Dos doctors de centres públics de recerca de Galícia i la Comunitat Valenciana han cobrat milers d’euros de les farmacèutiques les vacunes de les quals per a la meningitis promocionen enmig del procés pel qual Sanitat, de moment, ha rebutjat incorporar-les de manera generalitzada al calendari oficial. Aquesta mesura implicaria major finançament públic. Els pediatres Federico Martinón Torres i María Garcés van cobrar individualment gairebé 100.000 i 36.000 euros cadascun de les companyies Pfizer i GSK, les propietàries d’aquests sèrums, entre 2017 i 2018.
Martinón Torres, que coordina el grup de Genètica, Bovines, Infeccions i Pediatria de l’Institut de Recerca Sanitària de Santiago (IDIS), va ingressar 71.800 euros de Pfizer i uns altres 24.500 de GSK en els dos últims anys, segons les dades publicades per les mateixes farmacèutiques. Garcés Sánchez està adscrita a l’àrea de vacunes de Fisabio (la Fundació per al Foment de la Recerca Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana) i figura en el Comitè Assessor de Vacunes de l’Associació Espanyola de Pediatria. Va ingressar 30.346 euros de Pfizer entre 2017 i 2018 més 5.830 euros de GSK, segons els mateixos documents. El gruix dels diners es refereix a “honoraris” per prestació de serveis diferents dels programes d’I+D que Farmaindustria consigna en altres capítols.
La meningitis i les seves vacunes presenten el següent panorama: la britànica GSK és la propietària del sèrum per a la meningitis B Bexsero en haver-la-hi comprat a la suïssa Novartis el 2014. Després de convertir-se en producte de lliure accés amb recepta en les farmàcies el 2015 (abans era d’ús exclusivament hospitalari), no ha aconseguit encara entrar entre les vacunes obligatòries segons l’última decisió del Consell Interterritorial de Sanitat. L’estatunidenca Pfizer va treure el 2018 la seva versió per a aquesta patologia: Trumenba.
A més, totes dues companyies comercialitzen vacunes denominades tetravalents contra la meningitis A, C, W i I: Menveo i Nimenrix respectivament. El 2017, l’Agència Espanyola del Medicament va permetre la seva comercialització en farmàcies. Ambdues sí que seran finançades públicament per a adolescents, però no s’estenen als lactants com demanava l’Associació Espanyola de Pediatria ni amb la velocitat que demandava aquesta organització.
Rebuig de Sanitat i reacció
Poc després de conèixer-se les decisions de la Comissió de Salut Pública, que seguien la recomanació tècnica del grup d’experts, tots dos van reclamar en el Congrés Nacional de Pediatria el juny passat. Martinón Torres va adduir que “les taxes més altes de malaltia meningocòccica es donen en lactants Per tant, siguin molts o pocs casos, és important recalcar que és prevenible mitjançant la vacunació”. Feia referència a les raons esgrimides pels avaluadors de la Comissió de Salut sobre la baixa incidència de la malaltia i el seu alt preu de comercialització: 100 euros per dosis de Bexsero.
Aquest pediatre ja havia intentat desmuntar els arguments del grup de treball públic abans que es fes oficial la postura de Sanitat. Anteriorment, Martinón Torres va dirigir un estudi per a simplificar la pauta d’aplicació de Bexsero de quatre a tres dosi utilitzat per l’Agència Europea de Medicaments per a canviar les indicacions del sèrum. El pediatre va declarar que aquest avanç faria més factible el finançament públic.
Martinón Torres explica a eldiario.es que aquests pagaments “es corresponen amb activitats personals com a consultor tècnic o ponent en la meva àrea de coneixement i experiència investigadora. En aquestes activitats sempre exposo, i així ho exigeixo sense cap altre tipus de condicionant, la meva visió científica personal que desenvolupo tant a nivell nacional com internacional i que se sustenten en més de 24 anys d’exercici professional”.
El pediatre afegeix que “sempre es declaren pertinentment en cadascuna de les situacions que poguessin arribar a interpretar-se potencials conflictes d’interès”. No obstant això, en aquestes aparicions públiques no queden reflectides les vinculacions contractuals amb GSK o una altra empresa (cosa que sí que s’inclou al peu dels articles científics). De manera similar, va signar el 2018 com a cap de servei hospitalari i investigador una “informació essencial sobre vacunes per a pares i famílies” que enumera les “vacunes recomanables addicionals” sobre malalties i sèrums. No hi ha referències a possibles conflictes d’interessos.
