El magistrat que lidera la investigació sobre el cas Innova, Diego Álvarez de Juan, demana 8 milions d’euros de fiança a la vintena d’investigats (antics imputats) en la peça 1 del cas, que té a veure amb la creació de l’empresa d’investigació nutricional Shirota l’any 2007. Segons la interlocutòria feta pública aquest dimecres i per la qual s’aixeca parcialment el secret d’aquesta peça, es mantenen els investigats per la seva presumpta participació en “delictes de prevaricació, malversació de fons públics i blanqueig de capitals”. Entre els investigats hi ha l’exalcalde socialista de Reus, Lluís Miquel Pérez, l’exdirector d’Innova i expresident de l’Institut Català de la Salut Josep Prat o la llavors directora econòmica i financera de l’hòlding municipal Ester Ventura així com exregidors del PSC, ERC i ICV. Tots ells disposen de termini fins al 30 de setembre per aportar les quantitats sol·licitades.
L’aixecament parcial de la peça correspon concretament a la creació i finançament presumptament delictiu de l’empresa Shirota Functional Foods S.L., presidida per Carles Manté, que havia estat director del Servei Català de la Salut. La investigació es fixa en la constitució per part d’Innova d’aquesta mercantil i també en l’aval que l’Ajuntament de Reus va concedir -a través d’Innova- a Shirota per valor de tres milions d’euros. Aquesta quantitat era la que necessitava una altra empresa, la privada La Morella Nuts, per dur a terme un projecte d’investigació a través del programa CENIT (llançat el 2006 per estimular la cooperació público – privada en investigació industrial) i gaudir d’una subvenció que el Ministeri de Sanitat li havia atorgat.
S’afiança la tesi, segons el magistrat, que Shirota “va ser un instrument que l’Ajuntament de Reus va posar en mans d’una empresa privada [La Morella Nuts] perquè aquesta es beneficiés d’una subvenció pública”. A més, l’Ajuntament de Reus ha hagut d’assumir els deutes de la societat privada (Shirota) -ara ja liquidada- després que aquesta fes fallida i per això hi hauria un presumpte delicte de malversació de fons públics.
Segons el jutge, l’aval no complia l’interès públic necessari i la participació d’Innova en la creació de l’empresa Shirota es va fer seguint un procés d’opacitat i sense sotmetre’s a informació pública, ja que segons la llei la fundació o la participació en el capital d’altres societats -com era el cas de Shirota- exigia l’autorització expressa i l’aprovació per part del Ple de l’Ajuntament. “A Innova hi havia un evident interès en que tot es fes en l’opacitat absoluta”, s’assegura en la interlocutòria. A més el jutge també afirma que l’objecte social de Shirota -establiment de metodologies pel disseny d’aliments, entre altres- “no és una activitat connexa, complementària ni accessòria de l’objecte social d’Innova”. D’altra banda, en el text s’afirma que la participació d’Innova a Shirota s’hauria d’haver limitat en qualsevol cas al finançament del 40% del capital social (i no del 100% com va ser), que és el percentatge de participació municipal en la mercantil.
“Ignorància deliberada dels implicats”
De les declaracions dels investigats, el jutge destaca en la interlocutòria que molts d’ells asseguraven que la Junta General d’Innova – on es va votar la creació de Shirota- i el Ple de l’Ajuntament eren el mateix. Sobre aquesta afirmació el magistrat matisa que tot i que els membres eren els mateixos, “les funcions, els requisits i els efectes de les seves decisions en cada cas són molt diferents”. A més, assegura que del seu vot afirmatiu que dóna llum verda a Shirota sorgeixen els motius per a la imputació, “desconeixement palmari i presumptament dolós de la legislació local de la qual eren representants públics, democràticament escollits”.
Segons el text, “tots els fets investigats estan informats per una presumpta ignorància deliberada dels implicats que van permetre en l’exercici d’aquesta que diversos milions d’euros sortissin de les arques municipals cap a Shirota amb la finalitat d’acabar engrossint el patrimoni de La Morella Nuts”.
El control sobre Innova, “estrangulat pel poder polític”
En aquest sentit apunta a Josep Prat, Ester Ventura i Natalia Torrell així com també Lluís Miquel Pérez com “les figures essencials d’un entramat d’empreses municipals que presumptament estava dissenyat perquè no hi hagués cap tipus de control”.
De fet, de les declaracions de l’interventor de l’Ajuntament el jutge dedueix “que les possibilitats de control sobre Innova estaven estrangulades pel poder polític, ja que el volum de l’empresa municipal no es veia correspost amb la dotació dels mitjans humans necessaris a la intervenció de l’Ajuntament”. En l’actualitat hi ha 14 peces separades incoades, a més de la peça principal i la suma d’imputats ascendeix a més de 110. La investigació sobre el cas Innova va començar arran d’una denúncia presentada per la CUP de Reus.
1 comentari
Pingback: La sanitat pública concertada a Catalunya i les seves patronals - El Diari de la Sanitat