Hi ha pocs assumptes sobre l’estil de vida i la salut tan difícils de considerar objectivament com el consum d’alcohol. La dificultat no està a reconèixer els riscos de l’abús agut i, sobretot, del consum crònic, ja que està provada la seva relació amb diversos tipus de càncer, danys al fetge, la demència alcohòlica i una llista de 200 trastorns. És sabut que l’alcohol causa cada any 3,3 milions de morts (el 5,9% de la mortalitat global) i que és una de les primeres causes de morbiditat i lesions, segons dades de l’OMS. La dificultat es troba, entre altres coses, en traduir el coneixement en canvis d’hàbits, aclarir els efectes del consum lleuger i moderat (entre altres coses, per la impossibilitat ètica de realitzar assaigs clínics) i definir el llindar del consum de baix risc, encara que probablement això sigui una quimera. Un dels esculls principals, però no l’únic, és que hi ha un indissimulat anhel social que aquest límit estigui el més allunyat possible de l’abstinència. Aquest anhel té a veure amb la mil·lenària relació que té l’alcohol amb moltes societats, la seva associació amb el menjar i les celebracions, els interessos econòmics i els prejudicis dels investigadors.
Tot i que el problema de l’alcohol té una dimensió global, Europa occidental és la regió del món on més alcohol es beu proporcionalment, mentre que al sud d’Àsia o el nord d’Àfrica amb prou feines es beu (al mapa mundial del consum d’alcohol de Worldmapper il·lustra gràficament aquestes diferències). I és també la zona on més begudes alcohòliques es produeixen i més s’investiga el problema de l’alcohol i la salut. Tot i que la bibliografia té ja dimensions oceàniques, encara queden moltes qüestions per aclarir. Mentre la relació del consum d’alcohol amb el càncer i les malalties hepàtiques està ben documentada, persisteix, per exemple, un cert debat sobre el suposat efecte cardioprotector del consum lleuger o moderat de vi, si bé cada vegada amb evidències en contra més sòlides. Els potencials efectes negatius de l’alcohol sobre el cervell i les funcions cognitives són encara més incerts i difícils d’estudiar. Un recent estudi publicat a BMJ assenyala que fins i tot el consum moderat s’associa amb canvis estructurals en el cervell, però aquesta investigació observacional, malgrat el seu rigor i amplitud, no permet concloure que causi un deteriorament cognitiu.
La ciència pot considerar-se com un poderós instrument que a poc a poc va aportant una imatge més nítida sobre una qüestió. En el cas de l’alcohol i la salut, està clar que les dones embarassades i les persones amb certes patologies s’han d’abstenir de consumir-lo. També sembla clar que no hi ha raons de salut perquè les persones que no beuen comencin a fer-ho. Així mateix, es va imposant la idea que una persona sana que beu de forma lleugera o moderada assumeix un risc que, encara que probablement és baix, ha de ser estimat amb més precisió. Finalment, sembla definir-se cada vegada amb més claredat que no hi ha cap nivell de consum d’alcohol que sigui beneficiós i estigui exempt de riscos. No obstant això, hi ha una pregunta impertinent que no s’acaba d’afrontar: per què algunes persones beuen més del que és saludable per a elles? Beure massa, sigui el que sigui massa, és un símptoma d’alguna cosa que necessita ser estudiat millor. Per enfocar el problema de l’alcohol cal considerar les circumstàncies socials, culturals i econòmiques que influeixen en el seu consum, però també les psicològiques de cada individu. I fins i tot les mèdiques i científiques, ja que no oblidem que l’actitud dels metges cap a l’alcohol ha oscil·lat entre l’aprovació del consum controlat i la condemna, i que el 1977 The Lancet suggeria que l’alcoholisme era més una etiqueta que una malaltia.
Aquest text és una columna publicada originalment als webs d’IntraMed i la Fundació Esteve.
