Pedro Alonso (1959, Madrid) evita caure en llocs comuns, però es mostra convençut que la lluita per a erradicar la malària ha donat en els últims dies un pas històric. Aquest dimarts, Malaui va donar el tret de sortida a la primera campanya de vacunació multitudinària contra aquesta malaltia a nivell mundial, al qual en les pròximes setmanes se sumaran Kenya i Ghana.
“S’ha començat a vacunar per primera vegada de forma rutinària, no com a part d’una recerca, sinó com un producte llest per a ser usat”, explica des de Ginebra el metge espanyol, director del programa mundial de malària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de 2014.
L’organisme coordina el programa pilot en col·laboració amb els ministeris de salut dels tres països. Uns 360.000 nens rebran les dosis cada any, que han de complementar-se amb altres mesures contra la malaltia com l’ús sistemàtic de mosquiteres, la fumigació d’interiors amb insecticides i la utilització de les proves de diagnòstic i el seu tractament.
La vacuna, anomenada RTS,S, és fins avui l'”única capaç de reduir dràsticament la malària entre la població infantil”. No obstant això, la seva eficàcia és limitada: els assajos clínics van demostrar que redueix els casos en un 40%. “Aquesta protecció parcial pot tenir un gran impacte a nivell global”, defensa l’investigador. Segons dades de l’OMS, la malària es cobra cada any la vida de 435.000 persones, en la seva majoria nens. La major part de les morts es produeixen a Àfrica, on més de 250.000 menors moren a l’any com a conseqüència de la malaltia.
L’avanç es produeix després de la patacada experimentada l’any passat en la lluita contra la malària, que es va estancar per primera vegada en l’última dècada per la falta d’inversió en programes de prevenció i de tractament. Darrere d’aquest programa pioner impulsat en Malaui hi ha més de 30 anys de recerca. Alonso, amb una llarga i reconeguda trajectòria en aquest camp, també ha format part d’ella, duent a terme els primers assajos fa més de 15 anys.
El programa de vacunació contra la malària ja és una realitat a Malaui. És un abans i un després en la lluita contra la malaltia?
El terme ‘històric’ s’utilitza amb certa lleugeresa a vegades però en aquest cas està plenament justificat: és un dia històric. Perquè el reconeixement de la necessitat i els primers intents per a desenvolupar una vacuna contra la malària es remunten a fa més de 100 anys. Aquest dimarts es va començar a vacunar per primera vegada de forma rutinària, no com un estudi o una recerca, sinó com un producte llest per a ser usat, es va començar a vacunar al primer nen d’Àfrica contra aquesta malaltia.
Per tant, és un assoliment extraordinari de la ciència, del coneixement i de la tecnologia al servei dels més necessitats. Que es tingui per primera vegada una vacuna contra una de les malalties més letals i que més sofriment ha causat en la història de la humanitat és, efectivament, un moment històric. Estem davant la història de la ciència, de la medicina i de la salut, especialment als països més pobres.
Com han anat els dos primers dies de la vacunació?
Està anant tot molt bé. És part de la fita, que són la mateixa gent que vacuna contra el xarampió, la varicel·la o la diftèria són els mateixos que estan vacunant ara en els dispensaris, exactament igual que la resta. És un servei aportat plenament pels ministeris de salut dels països. Són gent molt experimentada i està anant tot molt bé. Aquest és el salt tan especial que s’ha generat. Ja no és un projecte de recerca, no és un assaig com els que hem fet tantes vegades, això és: ja tenim una vacuna llesta i pot començar a utilitzar-se.
Ho esmentava abans: hi ha hagut molts projectes que han investigat vacunes contra la malària, però aquest és el primer que tira endavant fins a poder aplicar-se de forma rutinària.
Hi ha hagut molts intents de desenvolupar vacunes -és a dir, la substància que injectes, genera una resposta immune i això et protegeix, o et protegeix parcialment- des de fa 100 anys. Algunes han progressat bastant, però no hi ha hagut cap que hagi completat el procés del que es diu desenvolupament clínic, l’avaluació per agències reguladores i llum verda per a la seva aplicació. En aquest sentit, aquesta sí que és la primera vacuna que pot aplicar-se a gran escala perquè és la primera que ha cobert tot aquest procés. Altres vacunes i altres intents de vacunes s’han quedat pel camí.
Una altra cosa diferent són altres eines de lluita contra la malària com a fàrmacs o medicines. Sí que comptem amb altres eines, però és la primera vegada que tenim una vacuna que ha cobert tot el seu desenvolupament, com faríem amb qualsevol altra vacuna per a qualsevol altra malaltia, i que estaria llesta per a ser aplicada.
La vacuna RTS,S ha estat resultat de més de 30 anys de treball. Vostè ha estat més d’una dècada col·laborant en la recerca. Com han estat tots aquests anys?
Comencen amb una investigadora de la Universitat de Nova York, Ruth Nussenzweig, que va ser la que va descriure per primera vegada la proteïna del paràsit. Després es va decidir intentar utilitzar aquesta proteïna com a vacuna. Parlem de finals dels anys 70, són efectivament més de 30 anys de recerques de diferents persones en diferents moments que han anat aportant diferents components.
Aquest matí parlava amb la meva filla i em preguntava: “Hi ha un inventor d’aquesta vacuna?”. No, no hi ha un inventor, avui dia aquestes coses no són així. Són diferents persones en diferents moments: des de qui descobreix la proteïna, al primer que va generar una proteïna recombinant que la imitava o als quals van començar a assajar-la en humans quan no funcionava.
