Encara que el virus del zika va saltar a Sud-amèrica, al Brasil concretament, fa més d’un any, la seva explosió a finals de 2015 i començament de 2016 va posar al virus en primera línia, especialment per la seva relació amb malformacions congènites en nadons. Les imatges de nadons microcefàlic van atorgar rellevància al zika. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar l’Emergència Sanitària Internacional al febrer. Llavors, diversos grans laboratoris van anunciar que es posaven mans a l’obra per trobar una vacuna contra el microbi. Aquest entusiasme farmacèutic ha decaigut. Mentrestant, els centres de recerca públics implicats avancen en un possible sèrum.
Entre els gegants farmacèutics que es van apuntar a la cursa per la vacuna del zika hi havia GlaxoSmithKline, Merck, Johnson & Johnson o Sanofi. A dia d’avui, només aquest últim laboratori francès sembla anar cap a endavant. Els altres tres no figuren en la llista de productors que han reportat treballs a l’OMS sobre el zika després d’anunciar que estudiarien si les seves tecnologies podrien servir per desenvolupar aquest producte.
De fet, un directiu de Glaxo explicava a l’agència Bloomberg que la possibilitat que les poblacions desenvolupessin immunitat al virus en els pròxims cinc o deu anys feia difícil ponderar quin seria “el mercat per a la vacuna”. Això ha alentit els esforços.
La immunitat natural a la qual es referia el directiu de Glaxo és la que s’obté per contacte amb el virus, com subratlla el doctor Amós García Rojas, president de la Societat Espanyola de Vacunologia. García Rojas adverteix que un sèrum contra el Zika “està encara molt verd, més tenint en compte que les vacunes contra malalties que es transmeten per vectors [com aquesta que inoculen certs mosquits] són més difícils. No hi ha més que fixar-se en la malària”.
Deu estats amb transmissió persona a persona
Tot i que el brot a Amèrica no crida tant l’atenció com fa quatre mesos, la malaltia ha seguit expandint-se. El darrer informe de l’OMS recompta 60 països amb casos dels quals 52 presenten contagi autòcton. Deu d’ells han informat de transmissió persona a persona, “probablement per via sexual”. A Europa, fins al 17 de juny s’havien comptabilitzat 838 casos importats, tot i que el Centre Europeu de Control de Malalties subratlla que el recompte “no és exhaustiu” perquè no respon a un “sistema de vigilància sistemàtic”.
Només els dubtes d’alguns esportistes, com els expressats inicialment pel jugador de bàsquet Pau Gasol sobre la seva participació en els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro (Brasil) a l’agost, han tornat cert protagonisme al brot. El 14 de juny passat, a la tercera reunió del comitè d’emergència de l’OMS, es va assegurar que “el risc d’expansió és molt baix” pel fet que, en celebrar els jocs a l’hivern, l’activitat dels mosquits “serà mínima” , han assegurat.
Però va ser en aquesta mateixa sessió quan l’organització va decretar que aquesta malaltia suposa una amenaça a la salut pública ja que és, científicament, causa de microcefàlia i de la malaltia neurològica de Guillem Barré. “Aquest aspecte és un problema molt seriós”, concedeix el vacunòleg García Rojas. Al Brasil, fins al 11 de juny, s’han comptat 7.936 casos de microcefàlia i altres desordres neurològics sospitosos d’estar connectats amb el virus. 226 d’ells han estat confirmats per proves de laboratori.
El finançament no apareix
Un altre argument darrere de la pèrdua d’interès en trobar una immunització és la retallada al finançament en la lluita contra la malaltia. L’OMS es va queixar en acabar el mes de maig que, dels 15 milions d’euros que havia demanat als estats, només havia rebut 1,8 milions.
Al mateix temps, dels 1.700 milions que la presidència dels Estats Units va calcular necessaris per atacar la malaltia, el Congrés va acabar per autoritzar un pla de 562 milions que el president Barack Obama ha amenaçat de vetar per “inadequat”.
