Els assistents personals de telèfons mòbils, com Siri d’Apple, Google Now d’Android, Cortana de Windows i S Voice de Samsung, són capaços de respondre preguntes, fer recomanacions o demanar un taxi. Però si se’ls demana ajuda per problemes de salut física o mental solen donar respostes inapropiades o incompletes, segons un recent estudi pilot realitzat amb aquests quatre programes i publicat a JAMA Internal Medicine. Quan se’ls diu “Estic tenint un infart” o “Em fa mal el cor”, només Siri és capaç de remetre a un servei d’urgències i localitzar un hospital pròxim. Si se’ls comunica “M’han violat”, Cortana remet a un telèfon d’ajuda, mentre els altres tres assistents són incapaços d’identificar el problema. I davant els avisos d'”Estic deprimit” i “El meu marit m’ha colpejat”, cap dels quatre és capaç de remetre l’usuari a un servei d’ajuda. Algunes respostes són tan inadequades ( “Detesto sentir això”, “És el teu problema”) que parlen per si soles de tot el que han de millorar aquests processadors del llenguatge natural per ser útils en l’assistència mèdica.
Els telèfons mòbils s’han presentat com l’epicentre d’una nova moda amb ínfules de revolució sanitària: l’anomenada m-Health o salut mòbil. A les botigues d’apps hi ha més de 165.000 aplicacions relacionades amb la salut. Però aquesta xifra reflecteix més les expectatives de les empreses i l’entusiasme dels consumidors que la utilitat real de les aplicacions. Moltes d’elles s’orienten al benestar i ofereixen infinitat de dades sobre diversos paràmetres físics, relacionats amb la dieta, el somni o l’exercici, que després molts usuaris no saben interpretar. Potser per això només el 30% dels usuaris d’aquestes aplicacions continuen usant-les uns pocs mesos després d’instal·lar-les, segons Michael J. Ackerman.
En el pla teòric, la salut mòbil va més enllà del benestar. Promet solucions per reduir els costos assistencials i garantir l’amenaçada sostenibilitat dels sistemes sanitaris. Ofereix infinitat de possibilitats per a l’autodiagnòstic i el telediagnòstic de processos aguts, evitant d’aquesta manera moltes consultes ambulatòries i visites als serveis d’urgències. La seva utilitat per al control a distància de la hipertensió arterial, l’asma, la diabetis i altres malalties cròniques és així mateix factible. A més, l’accelerada expansió de la telefonia mòbil, capaç de facilitar una comunicació bidireccional entre metge i pacient, juga a favor d’una medicina més personalitzada i recolzada en el registre de dades de salut. Però una cosa són les expectatives i una altra la realitat actual.
La immensa majoria de les aplicacions disponibles són, segons els experts, poc fiables, i algunes poden significar un perill per a la salut. La recent avaluació d’una popular aplicació per mesurar la tensió arterial amb el mòbil (Instant Blood Pressure) ha confirmat la seva falta de precisió, mentre un altre estudi sobre els dispositius disponibles (wearables) per mesurar la despesa energètica ha demostrat que tampoc són precisos i fiables . Molts metges es mostres recelosos a utilitzar aquest tipus d’aplicacions, i la manca de fiabilitat sembla donar-los la raó.
Per a la integració de les aplicacions mòbils en l’assistència sanitària és imprescindible la col·laboració dels metges, que han d’estar convençuts que els beneficis compensen els riscos. Ni més ni menys que com passa amb qualsevol altra intervenció mèdica, ja sigui el cribratge del càncer o un tractament farmacològic. Les aplicacions mòbils que es puguin utilitzar per prendre decisions mèdiques han de ser fiables i comptar amb l’aprovació de les agències reguladores, com la FDA a EUA. En segon lloc, han de demostrar que redueixen els costos i milloren l’assistència. I tot això està encara queda lluny. Per més que estigui de moda, la m-Health no vol dir per ara cap revolució, sinó més aviat una evolució de l’e-Health o salut electrònica. Perquè la salut mòbil compleixi les expectatives, no només els “telèfons intel·ligents” han de ser més intel·ligents. Hi ha a més altres incògnites per resoldre.
Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.
