En un article anterior vaig abordar el problema de la soledat de la gent gran i com aquesta circumstància col·locava algunes persones en una situació de gran vulnerabilitat. Avui em referiré al problema del maltractament psicològic de les persones afectades per algun tipus de deteriorament físic i/o mental.
El primer cas al qual em referiré és el d’un home de 78 anys, exprofessor universitari, que viu sol des que va morir la seva parella. El Sr. X (no dic el nom per preservar la seva intimitat) té un fill i sent la relació entre ells molt conflictiva. El fill, la personalitat del qual fa sospitar l’existència d’un trastorn mental greu, el maltracta psicològicament. L’insulta, l’amenaça d’agredir-lo si no li dóna els diners que ell li exigeix; li controla la seva economia criticant-lo si fa alguna despesa que el fill considera evitable. Cal afegir que el Sr. X pateix una malaltia degenerativa que li provoca un intens patiment emocional: veu com les seves capacitats motores van disminuint i limiten, de manera considerable, les seves activitats intel·lectuals i socials.
El Sr. X. va denunciar el seu fill arran d’una forta agressió física però al cap de pocs dies va retirar la denúncia per un sentiment de pena: “No vull fer res que pugui perjudicar el meu fill”. En una entrevista que vaig tenir amb ell va afegir que amb la pensió que li havia quedat en tant professor universitari en tindria prou per viure però les repetides exigències i amenaces del fill el col·locaven en una situació d’intensa precarietat econòmica. Li vàrem recomanar que tornés a denunciar i que en cap cas retirés la denúncia. Alhora, li vàrem oferir suport psicològic, que va acceptar.
El segon cas és el d’una dona, la Sra. Y, que vivia amb els seus fills, havia enviudat feia uns anys i va haver de deixar la residència per què no disposava dels diners suficients per pagar-la. Però quan va tornar a la llar familiar es va veure sotmesa a un maltractament psicològic: desqualificacions repetides, amenaces, acusacions recurrents referents a totes les incidències de la llar: “Diuen que sóc la culpable de totes les avaries de la casa”; a més, la sotmetien a un procés d’exclusió intrafamiliar: no dirigir-li la paraula, no avisar-la a l’hora del dinar, entre altres manifestacions de tracte indigne.
La intervenció del SEAP (Servei Especialitzat d’Atenció a les Persones Grans) va consistir a fer una exploració neuropsiquiàtrica de la Sra. Y i comprovar que no presentava signes de deteriorament cognitiu però sí un estat emocional depressiu provocat per la situació de què era víctima. El cas va ser informat a fiscalia i es va procedir a buscar una residència geriàtrica però tenint en compte la seva situació econòmica.
Aquests dos casos constitueixen una petita mostra de com algunes persones grans es veuen sotmeses a tractes indignes, sovint per part de les seves pròpies famílies. Aquests tractes, de naturalesa vexatòria, obeeixen a interessos econòmics i, alhora, poden estar condicionats per l’existència de problemes mentals en algun/a fill o filla.
El SEAP, equip que ha estat creat a instàncies del Consell Comarcal del Baix Llobregat, està constituït per juristes, treballadora social, un metge psiquiatre i psicogeriatre i per una coordinadora, amb una àmplia experiència en l’àmbit dels maltractaments. Fins el dia d’avui, el SEAP ha intervingut en un total de 77 casos i mitjançant les seves intervencions ha pogut ajudar tot un col·lectiu de persones grans o amb problemes derivats de la seva discapacitat sol·licitant a la Fiscalia i a les instàncies judicials l’adopció de mesures de protecció.
Però, i això no se li escapa a ningú, cal endegar tot un conjunt de mesures de sensibilització social adreçades a canviar la mirada amb la qual la nostra societat contempla i se situa vers el procés d’envellir. Només així es podrà construir un tracte digne.