Ara fa una mica més de vint anys un grup de metges innovadors de Girona, liderats pel Dr. Delfi Faixedes, en veure que la informatització dels equips d’atenció primària iniciada en alguns centres privilegiats de Barcelona no acabava d’arribar, van decidir tirar pel dret. Ajudats pels informàtics de l’ICS van desenvolupar una història clínica rudimentària a partir de la xarxa SIAP creada exclusivament per identificar els titulars de les targetes sanitàries. Van anar situant ordinadors a les consultes i des d’allà afegien informació clínica a un programa inicialment només pensat per finalitats administratives.
A finals dels noranta, mentre els companys de Barcelona gaudien d’uns programes informàtics comercials atractius i ergonòmics, els pioners de Girona treballaven amb pantalles grises i avorrides que anaven modificant segons la seva pròpia experiència i les seves necessitats a mesura que tenien recursos.
A principis del segle la Divisó d’Atenció Primària de l’ICS mostrava una gran heterogeneïtat de sistemes de informació. La majoria d’equips treballaven només en paper però hi havien uns quants d’informatitzats distribuïts pel territori que utilitzaven sistemes client-servidor de diferents cases comercials a més de l’experiència de Girona.
Efectivament els programes comercials eren més atractius i agradaven més als metges però el desenvolupament era en mans d’empreses privades que no controlàvem i els sistemes no estaven connectats entre ells, és a dir que no es compartia la informació que estava guardada en el servidor de cada equip d’atenció primària. Per altra banda, el projecte de Girona, que era molt menys atractiu per gris i poc avançat, oferia la possibilitat de controlar el desenvolupament i de compartir la informació, ja que les dades residien en bases de dades centralitzades. Amb el programa de Girona es podia accedir a la informació de qualsevol ciutadà des de qualsevol punt de Catalunya.
En aquell moment, amb poca acceptació per part dels professionals i les empreses proveïdores, es va decidir deixar d’invertir en llicencies privades, augmentar el pressupost d’informàtica, estendre la informatització a tots els equips i destinar tots els recursos a desenvolupar el projecte de Girona que es va anomenar ECAP. Les sigles són l’acrònim d'”Estació Clínica d’Atenció Primària” amb la idea que la informació clínica de cada ciutadà residiria en unes bases de dades centralitzades i que cada professional, atenent el seu rol dins del sistema sanitari tindria una estació clínica que li aportaria la informació que precisava en el format més adequat.
Malauradament el Catsalut no va tenir la fermesa necessària amb els proveïdors del sector concertat, que van seguir utilitzant programes comercials i resistint-se a compartir on-line la informació clínica dels ciutadans que atenien. Segurament per aquest motiu i per l’encara major diversitat de sistemes d’informació dels hospitals i del sector sociosanitari, el Departament de Salut va haver de crear la Història Clínica Compartida coneguda com a HC3. Aquesta no és pròpiament una història clínica sinó una base de dades clíniques dels ciutadans de Catalunya a la que hi poden accedir els diferents professionals sanitaris i els mateixos ciutadans.
L’ECAP ha crescut espectacularment en aquests anys basant-se en les aportacions dels mateixos professionals. He d’acceptar que segueix sent poc atractiu i poc ergonòmic a causa del seu desenvolupament poc estructurat, però sens dubte és una de les històries clíniques electròniques d’atenció primària més potents que existeixen en els països desenvolupats. L’informe de la Unió Europea sobre la informatització dels metges de família mostra clarament que estem en el grup dels més avançat i que l’eina té totes les funcionalitats.
Ara, el director del Catsalut ens anuncia que acaben d’aprovar un pressupost per crear l’Historial Electrònic de Salut que pretén fusionar l’ECAP i l’HC3 en un període de quatre anys. Em sembla molt bé que finalment el Catsalut entengui que els sistemes d’informació tenen un valor estratègic cabdal i que ha de prevaldre l’equitat de l’atenció clínica al ciutadà sobre l’interès del proveïdor de posseir, controlar i potser amagar la informació clínica dels pacients que atén. La informació pertany al ciutadà i no a l’empresa que gestiona la seva atenció sanitària. Però per altra banda em fa por que un projecte molt dirigit des de la cúpula del Catsalut i amb una visió d’empresa espatlli una història clínica electrònica que amb les seves limitacions ergonòmiques, és extremadament potent i ajustada a les necessitats de la consulta perquè ha estat creada directament pels mateixos professionals que l’utilitzen diàriament.
