L’ús de la píndola anticonceptiva s’ha incrementat notablement en les espanyoles menors de 25 anys, especialment entre les que tenen entre 15 i 19. És el que es desprèn del desglossament de dades facilitat a eldiario.es de l’informe de l’Observatori de la Societat Espanyola de Contracepció (SEC) amb dades d’aquest any. Es realitza de manera biennal i, el 2014, l’ús d’aquest mètode hormonal entre les noies de 15 a 19 anys era del 8,8%. El 2016 va pujar al 18,9% i en 2018 està ja en el 21%, és a dir, el seu ús s’ha gairebé triplicat en els últims quatre anys. Abans, el 2011, un altre estudi de referència i amb metodologia similar desenvolupat per Bayer situava la xifra al voltant de l’11%.
Entre les que tenen de 20 a 24 ha pujat 10 punts en 4 anys: del 26,5% al 36,2%. En el mateix període, entre les dones de franges a partir de 25 d’edat la píndola ha seguit lleument la tendència contrària, o s’ha mantingut. L’enquesta engloba a totes les dones: les que estan en risc d’embaràs no desitjat però també les infèrtils, les que busquen tenir un bebè o les que no tenen relacions heterosexuals o coitals.
Entre diversos experts consultats per a aquest reportatge hi ha un punt en comú: l’augment de l’ús de la píndola entre les més joves no és per si mateix una mala notícia si realment s’interioritza que no és un mètode barrera. “Està bé que en qualsevol tram augmenti l’ús d’un mètode anticonceptiu, sempre que sigui amb els seus corresponents controls mèdics. Econòmicament, la píndola és accessible. No em sembla malament, però caldria veure si això suposa l’abandó del preservatiu”, declara la ginecòloga pertanyent a la SEC i expresidenta de la Federació Estatal de Planificació Familiar Isabel Serrano.
L’informe de la SEC mostra en el mateix període que també hi ha un augment de les noies que contesten –és resposta única, no poden esmentar dues – que trien el condó com a mètode anticonceptiu: del 37,6% al 46% actual, encara que el 2016 va baixar al 27,4%.
Des de la mateixa SEC encara no tenen una valoració “clara i única” d’aquest augment entre les joves que qualifiquen d’alt, però en principi ho atribueixen a la “major informació, menys mites i menor càrrega negativa” i al fet que les usuàries siguin “filles de dones que en el seu moment van prendre la píndola”. “No és més que un acostament als països del nostre entorn més proper, com França o Portugal”. En aquests països veïns el percentatge supera el 50%.
Els primers resultats de l’estudi complet els van avançar a principis d’octubre. Es refereix als hàbits relacionats amb la salut sexual de les dones espanyoles i conclou que el 72,1% de les que tenen de 15 a 49 anys utilitza algun mètode anticonceptiu. Aquest percentatge total ha augmentat des que en 1997 es comencés a preguntar a les dones si usaven algun mètode anticonceptiu: llavors i fins a 2014 era una labor que duia a terme l’Equip Daphne de la Fundació Bayer i eren el 49,01%. Durant aquestes dues dècades sempre ha estat el preservatiu el mètode al qual més dones recorren, el 2018 un 29,6% del total. Li segueix la píndola amb un 17,3%, encara que encara hi ha més que no utilitzen gens, el 27,8%.
“Les MTS els passen a uns altres”
En l’informe s’especifica, sense desagregació per edats, que el 80% de les dones de 15 a 49 anys no utilitza dos mètodes –el preservatiu sumat a un hormonal, al pegat o a injeccions–. Gemma Castro, coordinadora del Centre Jove d’Anticoncepció i Sexualitat de Madrid, explica que en la població adolescent cal insistir especialment que en la majoria de casos segueix sent necessari un mètode barrera perquè “sobretot aquí està aquest pensament màgic que les MTS els passen a uns altres. I que si les trobades sexuals són amb persones conegudes estem coberts, ‘com ha de tenir alguna cosa el meu veí de tota la vida’. Només ve l’alarma si no es coneix al noi o noia, però quan molts ens expliquen el seu historial trobem que el que ells no consideraven de risc, ja fos per ser un conegut o una relació considerada estable, sí que ho era”.
