Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tractar de manera cada cop més personalitzada els pacients permet comprendre més i millor diferents contextos, interns i externs, que poden propiciar més una malaltia o condicionar una millor o pitjor reacció al seu tractament. És així com s’afinen teràpies més eficaces, millors pronòstics i recuperacions i s’augmenta la supervivència.
El càncer és un clar exemple d’això. I darrere de la medicina de precisió que se n’ocupa hi ha moltes hores d’observació de proves al laboratori, a la recerca de més precisió en els diagnòstics i els tractaments.
La Marató de TV3 del 2018 es va dedicar al càncer, aconseguint la xifra rècord de 15 milions d’euros per a investigar aquesta malaltia. I en el balanç de tot el que aquells donatius varen permetre, hi trobem tres xifres: els 43 projectes desenvolupats, els 96 equips implicats i els 600 investigadors i investigadores en la recerca de noves eines de prevenció, diagnòstic i tractaments més eficaços que augmentaran la qualitat i esperança de vida dels pacients.
Molts dels projectes s’han fixat en les causes i els mecanismes de la metàstasi, responsable de més de 90% de les morts en càncer. Altres recerques han avaluat, amb resultats molt positius, mètodes de diagnòstic poc invasius com la biòpsia líquida o la ressonància magnètica, que permetran detectar el càncer de forma precoç i fer un seguiment més acurat de l’evolució dels pacients. També són molt destacables les teràpies innovadores que s’han dissenyat a partir de la immunoteràpia, la intel·ligència artificial o les nanopartícules, que permetran tractar els pacients d’aquesta manera més eficient i personalitzada. Els resultats de la recerca fruit d’aquell any rècord de donacions es tradueixen en avenços que impactaran de manera directa en l’esperança i la qualitat de vida de les persones.
Per exemple, la doctora Anna Genescà, de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha centrat la seva recerca en els ponts cromosòmics, unes estructures que es considera que estan molt vinculades als processos d’origen i progressió dels tumors. El doctor Josep Roma, de l’Institut de Recerca del Vall d’Hebron, ha investigat els sarcomes infantils amb l’objectiu d’establir la biòpsia líquida com a nova eina per fer el seguiment acurat dels pacients i anticipar-se a possibles recaigudes, cosa que actualment no es pot fer.
Elisenda Escriche, pacient de càncer de mama, va cedir la seva imatge per al cartell de La Marató 2018 amb una sèrie d’instantànies que reconstruïen el seu procés amb la malaltia. I reconeix que “ser la cara de La Marató va ser un orgull i un honor, i ho tornaria a fer. També vaig sentir la responsabilitat de representar un gran col·lectiu: el de totes les persones que tenen càncer.”
Boris Pallarès estava superant un càncer cerebral quan va participar com a testimoni en aquella Marató. “Per a mi, els investigadors són superherois invisibles perquè m’han donat una segona oportunitat. No només donen vida, sinó qualitat de vida a les persones.” Pallarès considera que la millor seqüela de la malaltia són “les ganes de viure”.
Tots aquests testimonis van poder fer-se sentir en l’acte celebrat a TV3 per donar a conèixer els resultats de les recerques que es varen poder fer amb la recaptació social, la solidaritat de la societat envers l’esperança de la recerca en càncer.
Els resultats dels projectes finançats per La Marató 2018 es poden consultar en aquest espai, a partir de les memòries i dels vídeos que han elaborat els mateixos investigadors i les mateixes investigadores dels treballs.