La qüestió és que aquest producte, de moment, no representa un nínxol de negoci a mitjà termini. No obstant això, les iniciatives públiques que es van llançar al començament d’any han seguit el seu curs.
La investigació finançada per l’Institut Nacional d’Al·lèrgies i Malalties Infeccioses dels EUA (NIAID) ha informat el 28 de juny de que la seva investigació amb ratolins “suggereix que la vacuna humana és possible“. Els científics asseguren que una dosi dels dos sèrums experimentals amb què treballen proporcionar als rosegadors “protecció total contra el virus de la Zika entre quatre i vuit setmanes després de la inoculació”.
Alhora, en la mateixa data, l’Institut Butanan del Brasil va anunciar una col·laboració amb el Departament de Salut dels EUA per incrementar la capacitat d’investigació dels laboratoris d’aquest ens públic.
L’acord preveu que el Butanan rebi 2,7 milions d’euros per a la recerca d’una vacuna per al zika amb virus inactius. “La inversió reconeix l’excel·lència de l’institut i ens permetrà continuar amb la producció d’una vacuna”, ha dit el director de la institució, Jorge Kalil. L’Autoritat per a la Recerca i el Desenvolupament Biomèdics dels EUA entén que aquest esforç ajudarà a prevenir les infeccions al Brasil i la seva transmissió cap a altres països: “La resposta regional és vital en el món interconnectat d’avui”, ha justificat el seu director executiu, Richard Hatchett.
3 comentaris
Crec que no es parla prou del fet que els alumnes de pobles on no hi ha escola i que s’han de desplaçar se’ls paga integrament la quota del menjador. Tot i que, si som sincers, en molts d’aquests casos , per renda no els pertocaria. Pobles amb cases unifamiliars amb piscina i tot. Al voltant de Girona n’hi ha uns quants. Potser s’hauria de replantejar si realment s’ha de continuar fent-ho
L’increment de beques menjador que defensem com mesura urgent és per cobrir, sobretot, els alumnes que tenen nivells de renda baixos a casa seva. Aquest fet fa que estiguin en risc de malnutrició i condiciona negativament el seu desenvolupament personal. La convenció de les Nacions Unides sobre els drets de la infància obliga als Estats i les seves administracions a garantir aquest desenvolupament físic, cognitiu, moral i espiritual.
En el comentari anterior, la Maria fa esment si és oportú o no donar beques
menjador pel sol fet que l’infant o jove/a va a un centre fora del seu municipi. Anna Simó d’ERC ens va comentar que s’havia inclòs, en els pressupostos del 2015, una esmena sobre aquest tipus de beques:
“El Departament d’Ensenyament prioritzarà els ajuts per a menjador i per
al transport escolar en els centres d’educació especial per a tot
l’alumnat que ve de fora del municipi on hi ha el centre, i també per a
l’alumnat del mateix municipi amb necessitats educatives específiques i
en els centres situats fora de la trama urbana i de difícil accés en
transport públic, atès que en els centres d’educació especial el
menjador és un espai educatiu imprescindible.” (Esmena 655).
Segons el meu parer, si hi ha limitacions pressupostàries que no garantitzen que tots els alumnes en situació de risc de pobresa i/o exclusió social puguin rebre els ajuts de menjador, caldria revisar el criteri esmentat per la Maria i ajustar-lo a casos com els de l’esmena 655. En els casos en què per obtenir una beca menjador només s’apliqués el criteri general de que el centre està en un altre municipi, caldria tenir en compte, d’alguna manera, també la renda de la família.
Salutacions,
Dons jo crec que no es encertat combatre la pobresa infantil amb beques menjador. Per aquesta tasca estan serveis socials p altres departaments
Una família amb dos nens se li donan uns 65€ setmanals en beques menjador. I només solucionen l’apat del migdia. Amb aquest diners podrien menjar a casa tota la setmana. I estar amb la família.
Crec que les beques menjador haurien de ser per famílies treballadores amb pocs recursos econòmics que per els horaris de la feina no es poden permetre recollir-lo al migdia.