Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Després de més de dues dècades en el mercat, els polèmics iogurts i altres productes probiòtics segueixen rebent desqualificacions. Fins i tot l’habitualment ponderat The Guardian es va despatxar la setmana passada amb una notícia que els qualificava com un “malbaratament de diners”. La informació es feia ressò d’una revisió d’assaigs clínics publicada a la revista Genome Medicine que concloïa que no hi ha proves que demostrin cap efecte d’aquests productes en la composició de la flora fecal dels adults sans. Malauradament, aquesta sembla ser tota la ciència que hi ha. Afirmar, per tant, que els probiòtics no funcionen no és del tot correcte; el que és cert, insolent i gairebé inversemblant és que a hores d’ara encara no sapiguem amb certesa si els bacteris bons funcionen o són un placebo car.
Els probiòtics estan en un túnel acientífic tan preocupant per als consumidors com vergonyós per a les autoritats sanitàries i els propis investigadors. Com és possible que des que van aparèixer aquests productes el 1993 no tingui resposta la indefugible qüestió de si tenen algun impacte sobre la flora intestinal i afavoreixen la salut digestiva? La revisió publicada a Genome Medicine és decebedora i reveladora. Només s’han trobat set assaigs clínics que analitzen, en gent sana, els efectes d’aquests bacteris enfront d’un placebo. Però aquests estudis són tan diversos que no s’ha pogut fer una metaanàlisi amb ells i tenen tantes divergències i limitacions que només ha estat possible concloure que falten proves.
Per resumir les seves deficiències, els set assajos revisats es basen en mostres petites (21-81 individus), són de curta durada (en general, entre un i dos mesos), administren bacteris en aliments diferents (iogurts líquids, galetes, suplements en bossetes i càpsules), analitzen les dades de forma poc transparent, alguns no estan encegats (els investigadors saben qui pren placebo i qui el probiòtic) i altres ni tan sols comparen els dos grups. Un sol assaig ben plantejat metodològicament i impecablement executat hagués estat més útil i barat per saber si els probiòtics modifiquen o no la flora intestinal de la gent sana i, eventualment, milloren o no la seva salut gastrointestinal, alguna cosa d’altra banda no tan fàcil de definir i mesurar.
La publicitat, certament, ha fet molt per mostrar que en la flora intestinal abunden els bacteris bons, com els del gènere Lactobacillus presents en els probiòtics. Aquests productes són la mar de simpàtics, ja que ens ensenyen llatí i contenen milers de milions de bacteris “amics” que contraresten als dolents. Al principi van ser rebuts amb les felicitacions que mereixen les iniciatives que aposten per la innovació i la prevenció, dos dels fetitxes del nostre temps. Amb el temps, va començar a estendre que les bondats d’aquests productes no havien estat demostrades; hi va haver fins i tot alguna marca que va rebre el premi a la mentida publicitària més insolent de l’organització alemanya Foodwatch. Però ni fabricants ni grups d’investigadors independents han estat capaços de realitzar una altra cosa que estudis amb grans limitacions.
Si realment s’hagués volgut saber si els aliments probiòtics funcionen o no, probablement ja ho sabríem. En bona lògica empresarial, si les multinacionals tinguessin proves que demostressin que aquests productes són beneficiosos per a la gent sana, ja haurien transcendit, entre altres coses per ampliar un mercat que ja representa gairebé 900 milions d’euros. L’absència de proves sobre l’efecte saludable dels bacteris “amics”, com bé saben els fabricants, no és una prova que aquest efecte no existeixi. La mala ciència potser pugui afavorir a algú; però el que està clar és que mantenir els probiòtics en l’actual llimbs científic no beneficia els ciutadans.
Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.
