Actualitat

“El meu objectiu és millorar el diagnòstic del VIH allà on més es necessita”

La seva creació va guanyar per aclaparadora majoria la votació popular del Premi a l’Inventor Europeu 2016, cerimònia que es va celebrar la setmana passada a Lisboa. Aquesta plataforma ha estat ja utilitzada per al diagnòstic de VIH amb 40.000 persones a l’Àfrica Subsahariana.

La científica de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) Helen Lee ha guanyat el premi de l’opinió pública, amb un 64% dels vots, en els guardons d’Inventor Europeu de l’Oficina Europea de Patents, lliurats en una cerimònia celebrada al auditori MEO Arena de Lisboa. L’invent de Lee, denominat SAMBA (sigles de Simple Amplification Bassed Assay), és una plataforma compacta de diagnòstic de malalties com el VIH i l’hepatitis, pensat per utilitzar-se en regions d’escassos recursos.

“Vaig treballar en una gran multinacional a l’àrea de diagnòstic i vaig veure que els test que desenvolupàvem estaven concebuts per a països rics”

“Vaig decidir crear aquest sistema perquè vaig veure que era necessari. Durant un temps vaig treballar en una gran multinacional a l’àrea de diagnòstic [Abbott Laboratories] i vaig veure que els test que desenvolupàvem estaven concebuts per al seu ús en països rics”, comenta aquesta investigadora de 75 anys en una entrevista a Sinc a la capital portuguesa.

“El meu objectiu és millorar el diagnòstic del VIH allà on es més es necessita: els països pobres”, afegeix.

Segons explica Lee, “les proves del VIH convencionals requereixen un transport en cadena de fred de les mostres de sang que després són portades a laboratoris professionals. Aquest no és l’entorn que ens trobem en els països de l’Àfrica Subsahariana, on la infraestructura és insuficient i ni tan sols la xarxa elèctrica funciona bé”, destaca.

Per això es va proposar simplificar tot el procés. “En aquests països la gent viatja grans distàncies, moltes vegades a peu per anar al metge. Volia que en aquesta mateixa visita poguessin fer l’anàlisi i s’emportessin ja el tractament”.

El seu invent permet fer l’anàlisi de sang i, en qüestió de minuts, donar la informació de la càrrega viral, una cosa fonamental per a subministrar el tractament adequat. No requereix de personal entrenat -en deu minuts s’aprèn a manejar- ni d’infraestructura clínica. Funciona endollat ​​a la xarxa elèctrica o amb bateries de vuit hores de durada i no es veu afectat ni per la calor ni la humitat. A més, dóna resultats a simple vista, en lloc de dependre de complexos microscopis o costoses tècniques de visualització.

Una màquina de diagnòstic premiada pel seu disseny

SAMBA realitza l’anàlisi mitjançant una mostra de sang del pacient que es col·loca en la màquina on s’insereix una vareta, similar a les de test d’embaràs, impregnada amb àcids nucleics. Aquests productes químics no necessiten refrigeració i amplifiquen l’ARN viral a la mostra fins a generar un canvi de color a la vareta: dues línies vermelles indiquen que la mostra és positiva, una línia que és negativa i si no hi ha línia és perquè la prova no és vàlida.

La investigadora i emprenedora Helen Lee va ser una de les premiades pel seu sistema SAMBA d’anàlisi ràpid de VIH i hepatitis per països d’escassos recursos. / EPO

La màquina té un aspecte compacte semblant al d’una cafetera de càpsules. El seu disseny, obra de l’empresa sueca Myra Industriell Design, ha rebut diversos premis. “A més de funcional, volíem que fos estèticament bella. No per anar a països pobres ha de ser cutre “, remarca Helen Lee. El sistema pot ser controlat des d’una aplicació de smartphone o tauleta, que ha estat també realitzada per l’equip.

Per al desenvolupament i distribució de SAMBA, Lee va crear una empresa anomenada Diagnostics for the Real World (DWR), una spin-off de la Universitat de Cambridge, que també compta amb una seu a Sunnyvale (Califòrnia). El sistema va ser llançat el 2011 i des de llavors ha estat utilitzat per a diagnòstic de VIH amb 40.000 persones a Malawi i a Uganda, en cooperació amb Metges sense Fronteres i altres organitzacions d’ajuda humanitària.

El seu invent dóna en pocs minuts la informació de la càrrega viral, sense necessitat de personal entrenat ni infraestructura clínica

Una de les principals innovacions d’aquesta tecnologia és que detecta el virus directament a la sang, no els anticossos, la qual cosa permet diagnosticar de VIH a nens menors de 18 mesos, ja que els petits a aquesta edat encara no han desenvolupat anticossos per lluitar contra la malaltia i és molt probable que morin abans de complir dos anys si no són tractats.

Fer-ho bé i fer el bé

A més de VIH i hepatitis, la plataforma està preparada per diagnosticar grip A i B, gonorrea i clamídia. La firma està ultimant ara una nova versió (SAMBA II), que està sent sotmesa a assajos clínics i les millores permetran subministrar diagnòstics més ràpids i cobrir més malalties, assenyala Lee.

Encara que SAMBA podria servir també per diagnosticar el virus de la Zika, Lee prefereix centrar-se en malalties que són més constants, per a les que ja hi ha protocols de control i seguretat establerts, que en noves epidèmies.

El model de negoci de DWR és un xic peculiar. “Limitem els nostres beneficis al 50% i tenim ajudes d’institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), Wellcome Trust i Unitaid, entre d’altres”, diu Lee.

“Som una empresa que manté l’esperit de fer-ho bé i fer el bé [doing well and doing good]. No sé si tenen una expressió similar en espanyol”, diu amb el seu perenne somriure.

Els innovadors de l’any

La setmana passada es van lliurar a Lisboa els premis Inventor Europeu 2016 en les seves sis categories. Atorgats per l’Oficina Europea de Patents, pretenen honorar inventors que amb el seu treball “han fet una contribució al desenvolupament social, al progrés tecnològic i al creixement econòmic”. Uns 600 convidats del món de la política, els negocis i l’acadèmia van assistir a l’esdeveniment.

A més de Helen Lee -que es va fer amb el premi de l’opinió pública- destaquen els físics alemanys Bernhard Gleich i Jürgen Weizenecker, que van guanyar en la categoria d’indústria amb la seva tecnologia d’imatges mitjançant partícules magnètiques (MPI) en temps real dels teixits del cos.

En la categoria d’investigació el guardó va ser per al neurocirurgià Alim-Louis Benabid (França), per haver revolucionat el tractament del Parkinson i altres malalties neurològiques amb l’ús d’alta freqüència d’estimulació cerebral profunda.

Per la seva banda, els danesos Tue Johannessen, Ulrich Quaade, Claus Hviid Christensen i Jens Kehlet Nørskov van guanyar en l’apartat de pimes per l’aplicació d’amoníac en forma sòlida per reduir la contaminació de l’aire dels motors dièsel.

L’enginyer químic nord-americà Robert Langer va obtenir el premi de països no europeus amb la seva invenció de plàstics biodegradables que encapsulen fàrmacs contra el càncer.

Per acabar, l’enginyer Anton van Zanten (Alemanya) es va endur el premi a la trajectòria de tota una vida per les seves contribucions als sistemes de seguretat per a automòbils que han salvat milers de vides i que ara són obligatoris en els cotxes nous.