Després de l’anunci del conseller de Salut, Toni Comín, sobre l’oferta de comprar l’Hospital General de Catalunya (HGC) a Quirónsalud fa una setmana, s’ha obert un mar d’incògnites sobre què passarà a la comarca del Vallès Occidental. La proposta de Salut -que Quirónsalud nega rotundament haver rebut- passa per comprar l’HGC per prop de 55 milions d’euros com a inversió que permetria oblidar-se de construir els dos hospitals que encara avui estan pendents al territori: l’Hospital Vicente Ferrer (a Rubí) i l’Ernest Lluch (a Cerdanyola). Els dos equipaments són dues reivindicacions històriques i els dos únics hospitals nous que queden per fer a Catalunya dels catorze hospitals que preveia el mapa sanitari d’inversions de l’any 2005. Què passarà amb aquests equipaments? I amb l’Hospital General de Catalunya? Plantegem cinc possibles escenaris:
Es construeixen els dos hospitals nous
El 2005 les projeccions demogràfiques al Vallès Occidental indicaven que en els següents deu anys els municipis de Rubí, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Ripollet, Montcada o Cerdanyola augmentarien la població de forma significativa. Es passaria dels 785.877 habitants a gairebé un milió el 2015 i això incorporava en les previsions del mapa sanitari territorial la construcció de dos hospitals nous a la comarca: l’Hospital de Rubí i el de Cerdanyola.
D’acord amb les previsions originals, el primer dispositiu, a Cerdanyola, seria l’Ernest Lluch i comptaria amb 180-200 llits per donar assistència a la població de Cerdanyola, Ripollet i Montcada. El segon, que havia de tenir 80-120 llits, seria l’Hospital Vicente Ferrer i seria referent per als municipis de Sant Cugat i Rubí, construint-se en aquest segon municipi. Tots dos centres serien hospitals bàsics, és a dir, que no requereixen grans especialitats.
Ara bé, el retard en la construcció dels centres -encara no s’ha posat cap pedra- implicaria començar de zero la construcció -amb els corresponents concursos públics-. Segons experts consultats, això voldria dir que seria una realitat a quatre o cinc anys vista com a mínim -o trigaria en el pitjor dels casos deu anys-, i la construcció seguiria la lògica d’aquell mapa sanitari que deia que a cada 30 km hi havia d’haver un hospital. Una lògica, segons aquestes fonts, que no té per què ser la millor necessàriament. Per la seva banda, fonts del departament de Salut asseguren a aquest diari que no hi ha disponibilitat pressupostària per fer les dues inversions -tot i que no donen xifres- i asseguren que aquest escenari seria “molt complicat”.
Només es construeix un dels dos hospitals
En cas que la compra de l’Hospital General de Catalunya no prosperi i davant la situació pressupostària que reconeix Salut, una possibilitat seria tirar endavant amb només una de les dues infraestructures previstes. Aquesta opció, però, implicaria una posició delicada a l’hora de triar quin hospital s’acaba construint, i per tant, decantar-se per un municipi. A més, segons les previsions del nombre de llits i recursos per fer front a la demanda assistencial a la comarca només un dels dos hospitals podria ser insuficient. Així mateix podria implicar una revisió del projecte en cas que s’hagués de modificar, i això provocaria que s’allargués el procés de construcció.
La Generalitat compra l’Hospital General de Catalunya
Els únics detalls públics que es coneixen de moment són els que va donar el conseller de Salut quan va anunciar la proposta de la Generalitat en una entrevista a El Matí de Catalunya Ràdio. Segons va explicar, la Generalitat podria comprar l’hospital, del grup privat Quirónsalud, per prop de 55 milions d’euros -una quantitat que fons consultades estimen com a baixa-. Així, segons Comín, s’estalviarien construir els dos hospitals previstos al Vallès, ja que, a més, va remarcar, l’Hospital General és a Sant Cugat, a mig camí entre Rubí i Cerdanyola. Tècnicament, per nombre de llits i capacitat, podria substituir els dos hospitals però fonts coneixedores remarquen que caldria restaurar el centre.
