La longitudinalitat i la continuïtat són característiques de l’atenció sanitària que estan fortament relacionades amb els seus resultats. Apareixen amb freqüència en plans, programes i articles, però no tothom entén el mateix quan empra aquestes paraules. És més, sovint es confonen una i altra.
Va ser Barbara Starfield qui va aprofundir en el seu coneixement i definició i va diferenciar els dos conceptes. Així, l’aspecte substancial i definitori de la longitudinalitat és la relació personal a través del temps, amb independència dels problemes de salut, i és pròpia del generalisme. En canvi, la continuïtat està relacionada amb el seguiment d’un episodi de malaltia específic i la relació personal professional-pacient es dóna entorn d’aquesta patologia i és pròpia de l’atenció feta per especialistes.
La mateixa autora va identificar la longitudinalitat com un dels atributs substancials de l’atenció primària de salut, fortament relacionada amb els altres tres, que són l’accessibilitat, la globalitat i la coordinació. Va proporcionar evidència dels avantatges de la longitudinalitat de professional en: Major identificació dels problemes i necessitats, diagnòstic més precís, menor nombre d’hospitalitzacions, menors costos, major compliment d’algunes activitats preventives i augment del grau de satisfacció. Aquests efectes els va atribuir al coneixement adquirit amb el pas del temps, a la millor identificació dels problemes dels pacients i a la relació de confiança generada.
Tant la longitudinalitat com la continuïtat han estat motiu de nombrosos estudis i publicacions. La introducció de noves formes de provisió de serveis a la població amb patologia crònica en la última dècada ha despertat l’interès per comprovar i constatar els seus beneficis, donat que la longitudinalitat és una característica que no es conserva en la gran part de les noves estructures assistencials.
En el document Els beneficis de la longitudinalitat i de la continuïtat recollim els articles que va utilitzar Starfield i, sense ànim de ser exhaustius, els que s’han publicat posteriorment al seu treball. Com a resultats més importants d’aquests últims trobem: la continuïtat millora els resultats en medicina preventiva i salut general, maternitat i salut infantil, salut mental i psicosocial, maneig de malalties cròniques i cost de l’atenció. La continuïtat de metges especialistes s’associa a menors taxes de mortalitat. La longitudinalitat del professional mèdic d’atenció primària s’associa a una menor probabilitat de mort, a taxes més baixes d’hospitalització per diabetis I a menys ingressos hospitalaris per malalties sensibles a ser ateses a l’atenció primària. També s’ha observat una forta associació entre nivells més alts de longitudinalitat i un menor cost total de l’atenció sanitària així com de les hospitalitzacions.
