L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa recentment un nou servei d’odontologia per a persones en situació de vulnerabilitat. Ho ha fet a les instal·lacions que acollien l’extinta mútua municipal PAMEM, rebatejades com Barcelona Serveis de Salut. Aquesta és la primera passa dins d’una estratègia més àmplia, atès que les oficines de l’antic PAMEM també acullen un servei de podologia i es preveu que acullin en el futur un servei de medicina esportiva per a persones igualment en situació de vulnerabilitat; un espai per oferir informació i recursos a persones cuidadores, familiars i professionals; i addicionalment un dels quatre centres de serveis socials especialitzats en l’atenció a la dependència que s’estan posant en marxa a la ciutat per millorar el funcionament diari de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS).
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, explicava que “l’objectiu de l’Ajuntament és que les oportunitats que es generen a la ciutat siguin iguals per a totes les persones, independentment del barri on visquin o de la seva renda”. També instava a la resta d’administracions que el servei d’odontologia formi part de la cartera pública de salut per a tota la població.
La cartera dels serveis inclosos dins de Barcelona Serveis de Salut tenen a veure amb patologies no cobertes pel sistema sanitari públic, però que tot i així s’ha comprovat que poden minvar de manera substancial la qualitat de vida de les persones i tenen un clar biaix d’accés en funció del poder adquisitiu de cadascú. En concret, els serveis d’odontologia van adreçats a persones adultes i inclouran en primera instància el tractament de càries, tractament d’arrels, pròtesis removibles, fèrules de descàrrega, curetatges i higienes dentals complementàries a d’altres tractaments.
Per poder-se beneficiar del servei, s’han de complir tres criteris diferents. Un d’ells, estar ateses pels Serveis Socials municipals i tenir un pla de treball en actiu. Això inclou les diferents antenes que l’IMSS té desplegades. Això ha de ser així perquè, de fet, són les professionals de Serveis Socials les encarregades de derivar tots els casos per a la seva posterior valoració. També tenen accés al servei les persones derivades pels professionals d’atenció social dels Centres d’Atenció i Seguiment (CAS) a les drogodependències. Un altre requisit és tenir uns ingressos econòmics per sota del llindar del 0,93 de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC). Aquesta quantitat equival enguany a 529,28 euros mensuals i cal afegir 170 euros més per cada membre addicional de la unitat de convivència efectiva. Un tercer criteri seria presentar una necessitat diagnosticada a la xarxa pública d’atenció primària d’un tractament que no estigui inclòs a la cartera d’aquesta xarxa.
L’Ajuntament de Barcelona ha calculat que els serveis d’odontologia faran unes 4.000 visites i 2.000 tractaments cada any, a banda d’unes 2.300 higienes. Això es tradueix en una cobertura de 45 hores setmanals de servei d’odontologia i en 25 hores més d’higienista, a càrrec de professionals del Consorci de Salut i Social de Catalunya. El cost d’aquest personal sanitari i material se situa per sobre dels 370.000 euros l’any, sense comptar el cost del personal municipal provinent del PAMEM, encarregat de la recepció i la coordinació de tots els serveis que s’instal·lin a l’edifici del número 127 del carrer Viladomat.
En paral·lel al servei d’odontologia, l’Ajuntament manté també a les noves instal·lacions el servei de podologia adreçat a exmutualistes del PAMEM, tot i que també l’ha obert a persones en situació de vulnerabilitat, seguint els mateixos criteris socials i econòmics definits per a l’odontologia. Es preveu que aquest servei de podologia cobreixi fins a 20 hores setmanals, amb unes 2.600 visites l’any. En aquest cas, el cost del personal sanitari i del material s’estima en uns 40.000 euros.
El per què d’un servei d’odontologia municipal
El disseny i posada en marxa dels dos serveis sanitaris parteixen d’un dels objectius expressats en el Programa d’Atenció Municipal 2016-2019, aquell que fa referència a la reducció de les desigualtats socials en salut i més concretament a la reducció del nombre de persones que no poden accedir a fàrmacs i prestacions sanitàries necessàries. De fet, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) ja va destinar l’any passat més de 250.000 euros a cobrir despeses d’odontologia i ortodòncia en persones que no poden cobrir aquestes necessitats pels seus propis mitjans.
L’objectiu, expliquen des de l’Ajuntament, de millorar l’accés a determinades prestacions sanitàries que tenen un fort impacte en els processos d’inserció social i en el benestar individual, i que no formen part de la cartera del sistema públic. L’última enquesta de Salut de Barcelona apunta que el 59,2% de la població de la ciutat no ha visitat el dentista durant l’últim any, enfront del 40,8% que sí ho ha fet. Si la pregunta es fa en funció de la renda familiar disponible, destaca que el 52% de les persones de classe social més afavorida sí que l’han visitat, enfront del 28% de classe més desafavorida. De fet, aquesta situació manté una correlació molt alta amb el fet de disposar d’una cobertura sanitària privada, ja que mentre que les persones que només tenen una cobertura sanitària pública han anat al dentista durant l’últim any en un 35% de les ocasions, en el cas de les persones amb cobertura privada o mixta el percentatge supera el 50%.
Dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) apunten que la mitjana de visites l’any per habitant al dentista se situa en les 1,45. Ara bé, mentre que el 59,6% de persones amb un nivell socioeconòmic alt asseguren que han anat al dentista durant el darrer any, aquest percentatge baixa al 35,4% en el cas de les persones amb un nivell socioeconòmic més desafavorit. A més a més, les necessitats d’obturacions afecten el 15% de les persones amb una renda alta enfront del 39,4% de les rendes baixes i també s’observa un clar biaix en el nombre de pròtesis o dents ben conservades en funció de la renda familiar disponible. Addicionalment, segons la Encuesta Nacional de Salud de 2017, el 12% de la població de Catalunya manifesta que no pot accedir a l’assistència dental per motiu econòmic, però aquest percentatge s’incrementa sensiblement en les classes socials amb menys recursos (passant del 4% al 22%), així com en persones aturades (27%) o amb una incapacitat laboral (24%).
No són les úniques dades que destaquen la importància de la salut bucodental. La mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) en una nota informativa sobre salut bucodental l’any 2012 ja subratllava que entre el 60% i el 90% dels escolars i gairebé el 100% dels adults a nivell mundial presenten càries, i que entre el 15% i el 20% dels adults d’entre 35 i 44 anys pateixen malalties periodontals greus que poden desembocar en la pèrdua prematura de dents. L’OMS afegia en aquesta nota que la salut bucodental és fonamental per gaudir d’una bona qualitat de vida i que la seva absència repercuteix fins i tot en el benestar psicosocial. De fet, apuntava que les malalties d’aquest tipus són molt més comunes entre les poblacions pobres i desafavorides i, per tant, la seva prevalença està estretament relacionades amb la disponibilitat i accessibilitat als serveis de salut. Per aquesta raó, i donada l’eficàcia comprovada dels tractaments, l’OMS recomanava instaurar i promocionar polítiques públiques per a la promoció de la bona salut bucodental.
