Hi ha importants avenços en investigació i atenció sanitària a persones seropositives a Barcelona però, encara hi ha feina pendent en els processos d’informació i formació que permetin superar els estigmes que comporta portar VIH i evitar la discriminació, més encara en el cas persones LGBTI.
La informació oportuna és clau per lluitar contra la discriminació en contra de les comunitats sexuals i persones portadores de VIH. Organitzacions com SIDA STUDI desenvolupen material documental, activitats per a nens, joves i formació d’educadors que aportin amb una visió crítica sobre els drets i llibertats sexuals.
L’organització exposa algunes eines per a l’abordatge de l’educació integral per a la sexualitat. Els recursos es troben a través de tallers, exposicions i xerrades. Els recursos estan disponibles en el seu lloc web.
Persones amb VIH que travessen fronteres per atenció
Una altra línia d’acció és l’acompanyament. D’acord amb Héctor Adell, tècnic de VIH i treball sexual de l’organització Stop Sida, encara hi ha feina pendent per canviar els imaginaris estigmatitzants. “Fan falta referents positius. Les experiències de vida de les persones amb VIH no arriben als mitjans de comunicació, necessitem veure experiències de persones que viuen amb la malaltia”, manifesta al respecte.
És per això que, a més de l’assessorament clínic, és important parlar de l’àrea emocional per enfrontar la malaltia. Adquirir aquest nivell d’empatia significa una oportunitat important per millorar les condicions de vida de les prop de 31 mil persones que viuen amb VIH a Catalunya, segons informació de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.
Stop Sida treballa en projectes d’atenció a dones trans i homes que exerceixen treball sexual, això amb la finalitat de brindar acompanyament en els seus tractaments. Adell manifesta que el 2019 van atendre 170 persones amb VIH. La major part de les sol·licituds vénen de població migrant, sobretot d’origen colombià i veneçolà, a qui se’ls ajuda a gestionar l’accés al sistema de salut a través de l’obtenció de l’empadronament, targeta sanitària i la derivació hospitalària.
El procés d’acompanyament busca generar confiança i atendre les seves necessitats des d’una perspectiva LGBTI. Entre aquestes sol·licituds es troben casos de discriminació per estat de salut o preocupació per la continuïtat del tractament de VIH i discriminació per identitat sexual (homofòbia, lesbofòbia o transfòbia).
Si bé hi ha la cobertura sanitària solidificada a Catalunya per a atenció a persones amb VIH, segons Adell, hi ha factors a millorar. “Caldria millorar la percepció del personal sanitari i administratiu sobre la informació. A vegades costa molt trobar informació o saber transmetre-la, de vegades s’oblida que moltes persones vénen d’un altre sistema sanitari o de llocs més precaritzats”, esmenta.
L’objectiu 90-90-90 i avanços a Espanya
Per al 2020, ONUSIDA aspira donar un important pas per a l’erradicació de l’epidèmia de VIH/SIDA. El 90-90-90 és un objectiu mundial que busca que el 90% de persones que viuen amb la malaltia coneguin el seu estat serològic respecte el VIH; que el 90% de les persones diagnosticades rebin teràpia antiretrovírica, i que el 90% d’aquest últim grup aconsegueixi la supressió viral.
D’acord amb un informe del Centre Nacional d’Epidemiologia – Institut de Salut Carlos III/Pla Nacional sobre la Sida, emès el 2019, Espanya té importants avenços en la recerca d’aconseguir el 90-90-90 i el país estaria molt a prop d’aconseguir aquesta meta. De les 146.500 persones que s’estima que viuen amb VIH a Espanya, el 86% (126.278 persones) ja ha estat diagnosticada. D’ells, el 93,4% (117.994 persones) ja compta amb un tractament. Dels quals, el 90,4% (106.621 persones) ja ha arribat a la supressió viral de la malaltia.