Després es van començar a desenvolupar adjuvants [substàncies que s’afegeixen a la vacuna per a augmentar la seva eficàcia, segons l’OMS] que permetien potenciar la resposta de la vacuna, es van començar a assajar i a veure respostes positives. En el meu cas, a primers dels anys 2000 se’ns demana que avaluem si aquesta vacuna podria funcionar i com podria fer-ho en nens africans, que era l’objectiu fonamental.
Això va permetre que des de l’Hospital Clínic de la Universitat de Barcelona i, molt important, un centre de recerca creat a Moçambic, amb suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), es tinguessin les capacitats tècniques i el coneixement per a poder desenvolupar i avaluar el producte a Àfrica. Donats els resultats, van poder entrar altres grups també a donar suport fins que es completa tot el procés amb els comitès assessoris de l’OMS i l’Agència Europea del Medicament.
És un procés llarg, molt complex, que requereix diferents actors en diferents moments. Això ens recorda la complexitat que és desenvolupar una vacuna contra un paràsit tan difícil com aquest.
No obstant això, la vacuna té eficàcia limitada. Prevé 4 de cada 10 casos de malària.
És una vacuna imperfecta, d’eficàcia moderada, que incorpora tecnologies, sobretot quant als adjuvants, realment capdavanteres. Però no és una vacuna com la imatge que molta gent té: ‘Una vegada que estic vacunat, ja estic completament protegit’. No, estàs només parcialment protegit, però perquè en la malària és molt difícil.
Però aquesta protecció parcial pot tenir un gran impacte a nivell global. Per això, quan la gent li pregunta “però val la pena produir la vacuna que només redueix el 40% dels casos?”, és que el 40% dels casos de 200 milions de casos que tenim cada any i 400.000 morts anuals són molts casos i moltes morts els que aquesta vacuna pot evitar.
És una vacuna que requereix quatre dosis, que donarem a nens de 5 mesos i dos anys de vida. Tenim esperança que vagi a contribuir juntament amb les altres eines que tenim com les mosquiteres o fàrmacs a tractar de controlar una malaltia que ha vist grans progressos en l’última dècada, però que en els últims dos o tres anys estem veient com ressorgeix amb força.
Què queda ara per fer per a avançar en l’eficàcia? Quin és el següent objectiu que es marquen?
Hi ha diversos objectius. El primer és immunitzar, mesurar l’impacte de la vacuna i eventualment estendre la seva utilització. En segon lloc, i això requereix monitorar, veure l’impacte, veure que es compleixen les dosis com cal donar-les, que es confirmen els perfils de seguretat… aquí hi ha tot un treball per fer.
En paral·lel, cal tractar de nou com millorar aquesta vacuna. Sempre ho hem dit: no és una vara màgica, no és la solució a tots els problemes, però contribueix a una solució. Necessitem altres vacunes eventualment millors i això portarà molts anys encara per davant de recerca, però no renunciem al fet que es pugui millorar els nivells d’eficàcia que aquesta vacuna aporta.
També és la primera vacuna contra un paràsit.
Quan parlava de dies històrics no és només perquè s’aplica una vacuna contra la malària, sinó perquè és la primera vacuna contra un paràsit humà. És un assoliment extraordinari.
Àfrica és la zona del món més copejada per la malària, que s’acarnissa amb les persones més empobrides. Per què són tan importants aquest tipus d’avanços per a reduir la desigualtat?
Moltes vegades pensem que la solidaritat amb els quals menys tenen es resol amb voluntaris anant a treballar a aquestes zones o amb recursos econòmics. Això és important, té valor, però les capacitats estan en els mateixos països d’Àfrica. No necessitem manar a ningú, ells tenen capacitats i cada vegada més.
Efectivament, necessiten recursos econòmics. Però moltes vegades falten coneixements, ciència i tecnologia. Aquests són una palanca que poden ajudar a resoldre grans problemes. Des de l’àmbit de l’energia o des de l’àmbit de la potabilització de l’aigua o la salut… moltes vegades requereixen solucions tecnològiques. I tecnologia és precisament el que no tenen.
L’antic primer ministre de Moçambic Pascoal Mocumbi, un home extraordinari i un dels pares de la independència, deia: “Necessitem investigar precisament perquè som pobres”. A Espanya ha costat molt, també en el món, reconèixer que una de les majors aportacions que com a països rics podem fer és posar al servei de les poblacions més desfavorides la ciència, la tecnologia i el coneixement que tenim, perquè són els que tenen la veritable capacitat de transformar.
Per a mi, la vacuna de la malària, com uns altres, és un exemple d’aquesta capacitat de transformar. Espanya va jugar un paper important i els recursos dels contribuents espanyols a través de l’AECID han jugat un paper fonamental en l’àmbit de la ciència i la tecnologia. Moltes vegades em fa pena veure com avui dia, en el debat públic, aquests temes estan absolutament absents. Em dóna tristesa veure que la discussió sobre la cooperació internacional d’Espanya ha desaparegut completament.
De fet, Espanya porta des de 2010 sense aportar un sol euro al Fons Mundial contra la sida, la tuberculosi i la malària, un dels organismes que han finançat aquest programa pilot.
Al costat de GAVI Aliança Global de Vacunes i Unitaid, el Fons Mundial contra la sida és un dels organismes que està finançant aquest desplegament. Espanya està absent. Però està absent del debat públic, no hi ha més que veure els discursos en el parlament o els debats entre els candidats, on aquests temes no apareixen. Espanya ha abdicat de la seva responsabilitat global.
