Ho explicàvem just fa un any: la pobresa energètica és una amenaça per a la salut. Els preus creixents de l’energia, la reducció de les rendes familiars o la baixa qualitat dels edificis són els principals aspectes que motiven una situació de pobresa energètica que suposa una amenaça per a la salut física i mental. Durant els últims mesos s’han aprovat i suspès lleis i ja s’inicien les sancions contra elèctriques.
El Tribunal Constitucional va anul·lar els articles referents a l’emergència habitacional del decret de pobresa energètica i un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat que evita els talls d’aigua i llum a les famílies en situació de vulnerabilitat. En tot cas, Juli Carrere, coordinador de Fuel Poverty Group – Energia Justa, una iniciativa de l’Associació Benestar i Desenvolupament i Ecoserveis, explica que és perillós i de difícil resolució. Opina que les elèctriques “fan publicitat per explicar que la llei ha caigut i que el bo social estarà per sobre” però realment “només han tombat el principi de precaució en un cas concret, segueix totalment vigent”.
L’aprovació del bo social elèctric a principis d’octubre fixa els llindars de renda per percebre descomptes en la factura de la llum i impedirà que als consumidors atesos per serveis socials se’ls talli el subministrament. Diverses ciutats han denunciat aquest decret com insuficient. Una d’elles, Barcelona, estima que aquesta mesura oblida el 43% de la població afectada de la ciutat.
Repassem diferents moviments i mesures al voltant de la pobresa energètica.
L’Ajuntament de Barcelona sancionarà Endesa per talls de subministrament
L’Ajuntament de Barcelona ha anunciat cinc sancions de 70.000 euros cadascuna a Endesa per incomplir la llei 24/2015 de pobresa energètica en no demanar l’informe d’exclusió residencial als Serveis Socials municipals abans de procedir a tallar el subministrament d’electricitat. A més a més, l’Ajuntament també ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el Reial Decret 897/2017 de l’Estat que regula la figura del consumidor vulnerable o el bo social. Ho ha fet en considerar que va en contra de la Constitució i a la Directiva 2009/72 del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea i perquè vulnera les competències exclusives en matèria de serveis socials que té assumides Catalunya i el mateix municipi de Barcelona.
Laia Ortiz, tinent d’alcalde de Drets Socials, ha anunciat aquestes sancions remarcant que l’Ajuntament de Barcelona ja havia advertit que la regulació estatal era insuficient per preservar els drets energètics de la ciutadania. Així ho va denunciar el consistori en estudiar que, la mesura aprovada aquest octubre pel Govern, oblida a un 43% de la població afectada. Aquest percentatge es tradueix en què gairebé la meitat de les persones ateses per pobresa energètica per l’Ajuntament de Barcelona aquest any –unes 10.000– no podran acollir-se als descomptes, ni tampoc al principi de precaució, amb el nou bo social de l’Estat.
Les primeres sancions que executa Barcelona responen a talls que es van produir un cop aprovada la llei 24/2015 en llars habitades per persones vulnerables. Els talls van ser detectats a través d’un dels 10 Punts d’Assessorament Energètic (PAE).
Laia Ortiz va aprofitar la roda de premsa per explicar que l’Ajuntament de Barcelona no té com a objectiu sancionar però sí ser estrictes per garantir que “tothom tingui accés a uns subministraments bàsics independentment de la seva condició econòmica”. A més a més, també va criticar el nou decret: “el nou bo social de l’Estat respon als interessos de l’oligopoli energètic i no pas a les necessitats de la ciutadania. Per això en reclamem la nul·litat.”
El protocol de la Generalitat contra la pobresa energètica anul·lat per un jutjat de Barcelona
Un jutjat de Barcelona va anul·lar el protocol de la Generalitat per evitar els talls de subministrament d’aigua i llum a famílies en situació de vulnerabilitat, que desenvolupava la llei contra la pobresa energètica. Aquesta, sorgida d’una ILP de la PAH i d’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), contenia normes en matèria d’emergència habitacional i pobresa energètica. El Tribunal Constitucional ja havia anul·lat alguns preceptes relatius a l’emergència habitacional, però els relacionats amb els talls encara seguien vigents.
En la seva sentència la jutgessa argumenta que el protocol de la Generalitat, a més d’envair competències estatals, és nul de ple de dret per haver estat aprovat per l’Agència Catalana de Consum i no pel mateix Govern. Així dóna la raó a Endesa, que havia recorregut al considerar il·legal la prohibició de la Generalitat de tallar els subministraments al moment que es produeix un impagament.
El tribunal Constitucional ja havia anul·lat l’abril de 2016 el decret de pobresa energètica, aprovat pel Govern de CiU el 2013, en considerar que envaïa competències estatals. Aquest protocol se suma així a la llarga llista de mesures contra la pobresa energètica que han estat anul·lades o rebaixades en diferents tribunals.
Alternatives contra la pobresa energètica
No entendre les factures, no saber si estàs pagant allò que perceps o més, no conèixer trucs per estalviar tant econòmicament com en termes ecològics… Informació que poques vegades està a l’abast de la població si és que aquesta no busca per iniciativa pròpia recursos, gens fàcils de trobar.
A Catalunya, el 23% de la població en risc de pobresa pateix fred a casa a l’hivern. Per respondre això, hi ha qui aposta per la intervenció social contra la pobresa energètica mitjançant l’entrega de kits de microeficiència o, altrament dits, kits de supervivència. Això és el que realitza Fuel Poverty group en xarxa amb altres arreu de l’estat. Aquí a Barcelona, junt amb ABD, formen Energia Justa.
Amb l’entrega de kits busquen incrementar el confort a la llar sense gastar més del que les famílies ja gasten. Els kits compten amb dues bombetes de baix consum, viret per sota portes, viret per finestres, regleta amb interruptor, pel·lícula aïllant finestres, temporitzador i termòmetre i higròmetre.
Els diferents instruments pretenen rebaixar les implicacions que comporta tenir dificultats per accedir al consum d’energia. Alguns dels problemes que es troben les persones que pateixen pobresa energètica és no poder encendre la calefacció i mantenir la llar a una temperatura de confort, patir impagaments en les factures de la llum i per tant sumar deutes, desenvolupar i empitjorar certes problemàtiques de salut o que se’ls hi tallin els subministraments i es quedin sense llum, aigua o gas.
Energia Justa és un projecte nascut de l’Associació Benestar i Desenvolupament (ABD) i Fuel Poverty. Suma així les vessants d’una entitat social i d’una entitat per l’eficiència energètica. A partir de formacions preparen als seus voluntaris per detectar les problemàtiques que puguin patir aquells que viuen en pobresa energètica. Existeix un punt informatiu on aquests voluntaris treballen individualment amb les afectades. Les trobades serveixen per assessorar en eficiència energètica però també per ensenyar a entendre les factures de les elèctriques.
La població gran és la més vulnerable però sovint, ens explica Juli Carrere, hi ha gent que per altres factors com ara no entendre l’idioma també necessita entendre què se li està cobrant i què pot fer. És aquí on Energia Justa també intervé: “ens demanen ajuda per pagar factures però en comptes d’això nosaltres els hi ensenyem a reduir-les” donant informació de consum responsable.
Des d’Energia Justa realitzen tallers, punts d’informació i també intervenció directe. Carrere ens explica que en algunes ocasions els ajuntaments se’ls hi han dirigit però “la feina dels voluntaris arriba on arriba” i, a més, aquesta “no hauria de suplir l’activitat de les administracions”.