Un altre tema són els efectes secundaris. La ginecòloga Isabel Serrano considera que “no hi ha medicament sense efecte secundari i tu has de posar en la balança el positiu i el negatiu. I aquí normalment els anticonceptius són més beneficiosos que perjudicials. En gent jove no solen tenir patologies afegides. A més de vegades acompanya a un altre tipus d’elements, com per exemple evitar anèmies”. Ella defensa que, si s’ha tingut la primera regla fa almenys 1 o 2 anys, la píndola no està necessàriament contraindicada. No creu que es recepti molt de pressa: “No és el més comú que una noia de 16 demani la píndola per a l’acne i la hi donin sense més preguntes”. Mercedes Andeyro, de la junta directiva de la SEC i cap de servei a l’Hospital General de Villalba, recomana, en cas de prendre la píndola, una revisió mínima anual i als 2 o 3 mesos si hi ha molèsties: “Ara hi ha amb baixes dosis hormonals. Es tracta d’anar provant”.
En un article recent de Playground, la periodista Anna Pacheco relatava alguns efectes secundaris minoritaris però molt greus associats a la píndola, com la trombosi. Una de les fonts consultades era la ginecòloga i investigadora en Estudis de Gènere Enriqueta Barranco, que no es definia com a “objectora” però sí com a crítica. Barranco explica a eldiario.es que, concretament des d’edats tan primerenques, és encara més fonamental valorar el que pugui ser negatiu. En primer lloc “perquè és més freqüent que no usin preservatiu”; en segon, “perquè l’exposició a productes hormonals és molt precoç i molt perllongada en el temps. A la llarga pot presentar riscos potser fins i tot desconeguts fins al moment”.
“La píndola es ven i se seguirà venent com a producte inofensiu, i es coneixen amb relativa freqüència els efectes secundaris no greus, als quals es presta poca atenció des de l’àmbit científic. Es posa com a excusa que no hi ha estudis ni evidències, quan desgraciadament el tromboembolisme no es pot minimitzar”, continua. També incideix a educar més sobre com funciona realment la píndola quan s’aconsella per a desajustaments en la regla, doncs “no la regula, sinó que l’anul·la. Això es veu en la tendència, que ha canviat des que fa uns anys es buscava sagnar cada mes a ara que cada vegada es pregunta més sobre píndoles per no sagnar”. Quant a l’acne, sí que pensa que “quan no se sap què fer és una cosa freqüent el pensament de ‘que et doni el teu gine la píndola'”.
Mètodes de llarga durada per prevenir oblits
A Bayer van desenvolupar una altra infografia el 2016. Tractava sobre una dificultat específica de la generació ‘millennial’ amb la píndola: el 27% de les dones espanyoles d’entre 21 i 29 anys havien oblidat alguna vegada prendre-la. És l’acte quotidià que provoca més distraccions, per davant de deixar-se les claus o la cartera a casa. Aquesta proporció creix com menys edat es té, expressa Mercedes Andeyro: “I això sí que implica una mica més d’inseguretat”. Per això s’advoca com a planificació familiar per promocionar altres anticonceptius més a llarg termini: “Les més joves són les més fèrtils i, si es descuren, tenen més possibilitats relatives de tenir un embaràs que si té un descuit una de 40”.
L’ús d’altres mètodes que no siguin la píndola ni condons encara és minoritari a Espanya, tots per sota del 5%. Les expertes consultades coincideixen que, moltes vegades, s’acaba triant la píndola perquè és el més accessible, el més barat i el més conegut tant per professionals com per usuàries. Però per evitar errors o mals usos també animen a tenir en compte alternatives de més llarga durada -no definitives- o que no requereixin el recordatori diari, com l’anell. “No depenen de com se’l posen, ni que viatgin, ni que estiguin malaltes. Però cal recordar-los que això no protegeix de les MTS, sempre, com amb la píndola”, insisteix Andeyro.
Sobre el DIU, segons l’informe de la SEC, únicament l’1% de noies de 15 a 19 anys porta posat el de coure i el resultat és nul per a l’hormonal. De 20 a 24 anys s’eleva solament al 2,1% en tots dos tipus. Estudis com el CHOICE de la Universitat de Washington a Sant Luis sí que van resoldre que no estava contraindicat per a aquestes edats. El problema, segons Andeyro i també Castro o Serrano, és que ni tots els professionals tenen tota la informació, ni hi ha sempre recursos per col·locar-ho. Però defensa “que ho poden utilitzar noies joves, al mercat hi ha de menor grandària i no hi ha límit”.