3 comentaris
Cierto que ECAP nunca gustó a los profesionales, que ya teníamos otro programa comercial que funcionaba bien (después de una época en la que hubo que trabajar mucho para que así fuera) y que tenía capacidad para intercomunicarse entre centros porque era modular (costaba dinero). ECAP es una ferretería de datos que se nutre de clics y es poco operativo. El argumento de cambiar un de programa comercial a otro propio es atractivo siempre que mejorara lo que había a un coste racional.Por cierto, el ICS nunca se ha planteado prescindir de los paquetes ofimáticos de Microsoft y migrar a código libre, lo que supone un gasto enorme. Mucho me temo además, que ECAP tiene un costo muy superior al que tenían los programas comerciales, con un rendimiento muy inferior. Me temo que también ahí nos engañaron, compañero Joan.
Si hablamos de informatica en el ICS mejor analizamos con perspectiva, sobre todo teniendo en cuenta los grandes profesionales que quedaron atras expulsados del sistema por que se privatizo la parte mas jugosa del pastel CTTI, si hablamos de ECAP estoy de acuerdo con el Dr.Gene,solo los que alimentaron ese programa saben lo que costo en valor intelectual y humano que echara a andar,y nunca se puede poner en le mismo lado una aplicacion residente con una implementada (le sirve como ejemplo SAP?)
Al respecto de paquetes ofimaticos de Microsoft piense en usuario final y donde encontrar tecnologia de informacion y capacidad de “oir hablar” entre aplicaciones si utilizamos codigo libre (por cierto las aplicaciones mas potentes de codigo libre ya tienen lineas de negocio”cobro”).
Por ultimo muchos profesionales que tenian un programa comercial “mas amable” , no mas “efectivo” que el ECAP han acabado asumiendo que a pesar de sus limitaciones y estanqueidad al gestionar la consulta ,el ECAP es una herramienta util dentro de un “mercado” de Salud Publica ,donde no todos pueden hacer de todo, pero si aportar y obtener informacion.
¿ Recuerdan una pantalla de ECAP de primera generacion y las de hoy? observaran que cada cambio a sido implementado gracias a las aportaciones de los usuarios, y muy pocos a objetivos de “bussines manegement”
Para finalizar no olviden que ECAP se conforma como imprescindible en nuestro trabajo diario gracias a una ingenieria transversal que no olvida el objetivo diana, el ciudadano.
Otra cosa es convertirlo en arma arrojadiza con los cambios anunciados por catSalut como valor estrategico y que esto termine siendo base de negocio.
És difícil acceptar que ECAP sigui un exemple d’èxit, i menys de col·laboració amb els professionals que l’utilitzen en les consultes. És un programa fet per i per a informàtics i gestors, portin bata o no. És una queixa constant i fonamentada de la majoria de referents de ECAP, que les millores que reclamen no s’implementen o es fan de forma parcial, quan no se’ls menysprea. Parlar de programa implementat per metges és una entelèquia, si entenem per metges els que són a la consulta cada dia. Ells són els que es queixen del poc útil que els resulta ECAP, de cara a reconèixer el pacient que tenen en l’altra cadira i de recuperar la longitudinalitat que necessiten. És difícil trobar programes d’història clínica que responguin completament a les necessitats de la consulta, però n’hi ha més “amables” (les formes també importen) i més eficaços a l’hora de recollir i retornar la informació.Cada minut que s’empra en clicar caselles i duplicar o triplicar informació per a la base de dades, és temps que es detrau d’atendre el pacient, que és el gran oblidat en massa ocasions. Programes ofimàtics de codi lliure estan sent utilitzats per institucions sense cap cost, i amb la mateixa operativitat i connectivitat que els de Microsoft. ¿ Per cert, ha fet públic CatSalut el que costa ECAP i el que costa Microsoft?.