Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Que s’anul·li una intervenció quirúrgica pot passar per motius inevitables o evitables. En el conjunt dels primers, segons exposa el Dr. Ancor Serrano, especialista en anestesiologia de l’Hospital Universitari de Bellvitge, hi ha casuístiques com ara que la persona que ha de ser operada tingui aquell dia febre. També pot ser que el professional que l’ha d’operar sigui el que estigui malalt o indisposat, o que les emergències de la nit precedent –ictus, trasplantaments…– hagin requerit els serveis dels equips de quiròfan de guàrdia, que aquell dia ja no podran assistir les intervencions programades.
En determinades operacions, el trasbals per al pacient per l’anul·lació de la seva operació pot ser més o menys notable, sobretot si té l’hospital molt lluny de casa o si ha hagut de deixar de prendre medicacions habituals o seguir altres pautes durant hores i fins i tot dies anteriors a la intervenció.
Cada dia, però, es cancel·len més de 50 cirurgies a Catalunya per causes evitables, segons estimacions assistencials. Potser una mala preparació preoperatòria, com per exemple no haver fet el dejú que es requereix, la que porti a decidir suspendre una intervenció quirúrgica. Les cancel·lacions de darrera hora per una preparació preoperatòria insuficient —és a dir, aquelles que es produeixen en les 24 hores prèvies a la intervenció i que obliguen a deixar el quiròfan buit o ocupar-lo amb una urgència— poden representar entre l’1 i el 3% de les cirurgies programades. El cost d’una sola cirurgia cancel·lada pot superar els 3.000 euros, sense comptar l’impacte emocional i logístic per al pacient i la seva família, ni la reprogramació de tota la cadena assistencial.
Abans de ser operada, una persona segueix una sèrie de visites d’especialistes i protocols de proves i controls. “Si no visitem els pacients per identificar quins són els de major risc de tenir més complicacions postoperatòries, augmenten el risc de les cancel·lacions i el número de complicacions”, expressa el Dr. Serrano. El percentatge de pacients amb un major impacte per l’anul·lació de la seva intervenció no és alt, però igualment, es va pensar que la intel·ligència artificial (IA) podria ajudar a reduir aquests casos de més risc.
Sovint els pacients de baix risc passen per consultes que podrien evitar-se, mentre que els de risc elevat poden no ser detectats a temps. AIINANE resol aquest desequilibri amb un sistema d’intel·ligència artificial simbòlica que recull informació de la història clínica electrònica i un qüestionari digital que el pacient omple des de casa, al seu ritme i amb més comoditat.
El sistema genera automàticament un informe de risc personalitzat per al professional i un resum entenedor per al pacient, que millora la seva comprensió i participació en el procés quirúrgic. Això permet evitar visites innecessàries en pacients sans, que poden anar directament a quiròfan. Dedicar més temps als pacients amb risc elevat, anticipant complicacions i millorant la preparació.
Sobre aquest seguiment és on es posa a treballar l’eina d’IA batejada com AIINANE (Automating Preoperative Assessments for Enhanced Patient Care & Healthcare Efficiency) de manera que ajudi els sanitaris a detectar el nivell de risc en cada pacient pel que fa a la recepció d’anestèsia, com a les possibles complicacions durant o després de la intervenció.
Amb la intenció de solucionar ineficiències en aquests protocols preoperatoris i millorar l’experiència del pacient, el Dr. Ancor Serrano, va començar a conceptualitzar una aplicació que permetés identificar els pacients amb alt risc anestèsic des de casa i optimitzar el procés preoperatori. La idea es contribuir a la millora de la planificació clínica i l’experiència del pacient.
Cirurgies de càncer de mama
L’especialitat quirúrgica triada per a provar l’aplicació ha estat l’operació de càncer de mama. “Primer perquè es programen amb un termini temporal relativament curt, pot ser una setmana o un mes i, en segon lloc, perquè són pacients amb molt poc risc, entre els dos terços i el 75% del conjunt”. El Dr. Serrano explica que, de l’altre 25%, la meitat aproximadament tenen un risc moderat, perquè són cirurgies de baixa complexitat o ambulatòries, no són cirurgies perilloses. Sí que són d’alt risc entre el 5 i el 10% dels casos. El problema és que no sabem quin pacient té més risc, i és aquí on l’aplicació d’IA vol ajudar. El tercer motiu per començar a provar l’aplicació en el cas de les mames és perquè així contribueix a feminitzar la investigació.
D’entrada, explica el Dr. Ancor, l’aplicació facilita l’obtenció d’informació per part del pacient que, en comptes de respondre a les preguntes en un temps limitat a la consulta, pot aportar molta més informació, i de manera més tranquil·la, des de casa seva gràcies en un qüestionari. Després, l’equip mèdic serà qui identifiqui el perfil de risc, en base a la seva història clínica i els resultats de les analítiques.
Ara s’està fent l’assaig clínic, provant l’eina en cirurgia de càncer de mama, i després ho faran amb hèrnies, túnel carpià i així progressivament amb cada especialitat. Es preveu estendre-ho a totes les cirurgies ambulatòries abans de mitjans de 2026. “Provant l’eina, hem de demostrar que això funciona”, precisa Serrano. Per començar, estalvia desplaçaments a l’hospital i en molts casos duplicitat de proves.
L’eina ha estat desenvolupada íntegrament al centre, en un projecte impulsat pel Servei d’Anestesiologia i Reanimació sota la direcció de la Dra. Maria José Colomina i liderat pel Dr. Ancor Serrano, i representa una innovació de procés assistencial amb beneficis clars per a pacients, professionals i sistema de salut.
El projecte ha comptat amb el suport de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), el finançament de la Beca d’Investigació 2023 de la Jané Mateu Foundation i l’Ajut “Llavor” d’Indústria del Coneixement de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), i el suport de la Direcció d’Innovació de la Gerència Hospitalària Bellvitge-Viladecans de l’Institut Català de la Salut.
