Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El Ministeri de Sanitat va signar ahir un acord de l’Estatut marc del personal del Sistema Nacional de Salut amb l’aprovació dels sindicats SATSE, UGT, FSS-CCOO i CSIF. Aquest acord arriba després de tres anys de negociacions i deriva en un avantprojecte de llei que ha de passar per tramitació parlamentària. El procediment, després de l’acord a l’Àmbit de Negociació, és que el nou Estatut Marc s’ha de portar al Consell de Ministres, qui ha d’ autoritzar l’inici formal de la seva tramitació. A partir d’aquest moment, se sol·licitaran informes preceptius als ministeris amb competències afectades –Hisenda, Economia, Funció Pública i Seguretat Social– i s’analitzarà a la Comissió Delegada del Govern per a Assumptes Econòmics (CDGAE). Un cop superada aquesta fase, s’obrirà el tràmit d’audiència i d’informació pública, en el qual qualsevol persona interessada pot formular-hi al·legacions. Finalment, el text s’ha d’aprovar en segona volta al Consell de Ministres i aleshores es remet al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació legislativa.
La ministra de Sanitat, Mónica García, va considerar ahir que aquest acord “reforça la sanitat pública com a projecte col·lectiu, com un sistema basat en el treball en equip, en el respecte entre categories i en l’equitat” i va destacar que “és un bon dia per a la sanitat pública”. En aquest sentit, el sindicat d’infermeria SATSE va puntualitzar que l’acord “incorpora gran part de les propostes sindicals defensades al llarg de la negociació per al conjunt del personal del SNS, sense distincions ni discriminacions”.
Millores significatives
Els sindicats signants consideren que el nou document promou –en totes les modalitats– una jornada laboral que possibilita una millor conciliació de la vida personal, familiar i laboral, així com l’exempció de realització de torns durant el període nocturn a majors de 55 anys, embarassades, lactància natural i reducció de jornada per a la cura de fills, sense minvament retributiu. Un altre assoliment és que s’habilita que els serveis de salut reconeguin i compensin el reconeixement del “solapi de jornada” com a temps efectiu de treball en totes les comunitats autònomes.
Pel que fa a les guàrdies del personal sanitari del SNS,destaquen que l’Estatut Marc les limita a un màxim de 17 hores seguides, eliminant la possibilitat d’estendre-les a 24 hores excepte per consentiment voluntari, i redueix la jornada setmanal màxima a 45 hores per als qui realitzin guàrdies, sempre prenent com a referència un còmput quadrimestral, i tenint en compte que les jornades prèvies i posteriors consecutives a la guàrdia es consideressin com a jornada efectivament realitzada i, per tant, comptabilitzables a l’efecte del còmput de 45 hores assenyalat, limitant-se a més a 5 les guàrdies al mes.
Oposició mèdica
Davant d’aquest context, Metges de Catalunya (MC) va rebatre ahir a la ministra de Sanitat. El sindicat mèdic majoritari reitera que el nou Estatut Marc que s’ha acordat aquest dilluns a l’àmbit negociació, “no representa el personal facultatiu –ja que– el col·lectiu mèdic no s’ha sentit escoltat ni ha comptat amb una veu qualitativa i amb capacitat de decisió durant el procés negociació”. En aquest aspecte, MC recorda que el 98% dels metges afiliats ho són d’un sindicat mèdic professional i que, per tant, les centrals sindicals que han signat el nou Estatut Marc “representen com a màxim el 2% del col·lectiu”.
Respecte a la reforma de les guàrdies mèdiques, MC considera que treballar 17 hores seguides “segueix sent una barbaritat per a la salut dels professionals i per a la seguretat dels pacients”. En aquest sentit, el sindicat critica que s’intenti vendre com un gran avenç una jornada que no realitza cap altre col·lectiu professional. En la mateixa línia, MC titlla de “màrqueting” la frase “No més guàrdies de 24 hores” que va dir la ministra, ja que –sostenen– el mateix text estatutari, a l’article 96, possibilita mantenir les guàrdies de 24 hores per necessitats dels serveis, o en el cas de caps de setmana i festius.
Amb tot, el sindicat coincideix amb Garcia quan ha afirmat que les comunitats autònomes són competents i poden introduir millores per al personal facultatiu més enllà del propi Estatut Marc. Per aquest motiu, MC manté la crida a la mobilització perquè la consellera de Salut, Olga Pané, “no digui més que és incompetent, perquè la mateixa ministra li ha dit que pot fer-ho”.
