A les empreses de sanitat privada els ha anat molt bé amb les retallades en la sanitat pública. Mentre es deteriorava el sistema comú, s’ha accelerat un mercat que no para de créixer tant pels diners que arriba de les asseguradores com pel dels concerts o concessions amb els governs.
El sistema públic va veure com van caure els seus recursos gairebé un 6% entre 2010 i 2015. La recuperació dels pressupostos que s’ha registrat després no ha restablert la situació. Així ho explicava la consultora AON en analitzar el mercat de salut privat el 2018: “Les deficiències en el sector sanitari públic que continua sofrint les mesures restrictives preses el 2012”.
Les clíniques privades no benèfiques van ingressar 1.615 milions d’euros públics el 2017, segons l’última anàlisi disponible de DBK, encadenant cinc anys seguits d’increment (un 13% més). Les asseguradores han passat de facturar 6.900 milions en pòlisses a uns 8.000 milions. A la calor d’aquest negoci, grans grups sanitaris han acudit al negoci espanyol: vuit operadors es reparteixen tres quartes parts del pastís.
El sector està dominat per Quirónsalud, Vithas-Nisa, HM Hospitales, HLa (Asisa) i Hospiten la facturació dels quals –uns 3.951 milions– acapara el 64% de la xifra de negoci global. Altres operadors destacats són Sanitas i Clínica de Navarra. Tots junts facturen al voltant de 4.500 milions d’euros i presenten un increment sostingut d’ingressos fins a cotes rècord. El mercat s’ha convertit en una cosa atractiva de manera que corporacions gegantesques han desembarcat adquirint el control d’alguns d’aquests grups.
Així, l’alemanya Fresenius es va fer amb Quironsalud, la britànica BUPA domina Sanitas i l’estatunidenca Centene es va comprar la meitat de Ribera Salud. Els tres són els principals agents que dirigeixen hospitals 100% privatitzats de la xarxa pública (com els de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana).
El resultat és que el nínxol està en cada vegada menys mans. Quironsalud s’ha conformat a base de fusions entre Quirón i IDC-Salut (l’antiga Capio). Gestiona quatre hospitals del sistema sanitari públic madrileny i altres dos concertats a Catalunya. Això li va permetre facturar 2.540 milions d’euros el 2016. Els concerts amb la sanitat pública aporten un terç del que guanya. Aquests acords s’han convertit en un filó econòmic.
Els seus números van fer que Fresenius, la major empresa de sanitat privada d’Europa, pagués 5.600 milions per ella (va cridar a la divisió Helios Spain). “Els ingressos del costat públic són més rendibles que els del costat privat”, va confessar el conseller delegat de Fresenius en informar de l’operació. Amb la venda, el fons de capital de risc que dominava el conglomerat, CVC, es va embutxacar 2.600 milions de plusvàlues. Fins a setembre de 2018, la divisió espanyola ha ingressat 2.231 milions, un 20% més que en el mateix període de 2017, segons els informes trimestrals de l’empresa.
La valenciana Ribera Salud va ser la pionera de la gestió externalitzada integral d’hospitals finançats amb fons públics. Va estrenar el model Alzira a l’hospital de la Ribera a la Comunitat Valenciana i va ampliar les seves concessions a Dènia, Torrevella i Vinalopó. També va desembarcar a Madrid en fer-se amb el contracte dels laboratoris que donen servei a diferents hospitals públics i un centro en la localitat de Torrejón d’Ardoz.
El Govern regional d’Ignacio González (PP) li va donar més pista en adjudicar-li dos dels hospitals que va pretendre privatitzar en el seu avortat projecte de 2012. Ribera Salut es va desfer de l’hospital que controlava en vendre les accions que posseïa en la societat contractista de Torrejón d’Ardoz a Sanitas. L’any passat, el grup Centene va comprar el 50% de Ribera al mateix temps que recomprava a Sanitas la seva participació en aquest hospital madrileny.
Ingressos assegurats
Els diners que parteix dels pressupostos sanitaris de les comunitats autònomes per a concessions administratives d’aquest tipus és una veta suculenta, ja que assegura els ingressos. Fins i tot alguns contractes recullen l’augment en la facturació amb diferents criteris. Així, en la Comunitat de Madrid han passat d’assignar als hospitals privatitzats 299 milions d’euros en 2011 a 451 el 2012 i 617 el 2016. Ribera Salut i Sanitas es reparteixen els contractes de concessions de la Comunitat Valenciana. L’expansió del model privatitzat va fer que de 56,9 milions d’euros el 2010 es passés a 283 el 2014 i 308 milions el 2018.
La Fundació Idis, que agrupa empreses sanitàries, analitza que “continua la tendència començada fa alguns anys de concentració en grups hospitalaris cada vegada més potents, arribant a un sector cada vegada més concentrat”. I, encara que la desinversió pública s’ha revertit després de la crisi econòmica –sobretot en la part d’hospitals–, el mercat es reforça any rere any. També defensa que l’auge de la sanitat privada és beneficiós per al sector públic perquè “descàrrega” al sistema i “allibera recursos” en acudir més gent als hospitals privats.
La presidenta de l’Associació d’Economia de la Salut, Laura Vallejo-Torres adverteix per la seva part dels riscos que implica la concentració. Aquesta professora de la Universitat de Las Palmas entén que aglutinar “pot portar a la creació de monopolis i oligopolis que impliquen problemes per a la competència i això pot suposar perjudicis tant per als pacients com per als treballadors del sector”. L’economista adverteix que la concentració és “una tendència global en tots els sectors i també en el de la salut”.
Un altre dels gegants que ha il·luminat aquesta nova realitat sanitària és el nascut de la unió entre Vithas i Nisa. “Dos importants grups sanitaris de prestació de serveis d’assistència privada de lliure elecció i concertada per a col·lectius públics a Espanya i serveis sanitaris a pacients públics mitjançant concerts sanitaris”, segons els va descriure la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència en analitzar el seu projecte de fusió el 2016. Tots dos sumaven entre el 10 i el 20% del valor dels concerts públics subscrits a Madrid, Comunitat Valenciana i Andalusia, va explicar la CNMC.
La compradora, Vithas, és el projecte dels germans Gallardo, i va créixer impulsada en part amb aquests diners públics. Els amos dels laboratoris Almirall van presentar l’empresa d’hospitals privats el 2012, el mateix any en què es van acollir a l’amnistia fiscal per a regularitzar 113 milions d’euros ocults. Aquest curs van ingressar, almenys, 30 milions d’euros de diferents administracions. El 2017 van adquirir Nisa per a ampliar el negoci. La facturació global ha passat de 205 milions el 2013 a 521 milions el 2017.
En aquesta cúpula també es troba el grup HM Hospitals que mostra una senda de facturació a l’alça i va ingressar 336 milions d’euros el 2017, un 7,7% més que el curs previ, i la canària (ara estesa a Mèxic i el Carib) Hospiten que ha passat de 244 milions el 2013 a 287 el 2017 (un 17,6% més).
Hospiten és un gran grup hospitalari d’origen canari, el creixement del qual va ser unit als concerts públics que va mantenir des de 1977, des del postfranquisme, alguns renovats irregularment. L’executiu va haver de finalment anul·lar una bateria d’ells el 2018 per a treure’ls de nou a concurs. L’amo d’Hospiten, Pedro Luis Cobiella, va aparèixer en els Papers de Panamà per tenir una societat off-*shore per a ingressar plusvàlues.
