L’Hospital de Sant Joan Despí Doctor Moisès Broggi és un dels darrers hospitals de nova construcció del sistema públic, pensat durant els anys de bonança econòmica i enllestit en plena crisi econòmica, igual que l’Hospital Sant Joan de Reus. Tot i ser un dels hospitals de servei públic més nous, el Broggi “té alguns problemes d’origen, de tipus estructural, de disseny arquitectònic i també de drenatge a les urgències”, reconeixia aquest dimecres el mateix conseller de Salut Toni Comín arran d’una pregunta parlamentària del PSC sobre el compliment dels compromisos pressupostaris del CatSalut amb el centre.
El Broggi, destinat a donar servei a una població de 300.000 habitants de la comarca del Baix Llobregat, va ser encarregat el 2003 per la conselleria de Salut amb Marina Geli al capdavant i havia d’estar enllestit el 2007 segons el primer contracte signat amb la societat constructora però no es va inaugurar fins al 2010, per múltiples modificacions en el projecte incial que obligaven a reformular-ho.
Aquestes modificacions del projecte original van generar múltiples retards i sobrecostos. Si el contracte inicial preveia un pressupost de 42,5 milions d’euros, finalment el cost de l’obra va superar els 90 milions.
Retards i canvis en la projecció de l’obra
Un exemple d’aquestes modificacions són els canvis que va fer el despatx d’arquitectes encarregat del projecte al llarg de l’obra que van suposar ajornar i modificar el projecte sobre la marxa. O un altre exemple: un any després que es posi la primera pedra a l’hospital, l’Àrea de Patrimoni i Inversions del Servei Català de la Salut va emetre a l’estiu del 2006 un informe en què es justificava un nou dimensionat de l’hospital que requeriria canvis en diversos aspectes (també pressupostaris), com ara la planificació de llits i boxes d’urgències.
A més, la Sindicatura de Comptes, que ja ha emès tres informes en relació a les obres de construcció de l’hospital, ha detectat diverses irregularitats durant el procés i en el darrer informe, fet públic el 2015, conclou que existeixen “possibles indicis de responsabilitat comptable” pel que fa a aspectes relacionats amb la contractació de la construcció, com ara els interessos intercalars pagats no previstos en el plec de clàusules administratives o el pagament per part del Consorci Sanitari Integral d’interessos durant uns mesos tot i que no s’havia efectuat la recepció de l’obra.
El projecte arquitectònic va sortir a concurs i el va guanyar, entre una desena de propostes, la UTE (Unió Temporal d’Empreses) Brullet Pineda mentre que el concurs per la construcció de l’Hospital el va guanyar l’única que va presentar-s’hi: la proposta conjunta feta per TEYCO, ACSA, EMTE i LaCaixa. Així, la societat encarregada de les obres i instal·lacions de l’hospital; la construcció i explotació d’un pàrquing annex, el finançament de les obres i les instal·lacions i la prestació dels subministraments d’aigua, gas, electricitat, entre d’altres, és Sanibaix Construcció i Serveis S.A., formada per les empreses guanyadores i representada per Jordi Sumarroca.
El problema de drenatge a les urgències
Segons va admetre Comín aquest dimecres, però, l’hospital no només té “problemes d’origen” sinó també de drenatge a les urgències. De fet, Comín va explicar dimecres que el pla de viabilitat del CatSalut preveu ampliar la superfície d’urgències però no podrà fer-se per la situació de pròrroga pressupostària perquè suposaria una nova inversió.
Treballadors de l’hospital explicaven fa uns mesos a aquest mitjà el col·lapse que es vivia a les urgències i les dificultats per passar els pacients a planta. Passadissos de les urgències amb una vintena de llits, col·locats en indrets que no estan pensats per tenir-hi malalts, al costat de cartells que diuen “Es prega no resteu al passadís ja que obstaculitzeu el pas de les lliteres”, ha estat una imatge que s’ha pogut veure a les urgències del Broggi els darrers mesos. Els treballadors lamenten, a part dels riscos laborals que aquest fet suposa i la manca d’intimitat del pacient i la família, el volum de pacients que hi ha en relació als professionals disponibles. Asseguren que en ocasions el ràtio d’infermeres per pacient és insuficient i pot arribar a superar els entre 12 i 20 pacients per infermera. L’any passat, el col·lapse i les llistes d’espera al Broggi van encendre el Baix Llobregat i més de 2.000 persones van sortir al carrer per denunciar la situació. En alguns casos, com durant el mes de febrer, es van registrar pics de fins a 412 pacients a urgències, superant àmpliament els 320 casos de mitjana.