D’atra banda, caldria saber si el manteniment del funcionament de l’hospital, un cop fos públic, es faria amb una dotació pressupostària nova o restant recursos que ja es destinen a altres centres. Des del departament de Salut expliquen que la xifra d’inversió de 55 milions és un “preu aproximat”, ja que caldria prèviament acordar-ho en una negociació “extensa i complexa amb molts condicionants”. “S’haurien de fer auditories, veure l’estat dels quiròfans…”, matisen aquestes fonts que remarquen que “la gràcia de comprar l’hospital és la immediatesa” i citen a tall d’exemple que el malalt podria entrar per la porta en un any. Amb tot, però, també apunten que “molt probablement” el cost del manteniment de l’hospital no comptaria amb una dotació pressupostària nova sinó que es reorganitzarien els recursos.
Ara bé, l’opció de compra és, segons fonts de Quirónsalud, inviable. “Quirónsalud no ven hospitals, els compra”. Així de contundents s’han mostrat fonts consultades per aquest diari, que repeteixen que l’hospital no està en venda i tanquen qualsevol possibilitat que ho estigui. Per contra, pel Departament de Salut aquesta opció és ara mateix plausible i la situen com la millor tant per a treballadors com per a pacients com per a les arques públiques. Sobre els treballadors, Salut assegura que el personal de l’Hospital General se subrogaria sempre i quan el grup no els vulgui per altres centres de Quirónsalud. “El procés però no provocaria cap acomiadament”, diuen.
Salut lloga una ala a l’Hospital General
Aquesta possibilitat no ha estat plantejada oficialment per la Generalitat. Ara bé, l’alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, va posar-la damunt la taula en preguntar al conseller si el Departament s’havia plantejat “llogar una ala de l’hospital”, en lloc de tot l’edifici sencer. “Es pot permetre el Departament pagar tants diners per totxos si hi ha dificultats per fer front a les despeses diàries?”, va apuntar en roda de premsa Conesa fa uns dies.
Llogar una ala a l’hospital, però, aniria en contra de la política del departament de desprivatitzar el sistema sanitari, ja que suposaria seguir invertint diners en un grup privat amb ànim de lucre per oferir assistència pública, aprofitant una de les ales del centre per fer-hi activitat. En qualsevol cas, si bé el departament admet que és una alternativa que s’ha parlat informalment en el si de Salut, “no té sentit” i tenen una visió “més integral”. “La finestra d’oportunitat és disposar de tot l’edifici, ja que necessitem tot l’hospital i a més des del punt de vista de la gestió hi ha més opcions quan n’ets el propietari”, comenten a aquest diari.
Ni l’Hospital General ni dos hospitals nous
Una possibilitat que indiquen alguns treballadors consultats és la de reforçar els centres de provisió pública – que formen part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP)- que ja existeixen al territori dotant-los de més recursos o capacitat: l’Hospital Parc Taulí de Sabadell, la Mútua de Terrassa i l’Hospital de Terrassa. “Amb menys diners [menys de 55 milions] es poden obrir plantes i alleugerir llistes d’espera, si es manté l’HGC amb pressupost públic traient els diners d’altres centres és un error perquè el Vallès ja té hospitals deficitaris”, apunten fonts expertes.
Des del punt de vista de Salut però el que cal quant a planificació assistencial és un altre dispositiu i no “sobredotar” els que ja hi ha. “Podríem fer-ho però no és la solució òptima”, admeten i justifiquen amb l’argument que la xarxa pública en aquella zona necessita un hospital bàsic que complementi l’activitat que fan els d’alta complexitat o especialitzats, com el Taulí o els dos de Terrassa. “Cadascú ha de fer la seva funció”, conclouen.
La idea original quan es van dissenyar els dos hospitals a Rubí i a Cerdanyola era la de restar càrrega assistencial a aquests hospitals. Llavors, el 2005, el Taulí havia registrat 41.000 pacients en espera de primera visita, dels que 14.140 estaven pendents de programar, i havia atès 164.000 urgències -més que l’Hospital del Mar de o l’Hospital de Bellvitge-.
Des del Taulí, un treballador assegura a aquest diari: “Nosaltres ens trobem amb el conseller veient com fa una oferta milionària a un grup privat per comprar-li un hospital i encara no hem cobrat la paga extra del 2014, cosa que ens va prometre a canvi d’entomar els treballadors i treballadores de la Clínica del Vallès”.
Aquesta última opció, la de reforçar els hospitals públics de la zona, seria la millor segons un metge membre de Marea Blanca de Catalunya: “Seria el millor avui, amb la incertesa econòmica i política que vivim, a més de la precarietat laboral i de falta de recursos”.