Sánchez Garcés, per part seva, va insistir que s’estengués la vacuna contra els serotips ACWY als nens (ara està incorporada per a adolescents): “Seria important vacunar a nens petits pel fet que són els que més risc tenen de contreure la malaltia”. Una mica abans, el maig de 2019, aquesta doctora va participar en la reunió de la Societat Europea de Malalties Infeccioses Pediàtriques per a comentar les noves dades sobre la immunitat aportada al llarg del temps per aquestes vacunes. Es presentaven sengles estudis (en els quals la pediatra no participava) sobre les marques Menveo (GSK) i Nimenrix (Pfzer). Cadascun era finançat per la seva companyia fabricadora. La investigadora va ser presentada com a “científica de FISABIO” sense al·lusió als pagaments anuals de les companyies.
María Garcés Sánchez ha contestat a eldiario.es que com a experta “ens sol·liciten assessorament i consultoria científica a través de la nostra experiència. Com a professional sanitària, la meva obligació és tractar de traslladar quants avanços basats en l’evidència científica es produeixin en aquest camp i les dades del qual, suportats tant en estudis en vida real com en assajos clínics, hagin demostrat millores en matèria de prevenció de les malalties prevenibles per qualsevol patogen que pugui produir malaltia en el nen”.
Mercat creixent
La vacunes de la meningitis estan protagonitzant un periple comercial d’alta volada en els últims anys. GSK va comprar la línia de vacunes de Novartis en la qual estava Bexsero per 7.000 milions d’euros a la fi de 2014. La decisió de l’Agència del Medicament de convertir-la en producte d’accés en farmàcies amb la recepta del metge va disparar les seves vendes a partir de 2015. Les tetravalents també han tingut un procés similar. Pfizer va comprar Nimenrix a GSK per una mica més de 100 milions l’octubre de 2015. Dos anys després, Sanitat també va admetre que es comprés en farmàcies. El 2019 les dues vacunes tetravalents han passat al calendari oficial per a substituir el sèrum específic de la meningitis C a partir dels 12 anys d’edat. Això implica el finançament públic: en conseqüència, la Comunitat de Madrid va comprar l’abril passat 100.000 d’aquestes dosis per 3,35 milions d’euros. Castella i Lleó va anunciar poc abans el mateix: 50.0000 vials per 1,57 milions.
La farmacèutica Pfizer ha contestat a eldiario.es que “cada acord amb un professional estableix i deixa clar que per a Pfizer està prohibit incentivar o recompensar als professionals sanitaris per la utilització o suport als nostres medicaments”. GSK no ha respost a les preguntes d’eldiario.es.
“Entenc que contraposades les xifres rebudes i la meva ferma posició de recomanar la vacuna es pugui plantejar un dubte sobre un possible conflicte d’interessos”, admet la doctora Garcés Sánchez qui insisteix que ho fa “des de la més ferma convicció científica. Si els resultats dels últims estudis clínics no fossin els que són, la meva posició canviaria completament”.
El metge gallec es queixa que “en els últims temps, des de moviments antivacunes i afins, així com des d’altres interessos, s’ha pretès, amb qualsevol pretext, posar en qüestió a la immensa majoria dels professionals que actuen sota criteris únicament d’evidència científica i promoció de la salut”. Considera que és positiu que es conegui els diners que rep cadascun de la indústria. I després insisteix que hi ha “interessos contraris a la salut de nens que defensem la pràctica unanimitat dels pediatres”.
Tots dos professionals sanitaris del sistema públic no només apareixen en els llistats de Pfizer i GSK. El 2017 i 2018, Martinón Torres va ingressar 29.474 euros de MSD i 23.231 de Sanofi. Garcés Sánchez va afegir uns altres 32.382 euros en aquest temps de l’estatunidenca MSD. Aquesta companyia assegura que “la recurrència en la contractació d’un mateix professional sanitari obeeix a aspectes com l’experiència, qualificació, prestigi professional, el coneixement sobre una determinada matèria per sobre de la mitjana, actituds docents o comunicatives”. Sanofi no ha volgut entrar en “informació detallada” sobre les seves transferències de valor.
