conjunt de pacients que passen la malaltia. Per aquests pacients amb seqüeles cròniques de la Covid no hi ha tractament, arrosseguen símptomes que, en el millor dels casos, és l’únic que els professionals sanitaris poden avui dia tractar, per exemple, el mal de cap o les taquicàrdies recurrents que, segons explica la Dra. Lladós, també afecten alguns d’ells.
Estudiar cas per cas per mirar de trobar punts comuns en els afectats, i esbrinar així les causes d’aquesta síndrome –la Covid persistent– està en mans d’investigadors en molts llocs del món. L’Hospital Germans Trias i Pujol va obrir la primera Unitat de Covid persistent de tot l’Estat. I ja han dut a terme diferents estudis. Per això ara són els primers a posar atenció en una recent troballa d’investigadors de la Universitat de Zúric que han identificat una alteració al sistema immunitari que es dona en pacients amb Covid persistent i no en pacients amb la malaltia en la seva fase aguda.
Els científics suïssos han detectat una variació de la quantitat d’unes partícules que hi ha dins del sistema immunitari, involucrades en la regulació de com actuen les cèl·lules immunitàries que ens defensen d’atacs externs. Aquestes poden augmentar i disminuir i al sistema que les regula se l’anomena complement, tot i que no complementa res, sinó que té la seva pròpia funció. Doncs bé, una alteració en el seu funcionament, que també intervé en la coagulació sanguínia, ha estat diferenciada en pacients amb Covid persistent respecte dels que passen la malaltia, però la superen sense quedar amb simptomatologia de la malaltia. També hi detecten una lesió en el teixit que envolta els vasos sanguinis.
La troballa s’ha fet en una mostra de 39 persones sanes, que varen definir el grup de control, i 113 pacients amb Covid. A tots els van anar fent seguiment durant un any i els van anar fent analítiques de sang per observar si hi havia canvis. Així varen percebre que en els pacients en els quals continuaven els símptomes de la Covid de sis a més de dotze mesos després de la seva fase aguda havien augmentat de manera notable les proteïnes del sistema complement. Aquesta dada podria esdevenir un biomarcador per al diagnòstic de pacients amb Covid persistent.
Els resultats de l’estudi dels investigadors de la Universitat de Zúric han estat publicats aquest mes de gener a la revista de divulgació científica Science. Tal com valora la investigadora de la Fundació Lluita contra les Infeccions, Gemma Lladós,” investigacions com aquesta, tot i no tenir una traducció en un fàrmac, són importants perquè posen en evidència alteracions, encara que el mecanisme sigui complex, i això pot fer que es trobi una possible diana terapèutica”.
Esperança
La disfunció en la xarxa de proteïnes associada a la resposta immunitària de l’organisme apropa, doncs, a un possible test de diagnòstic, i fins i tot a la cura de la cronicitat derivada de la Covid que pugui reparar la desregulació.
“Avui dia –segons explica la Dra. Lladós–, no hi ha cap biomarcador o prova específica per dir a un pacient que té Covid persistent, cosa que sí que tenim en el cas d’una artritis reumatoide, per exemple”. Tot i que, afortunadament, no són pacients que morin per la Covid, tal com afegeix Lladós, “la persistència dels símptomes de la malaltia tenen un impacte en la seva qualitat de vida. Hi ha, per exemple, gent jove que passa a ser dependent, pel cansament o ofegaments constants, per exemple, amb la repercussió psíquica i familiar que això suposa. Són situacions invalidants i frustrants”.
Des de la Fundació Lluita contra les Infeccions s’han dut a terme més de vint assajos clínics amb institucions internacionals per fer avançar el coneixement sobre el virus. L’any passat, un equip de l’Hospital Germans Trias i Pujol, amb la Dra. Lourdes Mateu al capdavant, varen publicar a la revista científica The Lancet els resultats d’un estudi descriptiu de seguiment durant dos anys de pacients amb Covid persistent. “La conclusió més important –comenta la Dra. Lladós– va ser que només el 7% d’aquests pacients es recuperen”.
De moment, l’única manera de prevenir la Covid persistent és evitar el contagi del virus i passar la malaltia, per a la qual cosa, la vacuna és, ara per ara, la principal ajuda.
També des de l’Organització Mundial de la Salut indiquen que per a protegir-se un mateix i també els altres de la Covid persistent cal protegir-se de la Covid-19. I recomanen per a fer-ho:
- Vacunar-se.
- Portar mascareta.
- Rentar-se les mans regularment.
- No escampar tos i esternuts (tapant-se la boca amb l’avantbraç, per exemple)
- Assegurar que els espais interiors on estem estiguin ben ventilats.