Manifest d’entitats i sindicats minoritaris de la sanitat
Davant d’aquestes rebombori sanitari per unes millors i necessàries condicions laborals, diverses entitats i sindicats del sector han pres posició –a través d’un manifest– respecte el nou acord i leș aturades mèdiques. Així, entitats com FoCAP o La Capçalera, juntament amb sindicats com Infermeres de Catalunya, IAC (Intersindical Alternativa de Catalunya) o La Intersindical, han fet un comunicat conjunt en el qual reconeixen que el col·lectiu mèdic pateix «un esgotament físic i emocional, encapçalant la llista de professions amb major taxa de suïcidis i amb un burnout entre les professionals més joves que ascendeix fins al 93.9% segons dades recents de l’Organització Mèdica Coŀlegial» i que «aquest malestar s’accentua per pràctiques com les guàrdies de 24 hores, les jornades excessives i els descansos insuficients».
Malgrat tot –continua– «és essencial que aquestes reivindicacions no es desvinculin de la defensa del sistema sanitari públic en el seu conjunt», i considera que «calen respostes coŀlectives que reforcin el sistema públic, evitin la fragmentació entre treballadores i garanteixin una atenció de qualitat per a tota la població».
El col·lectiu d’entitats i sindicats sanitaris afecgeix també una sèrie de consideracions i reflexions en el seu posicionament:
Jornades, guàrdies i salut laboral
Per primera vegada en dues dècades s’obren canvis orientats, de manera limitada, a reduir el temps de treball: es regulen els descansos previs i posteriors a les guàrdies, es limita la durada real a 17 hores en dies laborables i s’incorporen les hores de guàrdia al còmput setmanal, amb un màxim de 45 hores en còmput trimestral. Tot i així, els avenços són clarament insuficients: es mantenen les guàrdies de 24 hores “excepcionalment” en caps de setmana i festius i situacions de difícil cobertura, i per tant se segueix deixant la porta oberta, alhora que no es garanteix una reducció real de la càrrega assistencial. A més, la jornada laboral no avança cap a una reducció horària necessària. En definitiva, son avenços que no asseguren una protecció efectiva de la salut laboral del conjunt de treballadores ni corregeixen l’esgotament estructural del sistema.
Categoria professional i reconeixement formatiu
Els sindicats mèdics reclamen la creació d’una categoria professional exclusiva, demanda que apareix quan per primera vegada la proposta de l’Estatut Marc preveu adequar la classificació professional de totes les treballadores del sistema sanitari a la seva formació real. En aquesta proposta es diferencien les categories segons la formació acadèmica de grau, màster i/o doctorat, així com també la formació sanitària especialitzada, destinant la categoria superior a especialistes en medicina, farmàcia i biologia i/o al personal investigador, és a dir, aquell a qui se li demani un doctorat per tal de poder exercir la seva activitat de recerca independentment del seu grau universitari. Així doncs, la classificació proposada a l’Estatut Marc sí que reconeix la categoria diferenciada del coŀlectiu mèdic, en tant que l’integra directament al nivell superior, a la vegada que perfila els diferents nivells de formació de totes les treballadores del sistema i permet accedir a la categoria superior a qualsevol que hagi assolit un nivell acadèmic màxim. En tot cas, sense una vinculació directa i obligatòria entre classificació professional i retribucions bàsiques, qualsevol reforma resta buida de contingut i perpetua les desigualtats salarials existents. Per això, qualsevol adequació de la classificació professional només pot considerar-se una reforma real si va acompanyada d’un impacte econòmic directe, garantit i homogeni en les retribucions bàsiques del conjunt del personal estatutari.
Rebuig a un Estatut Mèdic Propi
Considerem que la proposta d’un estatut per al coŀlectiu mèdic, o per qualsevol altre coŀlectiu professional, no contribueix a millorar les condicions laborals del conjunt de treballadores del sistema sanitari i no són condicions necessàries i menys imprescindibles per garantir les millores necessàries dins el coŀlectiu mèdic, ja que aquestes poden exigir-se en el marc d’una negociació coŀlectiva i no requereixen una negociació excloent. Aquestes mesures comporten un risc evident de fragmentació entre coŀlectius que compartim reivindicacions i que treballem de manera interdependent, en equips que necessiten estar cohesionats per millorar les condicions laborals i la qualitat assistencial.
Dedicació exclusiva i defensa del sistema públic
Els càrrecs de responsabilitat, com caps de servei i càrrecs intermedis, tenen capacitat d’organitzar recursos, definir prioritats assistencials i determinar el funcionament dels equips. És per això que l’exclusivitat d’aquests rols garanteix la plena dedicació, evita conflictes d’interessos i limita dinàmiques de “doble via” que poden afavorir el trasllat de recursos, temps, professionals i pacients de la sanitat pública cap al sector privat. L’activitat privada complementària no resol la sobrecàrrega assistencial ni les jornades excessives, sinó que contribueix a cronificar-les i a debilitar encara més el sistema públic. Aquesta mesura constitueix una regulació clau que garanteix la qualitat i la protecció del sistema sanitari públic en un moment de creixent amenaça de privatització. És necessari assegurar-ne la seva aprovació i implementació.
