El personal d’infermeria, comadrones, medicina i ginecologia, posseeixen un coneixement teòric i pràctic que els permet acompanyar a les dones en els seus processos d’embaràs i part. No obstant, posseir un coneixement mèdic, per més exhaustiu que sigui, no implica automàticament saber proporcionar una atenció de qualitat. “L’escolta, l’empatia, l’evaluació de la situació global de la dona que acudeix a un servei sanitari de maternitat no són detalls insignificants, sinó elements fonamentals de l’art de cuidar”.
Aquestes afirmacions són algunes de les conclusions que recull l’informe “Atendre l’embaràs i el part a Barcelona. Imatges i veus de professionals de la ciutat”. El treball sorgeix després d’haver treballat amb dones migrades i personal sanitari sobre l’atenció durant els processos d’embaràs i part.
La publicació identifica un conjunt de propostes de millora per al sistema públic català centrades en la incorporació de la mirada intercultural i de gènere en els serveis de ginecologia i obstetrícia. Proposa fer-ho a través de la inclusió de la mediació intercultural en la carta de serveis, major formació del personal en competències interculturals i la creació de xarxes de salut comunitària que acostin el sistema públic de salut a la comunitat i als barris.
En aquest sentit, amb l’objectiu de difondre els resultats de les recerques, així com obrir un espai de reflexió entre usuàries, professionals i institucions sobre les eines per a fer front a la realitat multicultural, Farmamundi ha llançat un portal web anomenat Raisa, que en àrab significa “dona conductora i sobirana”. La pàgina inclou, entre altres accions, unes càpsules audiovisuals amb entrevistes a llevadores i mediadores culturals, que donen veu a les usuàries, al voltant de temes com l’acompanyament o les diferents visions sobre l’embaràs i el part.
“En l’actualitat, el servei de mediació intercultural és només ofert per alguns centres, no obstant això, tant usuàries com personal sanitari expressen la necessitat que s’incorpori a la carta de serveis sanitaris” afirmava Cecilia García, coordinadora de l’entitat a Catalunya, qui afegeix que “el 28% del total dels nadons nascuts a Catalunya durant el 2017 van ser de dones d’origen estranger, una xifra eloqüent sobre una realitat intercultural catalana”.
La segona línia de millora que apunta la recerca és la creació de xarxes de salut comunitària que acostin el sistema públic de salut a la comunitat i als barris. Aquest tipus de xarxes ja estan funcionant en barris com el Raval, on compleixen una funció indispensable per al benestar i la cohesió social.
Finalment, la proposta de Farmamundi assenyala la necessitat expressada tant per usuàries com per llevadores d’una formació continuada en interculturalitat del personal en els centres, tant del personal de ginecologia com administratiu.
L’informe “Atendre l’embaràs i el part a Barcelona. Imatges i veus de professionals de la ciutat” forma part d’una línia de treball que l’entitat a Catalunya porta treballant des de fa quatre anys a través de tallers d’art-etnografia, recerques, jornades i formació per a entitats i professionals.
El projecte ha passat per diverses fases: durant la primera fase es va dur a terme un procés d’art-teràpia en el qual es van treballar les vivències de dones migrades a Barcelona durant els seus processos d’embaràs i part amb l’objectiu d’identificar mitjançant aquestes vivències quins aspectes es podrien millorar des del sistema públic de salut i quins aspectes ja s’estaven treballant d’una forma reeixida.
La segona fase del projecte va consistir a replicar aquest procés d’art teràpia amb les professionals del sistema públic de salut que atenen aquestes mateixes dones amb les quals es va treballar en la primera fase.
La tercera fase ha analitzat els resultats obtinguts d’aquests dos processos d’artteràpia, així com algunes entrevistes en profunditat que s’han realitzat a les participants de les dues fases. El resultat d’aquesta anàlisi de les dades obtingudes és l’elaboració d’un document de propostes de millora que pugui servir de guia al sistema de salut públic a l’hora de dissenyar nous protocols o polítiques públiques en relació amb els drets reproductius des d’una mirada intercultural i de gènere.
L’entitat presentarà els resultats de les recerques a diverses administracions públiques. A més, ha treballat en unes unitats formatives per a personal sanitari, que començaran a impartir durant el 2020.
