Aquest és un article publicat a eldiario.es
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha demanat a la comunitat internacional que reforci la vigilància i el tractament de la clamídia, la gonorrea i la sífilis, malalties de transmissió sexual (MTS) en què s’observa un augment en els casos de resistència a fàrmacs.
Aquestes tres malalties infeccioses són provocades per bacteris i, en general, poden curar-se amb antibiòtics. No obstant això, cada vegada és més difícil tractar-les perquè alguns antibiòtics estan perdent eficàcia arran del seu ús indegut o excessiu. Es calcula que cada any 131 milions de persones contrauen q CLAMIDIOSI, 78 milions contrauen gonorrea i 5,6 milions contrauen sífilis.
“Són infeccions que han estat molt prevalents al llarg de la història, però que havien baixat la seva prevalença precisament per tenir antimicrobioanes efectius”, explica a eldiario.es Rafael Cantó, cap de microbiologia de l’Hospital Universitari Ramón i Cajal i president de la Societat espanyola de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica.
Aquest especialista lamenta que la prevalença d’aquestes malalties està augmentant, “no només perquè hi hagi més comportaments de risc, sinó precisament per un augment de la resistència antimicrobiana d’aquests patògens” i recorda que “l’esforç que s’ha fet durant els últims 80 o 90 anys amb la utilització d’antimicrobians se’n pot anar a norris en un futur pròxim”.
L’objectiu de les noves directrius de l’OMS apunta a les autoritats sanitàries nacionals, a les que se’ls demana monitorar la prevalença de la resistència als diferents antibiòtics de les diferents soques que circulen a la població. Un cop identificades, s’han d’establir guies que aconsellin als metges receptar l’antibiòtic que sigui més eficaç d’acord amb les pautes de resistència locals.
Sífilis: resistència i escassetat de penicil·lina
En el cas de la sífilis, l’OMS recomana una única dosi injectada de penicil·lina benzidínica, que és considerat com el tractament més eficaç, és més barat que els antibiòtics orals i no només elimina el bacteri, sinó que també prevé la transmissió de la infecció de mares a fills en dones embarassades. El 2012, la transmissió maternoinfantil de la sífilis va provocar aproximadament 143.000 morts fetals precoces o naixements de nens morts, 62.000 morts neonatals i 44.000 naixements prematurs.
No obstant això, en l’actualitat fins a 30 països estan tenint problemes a l’hora de subministrar la vacuna a les dones que ho necessiten. Un estudi publicat el passat mes de juliol a la revista PLoS One estima en més de 350.000 el nombre de dosis necessàries per cobrir les xifres de vacunació recomanades per la mateixa OMS.
Si no es proporcionen aquestes vacunes, l’estudi estima que més 37.000 infants naixeran morts i es produiran més de 15.000 morts neonatals. A més, la malaltia es propagarà amb altres 34.000 casos de sífilis congènita, el que augmentarà la propagació de les soques resistents.
La ‘supergonorrea’ arriba al Regne Unit
Una altra dels bacteris que està guanyant molta resistència és la Neisseria gonorrhoeae, responsable d’una de les malalties de transmissió sexual més comunes. Per a aquesta mena d’infeccions, l’OMS aconsella estudiar les resistències locals, però desaconsella les quinolones (una classe d’antibiòtic) a causa de la freqüència elevada de la resistència.
L’alarma ja va saltar a l’abril a Regne Unit, quan el servei de salut pública britànic va anunciar que s’havia detectat una ‘supergonorrea’ resistent a l’azitromicina, un antibiòtic d’ús habitual per a les MTS. Finalment, els metges van frenar la infecció amb un altre fàrmac, però, segons ha advertit el servei de salut britànic, si aquest últim antibiòtic no hagués funcionat s’haurien quedat sense alternatives.
Un cop arribat a aquest cas, “el tractament es complica”, explica el doctor Cantó, ja que “l’alternativa seria començar a utilitzar associacions de diversos antibiòtics, donant dosis que són més elevades i que poden produir efectes secundaris”.
Segons aquest especialista, “el problema d’algunes d’aquestes soques és que no només són resistents a la azimtromicina, sinó que també poden arribar a respondre pitjor a altres antimicrobians”. Aquesta acumulació de resistències es deu a un fenomen anomenat efecte multiplicador, que en l’àmbit de la microbiologia també és conegut com a capitalisme genètic. “De la mateixa manera que en el capitalisme el que és més ric tendeix a acumular més riquesa, en aquest cas el que té més resistència tendeix a acumular més resistències, tornant-se multiresistent”, explica Cantó.
Un problema global
La resistència als antibiòtics per part d’alguns bacteris és un problema sobre el qual ha incidit l’OMS en els últims anys i que ha estat qualificat per la directora general de l’organisme, Margaret Chan, com una “crisi sanitària global” i “un els majors desafiaments per a la salut pública”.
Però no només els organismes sanitaris estan centrant la seva atenció en aquest problema. El proper 21 de setembre tindrà lloc una reunió d’alt nivell de les Nacions Unides sobre la resistència als antimicrobians. És la quarta vegada en la història de l’ONU que es discuteix en l’Assemblea General un tema relacionat amb la salut. Els anteriors van ser el VIH, les malalties no transmissibles i l’Ebola.
Només als EUA o Europa les infeccions per bacteris superresistents provoquen la mort d’unes 25.000 persones cada any i alguns estudis suggereixen que, si la resistència continua creixent al ritme actual, el 2050 moriran més de 10 milions de persones a tot el món per infeccions que abans es podien tractar, amb més de 400.000 morts anuals només a Europa.
L’aparició d’aquestes varietats resistents és una cosa natural. No obstant això, els éssers humans estem accelerant el procés i cada vegada més bacteris són resistents als fàrmacs que disposem. El no acabar els tractaments, la utilització d’antibiòtics per infeccions víriques, com refredats o grips, o el seu ús excessiu, com en l’àmbit de la ramaderia, són alguns dels principals errors que es cometen.
