Avui, 29 d’octubre, es commemora el Dia Mundial de l’Ictus, una malaltia cerebrovascular que constitueix la primera causa de discapacitat adquirida en l’adult i la segona de demència després de la malaltia d’Alzheimer. Segons dades de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN), cada any, unes 120.000 persones pateixen un ictus a Espanya i es preveu que aquesta xifra s’incrementi un 35% en 2035 degut, en gran part, a l’augment de l’esperança de vida de la població.
L’ictus és, a més, la primera causa de mortalitat en la dona i la tercera en l’home al nostre país. Actualment, a Espanya, cada any, moren unes 27.000 persones a causa de l’ictus, una xifra que també es preveu que s’incrementi un 39% en 2035.
Però també, s’estima que dos de cada tres persones que sobreviuen a un ictus presenten algun tipus de seqüela, en molts casos discapacitants. Segons dades de l’Atles d’Ictus a Espanya 2019, elaborat pel Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la SEN juntament amb Bristol Myers Squibb i Pfizer, el 59% dels pacients que han tingut un ictus tenen problemes per a realitzar les seves activitats quotidianes, més d’un 62% tenen problemes de mobilitat, un 64% sofreixen dolor i malestar i un 36% percep el seu estat de salutació com a dolent o molt dolent.
“Segons dades de l’Atles Nacional de l’Ictus, actualment més de 650.000 espanyols s’han vist afectats per un ictus i d’elles uns 350.000 presenten alguna limitació en la seva capacitat funcional com a conseqüència d’aquest. I si comparem les seqüeles d’aquesta malaltia amb les d’altres malalties cròniques, les persones que han patit un ictus tenen una pitjor percepció del seu estat de salut, presenten un major risc de problemes mentals i es veuen més afectats en les diferents dimensions de la qualitat de vida, especialment en aquelles referents a la mobilitat, la realització d’activitats quotidianes i en la sensació de dolor o malestar”, comenta la Dra. María Alonso de Leciñana, Coordinadora del Grup d’Estudi de Malalties Cerebrovasculars de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).
Dos de cada tres persones que han patit un ictus a Espanya tenen més de 65 anys. I són precisament aquest grup de pacients els que presenten amb major freqüència dificultats per a realitzar activitats bàsiques de la vida diària després de l’ictus. El 44% de les persones majors de 65 anys que han sofert un ictus té dificultats per a dutxar-se o banyar-se sense ajuda i el 56% per a fer tasques domèstiques lleugeres. Uns percentatges que gairebé dupliquen als d’altres malalties cròniques, tumors, o accidents. Així mateix, l’ictus s’associa a major discapacitat en les dones.
“No obstant això, encara que l’edat és un factor de risc important, l’ictus no sols afecta les persones majors. En les últimes dues dècades han augmentat un 25% el nombre de casos entre persones en edats compreses entre els 20 i 64 anys i un 0,5% dels casos es donen en persones menors de 20 anys”, destaca la Dra. María Alonso de Leciñana.
A Espanya, el cost total mitjà per pacient que ha sofert un ictus és de 27.711 € a l’any, dels quals el 67% correspondrien a costos directes no sanitaris, el 31% a costos directes sanitaris i el 2% restant a costos indirectes. El cost total dels nous casos d’ictus a Espanya suposaria cada any 1.989 milions d’euros, sent gran part d’aquestes despeses assumides per la família. Només el 10% dels pacients amb discapacitat per ictus reben alguna prestació econòmica.
“El que sembla clar és que, a pesar que en els últims anys ha disminuït la mortalitat i també la incidència d’ictus gràcies a la prevenció, detecció precoç i millora de l’atenció neurològica especialitzada amb el desenvolupament de les Unitats d’Ictus, l’augment de l’esperança de vida i les previsions d’envelliment de la població farà que les xifres d’afectats tornin a augmentar. Això justifica la necessitat d’optimitzar l’assignació de recursos per a la prevenció, el tractament i la rehabilitació dels pacients amb ictus, per a reduir l’impacte d’aquesta malaltia”, assenyala la Dra. María Alonso de Leciñana.
I és que, la prevenció dels factors de risc modificables d’aquesta malaltia i el tractament d’aquests, és la mesura més efectiva per a la reducció de nous casos. Ja que almenys un 80% dels casos d’ictus, o fins i tot un 90%, podrien evitar-se eliminant el consum de tabac i alcohol, portant una dieta adequada, realitzant exercici físic, evitant el sedentarisme i l’obesitat, o amb un tractament i seguiment adequat de malalties com a hipertensió arterial, diabetis, hipercolesterolèmia, fibril·lació auricular o altres malalties vasculars.
