El Congrés ha donat aquest dimarts el primer pas perquè Espanya es converteixi en el quart país europeu que reguli l’eutanàsia. La llei, proposada pel PSOE, ha estat presa en consideració amb més de 200 vots, només amb el ‘no’ de PP, que sempre s’ha oposat a ella, i de Vox. Ara ha de passar per la Comissió parlamentària de Sanitat, després de nou pel Ple de Congrés i arribar d’aquí a Senat. Un procés que s’hauria de completar al llarg de 2020. Govern i associacions creuen que “aquesta vegada sí” tirarà endavant.
La llei que ha elaborat el Grup Socialista és “molt garantista”, com descriu l’associació Dret a Morir Dignament (DMD), que fa anys que lluita perquè s’aconsegueixi. És la mateixa que també va portar el PSOE al Parlament el desembre de 2018.
Serà una prestació pública
La norma inclou que l’eutanàsia estigui dins del Sistema Nacional de Salut i per tant assegura el seu finançament públic. Quan una persona la sol·liciti, es podrà dur a terme en centres sanitaris públics, privats, i en el seu propi domicili.
Objecció de consciència
Els metges tindran dret a al·legar objecció de consciència per no realitzar-la, però la llei garanteix que això no pot perjudicar el dret a rebre-la.
Qui la pot sol·licitar?
Per sol·licitar-la, per escrit, caldrà ser major d’edat i tenir nacionalitat o residència legal a Espanya. També caldrà ser “capaç i conscient” en el moment de demanar-ho, cosa que des de DMD lamenten perquè els hagués agradat que la Llei inclogués l’opció de testament vital, és a dir, que algú amb demència o en coma pogués rebre l’eutanàsia si hagués deixat el seu desig degudament certificat. També consideren que podria haver-se ampliat a majors de 16 anys i no limitar-ho als de 18.
Els supòsits
Hi haurà dos supòsits sota els quals es pot demanar: per malaltia greu i incurable, i per malaltia greu, crònica i invalidant. L’associació DMD calcula, analitzant les dades dels seus propis socis i d’altres països, que els primers casos, els de persones que vulguin evitar arribar a una fase terminal i dolorosa d’una malaltia, suposaran la majoria, el 85%. Els segons, les persones invalidades per esclerosi o tetraplegies, com van ser els casos mediàtics “impactants” per a l’opinió pública de María José Carrasco i Ramón Sampedro, seran al voltant del 15%. Bèlgica i Holanda inclouen entre aquests supòsits la salut psiquiàtrica, però no serà així a Espanya.
Els filtres
El pacient que vulgui un suïcidi assistit haurà de passar per tres filtres. El primer serà el del seu metge responsable, que haurà de donar el vistiplau. Un mínim de 15 dies després, un temps que només podrà reduir-se si el metge responsable considera que la mort o pèrdua de consciència és “imminent”, un altre doctor efectuarà el segon filtre. Haurà de donar una segona opinió i corroborar que es compleixen amb tots els requisits en un màxim de 10 dies.
Perill de ‘veto’ a les CCAA
El tercer filtre és el més problemàtic per DMD. Es tracta que cada cas -amb les úniques excepcions de mort o pèrdua de consciència imminent- haurà de passar per una Comissió d’Avaluació i Control previ, els membres es consensuaran entre els governs regionals i el Ministeri de Sanitat. Aquestes Comissions hauran d’emetre una resolució que doni llum verda al procés en un temps ambigu, “el termini més breu possible”, descriu el text.
“Turisme eutanàsic”
“Temem que passi el que està passant amb el veto parental: un veto a l’eutanàsia. Que a Múrcia, a Andalusia i a Madrid no es realitzi cap eutanàsia. No ens fiem”, expliquen des de DMD. Alguns metges prefereixen aquest model previ, per tenir més garanties, però DMD creu que es podria produir fins i tot el que anomenen “turisme eutanàsic”: gent que vagi a morir a altres comunitats perquè en la seva és gairebé impossible, com ja ha passat durant molt de temps amb l’avortament.
Referències internacionals
En cap dels països en els quals està despenalitzada l’eutanàsia el sistema de control és previ. L’habitual és que hi hagi comissions però posteriors a la mort, que analitzin cas per cas i investiguin si hi ha dubtes sobre negligències.
DMD estarà reunint-se aquests mesos amb els grups per convèncer-los que al·leguin esmenes al text del PSOE en aquest sentit: “Entre Holanda, Bèlgica, Luxemburg i Canadà hi ha hagut uns 90.000 casos en total i cap problema amb metges que practiquin homicidis encoberts, que sembla ser el que es vol controlar”.
“Amb el sistema de control posterior, per cada pacient es presentarien informes i si hi hagués dubtes s’investigaria. Amb indicis de delicte, la Comissió ho posaria en coneixement de la Fiscalia. Creiem que aquest sistema no entorpeix ni allarga encara més els terminis, i si el previ”, tanquen des DMD.
Suport ciutadà
Segons una enquesta de Metroscopia de 2017, el 84% dels espanyols estan a favor que es reconegui el dret a l’eutanàsia. Entre la professió mèdica el suport a l’eutanàsia és similar al de la població general, segons els sondejos interns que s’han fet en els col·legis de metges de Biscaia, Las Palmas, Tarragona i Madrid.
