Actualitat

L’assetjament ultracatòlic en les clíniques: “Una senyora amb un rosari em va agafar pensant que anava a avortar i em va dir ‘no ho facis'”

Si no hagués sortit de la clínica no li hauria passat, però va haver d’absentar-se un moment per a parlar per telèfon. Després de penjar, es va disposar a tornar a entrar, però una dona amb un rosari a la mà que s’havia col·locat en la vorera de davant es va dirigir a ella i li va tallar el pas. Va passar fa uns nou mesos en la clínica Iris, d’Albacete, on habitualment es practiquen avortaments. Rocío (nom fictici) no acudia per a això, però la dona amb la qual es va topar va creure que sí. “Quan anava a entrar, la senyora em va agafar del braç pensant que anava a avortar i em va dir ‘no ho facis'”, explica aquesta jove en conversa amb eldiario.es.

Encara que només era una persona la que esperava a les portes de la clínica, el cas il·lustra el que passa setmanalment en diversos centres mèdics que practiquen avortaments a Espanya, on grups d’ultracatòlics intercepten, assetgen i intenten convèncer a les dones que entren perquè no avortin. L’Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (ACAI) fa anys que denuncia la situació i ara el Defensor del Poble ha començat a investigar i recaptar informació sobre això. De fet, el cas de Rocío forma part de les seves indagacions. Aquesta setmana, l’avortament ha tornat a posar-se sobre la taula després que el número dos de la candidatura de Pablo Casado, Adolfo Suárez Illana, hagi assegurat que “els neandertals també l’usaven: esperaven que naixessin i els tallaven el cap”.

“Jo no tenia molt clar a què es referia, però vaig començar a trobar-me molt incòmoda”, diu Rocío, que prefereix no fer públic el seu nom real. –”Què no faci què?”, li va preguntar. –”Que no avortis”. –”Ah, Què no véns a això?”, va prosseguir la dona en veure la seva cara de sorpresa. La jove, que viu a València però aquests dies es trobava en el seu Albacete natal, explica que, entre espantada i descol·locada, no li va voler respondre i li va preguntar si treballava a la clínica. “La senyora, molt indignada em va dir que no, que pertanyia a una associació provida i que ajudaven les dones que estan embarassades perquè no avortin”.

Les ajudes a dones embarassades solen ser ofertes per associacions antiavortistes, que utilitzen bona part del contingut de les seves pàgines web per a induir temor, mitjançant afirmacions falses i exageracions, a les dones respecte a la interrupció voluntària de l’embaràs, actualment regulada per una llei de 2010 que permet l’avortament lliure fins a la setmana 14. És el cas de Red Madre, l’organització de la qual precisament és patró Suárez Illana i que en els últims dies diversos líders del PP, entre ells Casado, posen com a exemple en parlar de la seva proposta d’una Llei de Suport a la Maternitat.

Segons explica Rocío, la dona li va dir que en la seva associació tenien recursos econòmics, roba de bebè i advocats –”per a tramitar les adopcions”, explica que li va comentar–. “La dona no va utilitzar la violència en cap moment, però jo sí que em vaig sentir violentada i jutjada”, assenyala la jove. Quan va tornar a casa seva, va començar a buscar informació sobre aquest tipus de grups i va recordar les notícies que havia llegit sobre el que solen fer a les portes de les clíniques, alguna cosa que a més d’Albacete passa en ciutats com Madrid, Màlaga o Córdoba, segons denúncia ACAI.

I si hagués anat a avortar?

“Vaig entrar en diferents pàgines web i em va semblar increïble el que allí deien. Sóc química i crec que tinc formació científica suficient per a saber que el que asseguren aquestes dones sobre l’avortament és mentida”. Rocío es va posar llavors a pensar què hauria ocorregut i com s’hauria sentit si efectivament hagués estat embarassada i qui hagués acudit a la clínica anés a avortar. “L’últim que em vindria de gust seria trobar-me a una senyora resant el rosari que m’agafi del braç i em digui ‘no ho faci’ i que pot ajudar-me amb roba i un advocat. Tu has pres una decisió difícil i que has pensat molt i que de sobte vingui algú a qüestionar-te crec que és dur i indignant”.

Davant això, i “per la incomoditat que jo havia sentit i la que no em volia ni imaginar que haurien sentit altres dones”, va decidir interposar una denúncia davant la Policia Nacional. Així que, al voltant de les 21.00 hores del dia 4 de juliol de l’any passat, segons consta en aquesta, Rocío es va dirigir a la comissaria d’Albacete, on va explicar el que havia viscut. Segons relata la jove, els agents li van comentar que no veien cap delicte en els fets, però “després de molt insistir” van tramitar la denúncia. No va tornar a saber res d’això fins fa unes setmanes, quan es va dirigir de nou a la comissaria per a preguntar sobre l’estat.

“Em van dir que havia canviat la llei fa poc i que com no hi havia autor conegut no podien enviar-la al jutge”, diu Rocío referint-se a la reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal, modificada el 2015 per a introduir aquest canvi –excepte en el cas d’alguns delictes greus–. Eldiario s’ha posat en contacte amb el gabinet de premsa de la Comissaria Provincial d’Albacete per a preguntar pel cas sense obtenir de moment resposta. Rocío, per part seva, ha registrat recentment una comunicació davant la Subdelegació del Govern per a sol·licitar informació sobre l’estat de la denúncia.

El seu cas forma ara part de la recerca que està duent a terme el Defensor del Poble, que està sol·licitant informació a ACAI i en els últims dies li ha demanat a Rocío una còpia de la denúncia. La jove espera que les perquisicions tinguin el seu efecte perquè la porta d’una clínica –”en la qual les dones decideixen lliurement”, assumeix– “no és un lloc en el qual fer això i menys d’aquesta manera, donant per fet que tota persona que passa per allí avortarà i sense buscar explicacions (que tampoc són de la seva incumbència) sinó seguint el principi ultraconservador que tota dona que vulgui avortar simplement no ha de fer-ho”, esgrimeix Rocío en un escrit que ha enviat al Defensor del Poble.

ACAI celebra que la jove hagi volgut fer públic el cas, ja que hi ha molta dificultat perquè dones que “abans de res volen preservar la seva intimitat” i “fugir de l’estigma associat a l’avortament” denunciïn. Això no significa que no pateixin les conseqüències, com ha posat de manifest l’associació en la primera recerca realitzada sobre aquest tema, per a la qual va entrevistar a més de 300 dones que van avortar en diferents clíniques. “M’han fet sentir com una assassina, m’han dit que anava a anar a l’infern, que estava matant al meu fill (el nen venia malament), horrible, no sé si això és legal” o “es posaven davant i no em deixaven tranquil·la” són alguns dels testimoniatges recopilats. Un 89% i un 66% de les dones van declarar haver-se sentit assetjades i amenaçades, respectivament.

Aquest és un article de eldiario.es