Aquest és un article de eldiario.es
“A vegades no puc sentir les meves cames a la nit, però tot i això intento dormir”. Són les paraules d’Hazrat Bilal, un nen no acompanyat de 14 anys que va fugir de l’Afganistan després de l’assassinat del seu pare. Viu des de fa quatre mesos en un magatzem abandonat darrere de l’estació principal de trens de Belgrad (Sèrbia). El seu testimoni, recopilat per l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), podria ser el de qualsevol dels més de 1.000 refugiats i migrants que continuen acampats en aquests “insalubres” magatzems.
“Els residents allà eviten el fred penetrant cremant les travesses de ferrocarril rebutjades durant tot el dia, el que genera continus núvols de fum tòxic”, assegura ACNUR, l’Agència de l’ONU pels Refugiats. L’Agència denúncia que diverses persones “estan patint els efectes de la inhalació del fum i hi ha hagut diversos casos de congelació”.
“Sé que el fum és dolent per a mi”, afirma Hazrat, mentre s’escalfa amb una travessa de tren en flames, segons relata l’Agència. Hazrat vol seguir intentant travessar les fronteres d’Hongria o de Croàcia: “He d’intentar travessar la frontera de nou, algun dia haurà de funcionar”. “La majoria diu que ja han intentat i fallat innombrables vegades, de vegades han estat colpejats i empesos de tornada a Sèrbia”, apunta ACNUR.
Todor Gardos, investigador d’Amnistia Internacional per als Balcans, explica la situació d’Ahmed, d’11 anys, procedent també de l’Afganistan i allotjat al magatzem abandonat. “La temperatura a l’exterior és de deu graus sota zero. A dins no és molt més alta. Els nens aviven el foc amb plàstics i tota mena de residus que troben. El fum acre resultant produeix picor d’ulls i de coll”, descriu.
ACNUR explica que les persones que no desitgen sol·licitar asil a Sèrbia i volen continuar amb el seu viatge romanen als magatzems abandonats malgrat els riscos d’intoxicació i de congelació. L’Agència de l’ONU explica que treballa per donar-los a conèixer “el seu dret de ser allotjats en albergs governamentals”.
“Quan es fa evident que no són benvinguts a Sèrbia, molts refugiats intenten marxar a una altra banda”, critica l’investigador d’Amnistia Internacional. En els camps oficials “no hi ha espai suficient”, segons Gardos, que recorda el testimoni d’un nen que va ser rebutjat “repetidament” en diversos centres: “Em van dir que no hi havia lloc. Ho vaig intentar a Belgrad, al Šid, al Adaševci. Després vaig anar a la comissaria de policia, però tampoc podien ajudar-me”.
Trasllat a albergs d’emergència
Amnistia explica que, després de les crítiques rebudes, el Govern serbi ha reobert fa una setmana el centre d’acollida temporal a la localitat de Obrenovac. Prop de 390 persones han buscat allotjament en aquest alberg d’emergència.
L’Agència recull el cas de Jibral Kochel, de 13 anys, que serà traslladat a Obrenovac: “No és bo estar aquí i estic completament sol. L’alberg serà molt bo. Aquí hi ha massa problemes, tots estem emmalaltint”. “Potser més tard intentem travessar la frontera”, assenyala Kamran, un afganès de 14 anys que també sortirà al costat del seu germà del magatzem. “Però no amb aquest fred, és massa perillós. És hora de descansar”.
Més de 7.500 persones viuen en “camps amuntegats i assentaments improvisats” al país balcànic, segons dades de Metges Sense Fronteres de mitjans de gener. Segons aquesta organització, Sèrbia ha acordat albergar a 6.000 persones, de les quals “només 3.140 viuen en instal·lacions adaptades” per a l’hivern.
“Es va autoritzar més ajuda de l’ACNUR i d’altres organitzacions, però no és suficient”, precisa Gardor. “A Belgrad i a tot el continent, nens com Ahmed han estat literalment abandonats enmig del fred”, sentencia.
