La desinformació sanitària s’expandeix sense control per internet. Notícies errònies i rumors relacionats amb la salut estan a l’ordre del dia, per molts esforços que es facin a eliminar-los o restringir-los. Per això han nascut nombroses iniciatives, originades des de múltiples fronts, per a posar-los fre.
L’educació i el pensament crític són claus per a saber com processar i valorar la informació amb la qual ens topem. En el millor dels casos, aconseguirem el criteri per a distingir la informació falsa de la veritable, i també per a reconèixer quins webs són fiables i quins no. Però la realitat és que no se li poden posar portes al camp. Hi ha molts interessos darrere que porten a la creació i difusió dels rumors sanitaris: l’afany econòmic, la falta de temps per a contrastar, la intenció de danyar a empreses o persones concretes… O, simplement, com deien en la pel·lícula El caballero oscuro, hi ha gent que vol veure el món cremar.
El primer pas és dubtar raonablement de la informació. Per exemple, davant un missatge de WhatsApp amb una notícia sobre salut que sona molt impactant o conspiranoica, moltes vegades n’hi ha prou amb buscar el títol de la informació a Google acompanyada de la paraula “bulo” per a arribar a webs fiables que expliquen i desmunten aquesta informació.
Com crear consciència crítica
Existeixen multitud de maneres més desenvolupades de potenciar aquesta educació sanitària i pensament crític entre la població. Com? Començant per l’educació en els col·legis i les famílies, passant per cursos i activitats a diferents públics i arribant fins als pacients a través dels professionals sanitaris. Ricardo Reolid, metge de família, participa en una iniciativa sorgida l’any passat a Albacete amb l’ajuda de la Fundació Biotyc i el suport del Col·legi Oficial de Metges: el projecte P@cientes 3.0. El seu objectiu, segons Reolid, és “crear competències digitals en els pacients per a evitar que quedin ancorats en la bretxa digital. Se’ls ha format en habilitats digitals amb un taller presencial i se’ls ha donat accés a un escriptori virtual específicament dissenyat per a accedir a pàgines web amb informació sobre salut”.
Més del 60% de la població espanyola utilitza Internet per a consultar informació de salut pel seu compte i risc. Llavors, per què no prescriure enllaços i aplicacions de salut fiables quan passin per la consulta? Segons el I Estudio sobre Bulos en Salud, elaborat per l’Observatorio de los Bulos de Salud a Internet i Doctoralia, només 1 cada de 3 metges recomana aquests recursos perquè els pacients puguin consultar els seus dubtes amb totes les garanties. Prefereixen fer pedagogia en la consulta per a combatre la desinformació (era així per al 79% dels metges enquestats) i utilitzar les xarxes socials per a desmentir rumors (41%).
Reolid explica la importància de la formació en habilitats digitals dels professionals sanitaris: “El problema és que un important gruix dels professionals sanitaris no està familiaritzat amb la prescripció de links de salut o no coneixen la varietat de recursos digitals de qualitat que s’han anat creant. En aquesta línia, en el Servei de Salut de Castella-la Manxa (SESCAM) s’estan realitzant dos cursos per a formar als professionals en l’ús de les xarxes socials per a proporcionar aquesta sèrie d’habilitats, per a reconèixer llocs fiables i poder atendre aquesta demanda creixent. Un d’aquests cursos l’any passat va rebre més de 500 sol·licituds”.
I el paper de les institucions… i dels usuaris?
Les institucions sanitàries i les associacions científiques tenen la seva responsabilitat a fomentar l’educació dels pacients a través d’internet i en les seves cerques. En aquest sentit, el Govern va llançar fa uns mesos la campanya ‘Con Prueba’ per a posar fre a les pseudociències, un dels temes amb major circulació a internet.
Hi ha comunicadors de salut que estan realitzant importants iniciatives per a informar la població sobre els rumors. Salud sin Bulos, Maldita Ciencia o El Tragabulos informen amb freqüència sobre notícies errònies d’aquest àmbit. I nosaltres mateixos, com a usuaris, també podem millorar els resultats dels cercadors perquè les pàgines webs fraudulentes o enganyoses tinguin menys visibilitat.
Una forma d’aconseguir-ho és denunciant aquestes webs. Perquè les mateixes xarxes socials i els cercadors també poden fer coses per a frenar els continguts erronis de salut. Per exemple, fa uns mesos, Instagram va anunciar que anava a prohibir les etiquetes ‘antivacunes’ a les publicacions. Facebook ha eliminat en diverses ocasions pàgines o comptes sobre antivacunes, i acaba d’arribar a un acord amb l’OMS per a comprometre’s a facilitar que els usuaris accedeixin a informació oficial i autoritzada sobre vacunes en diferents idiomes. Google ha anunciat que prohibirà la publicitat de tractaments mèdics que no tinguin evidència científica. En YouTube s’han afegit a les seves cerques una secció per a aportar informació contrastada en temes on els rumors són freqüents. Twitter va llançar una nova eina per a recomanar webs fiables quan es realitzen en aquesta xarxa social cerques sobre vacunes.
Una altra estratègia indirecta per a frenar la desinformació de salut és incrementar les possibilitats que les persones acabin en webs fiables. Per a tal fi existeixen diversos mètodes: crear abundants i bons continguts de salut, com fan l’OMS o la Biblioteca Nacional de Medicina dels EUA; millorar el seu posicionament en cercadors; crear directoris de webs rigoroses; aportar segells de qualitat… Com a exemples d’aquestes estratègies tenim a la Web Médica Acreditada (WMA), que des de 1999 certifica la qualitat de continguts sanitaris online a Espanya i Llatinoamèrica, o la Web d’Interès Sanitari (WIS).
En un àmbit encara més internacional, existeix l’organització Health on the Net, que revisa les webs de salut per a comprovar que segueixen una sèrie de directrius i així atorgar-los el segell de qualitat ‘HONcode’. Una altra opció, com assenyala el Doctor Reolid, és “la creació d’escriptoris virtuals per a l’accés de la població general a pàgines fiables d’informació de salut a través de portals com Symbaloo“.
La desinformació sanitària online està molt present, i seguirà aquí. No podem mirar a un altre costat o demanar a la població que no mirin internet per als seus dubtes sobre temes sanitaris. Les persones consultaran a Google sí o sí. És necessari aportar educació, eines i assessorament perquè la cerca d’informació sanitària a través d’internet no sigui l’enemic, sinó un gran aliat per a la salut de la població.
