“L’índex de prevalença de VIH (Virus d’immunodeficiència Humana) és molt més elevat entre la població reclusa que entre la resta de població”, assegura Cristina Fernàndez, investigadora de l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la Universitat de Barcelona. Així ho han comprovat a través d’un informe que ha elaborat juntament amb altres centres de recerca europeus per estudiar la situació actual de les malalties infeccioses a dins dels centres penitenciaris.
El risc de patir VIH dins d’una presó catalana és entre 20 i 28 vegades més elevat que fora. Mentre que a Catalunya el percentatge de persones que tenen VIH és del 0,27% aquest percentatge augmenta fins al 7,6% en el cas de les persones preses, segons l’informe. “El fet d’estar exposats a aquests índexs de prevalença pot contribuir una vulneració de drets fonamentals”, explica Fernàndez a El Diari de la Sanitat.
Segons dades del Departament de Salut el 2014 la prevalença d’infecció per VIH en població interna a Catalunya era del 9%. És a dir, de les més de 9.000 persones internes, 286 tenien el VIH. La majoria homes (90%) amb una data compresa entre els 40 i 49 anys.
Fernàndez explica a El Diari de la Sanitat que quan una persona entra a la presó se sotmet a un control mèdic i pot de forma voluntària sotmeteres també a una sèrie d’anàlisis per veure si té cap tipus de malaltia infecciosa. Quan el resultat és positiu se sotmet a l’intern al tractament que sigui pertinent. Si dóna negatiu es pot repetir la prova en sis mesos. El 2014 un 92% dels interns va passar el test sobre VIH, Hepatitis B i C i tuberculosi, indica l’informe de l’Observatori. Aquest treball els ha permès als autors elaborar una eina que facilitaran a l’administració i a les entitats que treballen a la presó perquè puguin saber si les condicions són òptimes per evitar el contagi d’aquestes malalties.
Segons dades del Departament de Salut la incidència i prevalença del VIH als centres penitenciaris s’ha mantingut respecte a anys anteriors, i ha anat a la baixa respecte als anys 80. La mitjana de nous casos detectats entre el 1981 i 2014 ha estat de 30 per any. El que no saben, indica Fernàndez, ja que no tenen les dades, és si es tracte de persones que s’han infectat dins de la presó o es tracta de persones de nou ingrés i que per tant ja estaven infectades abans de ser ingressades. Malgrat això però, aquesta professional creu que les presons són un entorn de risc perquè “la salut és més vulnerable i per les condicions que es donen a dins dels centres penitenciaris”.
La presó, un entorn vulnerable
Un informe publicat pel Departament de Salut assegura que un dels motius pels quals aquestes persones poden estar infectades és el consum de drogues. Un consum que segons indiquen va associat a l’activitat delictiva que tenia l’intern abans de ser internat. Del total de casos notificats de VIH a la presó des de 1981 a 2014, la majoria (80,5%) eren autòctons i la via principal d’adquisició havia estat l’ús de drogues per via parenteral, indica aquest informe.
Amb tot, Fernàndez recorda que les presons són també un escenari de drogues, ja que tot i que estan prohibides, hi són molt presents. Tant és així que un dels programes posats en marxa per l’administració per tal de prevenir el contagi de malalties infecciones és el programa d’intercanvi de xeringues, a través del qual es reparteix material perquè almenys els processos de drogoaddicció es puguin dur a terme en unes condicions que evitin la propagació d’aquestes infeccions.
Pel que fa a l’estat de la malaltia, de tots els casos diagnosticats des de 1981 el 76% van desenvolupar en Sida (Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida). La Sida la provoquen les malalties que pateix l’organisme a causa del deteriorament del sistema immunològic, un sistema que es va deteriorant des que es contrau el VIH.
Dones a la presó, prevalença més alta de VIH
Les dones, tot i representar un percentatge molt menor dintre de la presó, pateixen un índex de prevalença del VIH més alt que els homes. El 31 de desembre de 2014 hi havia 9.294 interns, 93,2% homes i 6,8% dones. D’aquestes, 29 tenien VIH, el que suposa un 11,6% de prevalença, enfront del 8,8% de prevalença en homes.
La Maria Luisa Garcia és coordinadora del projecte “Informació i suport emocional a dones privades de llibertat” de l’entitat Creación Positiva. Part del seu treball és oferir suport a dones que estan preses i infectades pel VIH.
“Depèn molt del cas, però és molt probable que moltes d’ells estiguessin infectades abans d’ingressar”, explica. Assegura però que també pot ser que es contagiïn a dins, no només a través de les drogues sinó també a través dels serveis “vis a vis”. De fet, segons dades del Departament de Salut, només un 67% de les internes amb VIH durant el període 1981-2014 havien contret el virus a través de les drogues, enfront del 86% del homes.
Aquesta professional assegura que aquestes dones es troben doblement estigmatitzades, per una banda pel fet d’estar a la presó i per altra pel fet de tenir aquest virus. “L’impacte emocional del VIH i d’estar en presó determina que decideixin seguir adequadament o no el tractament”, explica. “És cert que hi ha controls mèdics i que totes tenen accés al tractament però el que costa és facilitar estratègies que puguin ajudar a les dones a cuidar-se”, manifesta.
Una altra de les coses que més els preocupa a elles és què passarà quan surtin de la presó. “Existeixen protocols d’acompanyament, però s’hauria de veure si són efectius”, diu Garcia, ja que creu que moltes d’elles són jutjades pel seu entorn pel fet d’estar infectades.
